Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  in vivo, adj
  • es  in vivo, adj
  • fr  in vivo, adj
  • en  in vivo, adj

Seguretat alimentària

Definició
Dit d'una tècnica de recerca en què els processos s'estudien en animals.

Nota

  • Les tècniques analítiques in vivo permeten avaluar les propietats biològiques d'un aliment, els seus components o d'un additiu alimentari, així com la seva possible toxicitat aguda, crònica o subcrònica.
  • ca  inactivació, n f
  • es  inactivación, n f
  • fr  inactivation, n f
  • en  inactivation, n

Seguretat alimentària

Definició
Destrucció dels bacteris d'un aliment mitjançant diversos procediments que permeten preservar-ne les qualitats organolèptiques desitjades.

Nota

  • Diverses tècniques de conservació d'aliments es basen en la inactivació, com per exemple l'alta pressió hidroestàtica, l'appertització, l'esterilització, l'esterilització UHT, la irradiació o la uperització.
  • ca  inactivació, n f
  • ca  desactivació, n f sin. compl.
  • es  inactivación, n f
  • es  desactivación, n f sin. compl.
  • fr  inactivation, n f
  • en  inactivation, n

Virologia

Definició
Procés per a eliminar la capacitat infecciosa o la toxicitat d'un agent biològic.

Nota

  • La inactivació es pot aconseguir per mitjans físics o químics.
  • ca  inactivació de canal, n f
  • es  inactivación de canal
  • en  channel inactivation

Neurociència

Definició
Transició funcional des de l'estat obert a l'estat tancat d'un canal iònic.
  • ca  inadequació afectiva, n f
  • es  inadecuación afectiva, n f
  • fr  discordance affective, n f
  • en  affective inappropriateness, n
  • en  inappropriateness of affect, n
  • de  affektive Inadäquatheit, n f

Psiquiatria

Definició
Discordança entre l'expressió emocional i el contingut del discurs o del pensament.
  • ca  inatenció, n f
  • es  inatención, n f
  • fr  inattention, n f
  • en  inattention, n
  • de  Unaufmerksamkeit, n f

Psiquiatria

Definició
Alteració de l'atenció consistent en la incapacitat de concentrar-se i de mobilitzar l'atenció o canviar-ne el focus davant estímuls externs.
  • ca  incapacitació, n f
  • ca  incapacitació judicial, n f sin. compl.
  • es  incapacitación, n f
  • es  incapacitación judicial, n f
  • en  incapacitation, n

Bioètica

Definició
Acte jurídic pel qual es declara que una persona no pot governar-se per si mateixa, a causa d'una malaltia o una discapacitat física o psíquica permanent, i es determina, per sentència, l'extensió i els límits d'aquells aspectes de la seva vida pels quals necessita ser protegida.

Nota

  • 1. En la incapacitació es designa un tutor, que és el responsable de vetllar pels interessos de la persona incapacitada. La incapacitació pot ser total o parcial, i, en alguns casos, pot ser reversible.
  • 2. La incapacitació només s'hauria d'aplicar en situacions extremes. Actualment, d'acord amb la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de l'Organització de les Nacions Unides (Nova York, 2006), es considera que no s'ha de negar la capacitat legal de les persones amb discapacitat, sinó que se'ls ha de procurar el suport necessari per al seu exercici ple.
  • 3. En l'àmbit legal es denomina modificació legal de la capacitat.
  • ca  modificació de la capacitat, n f
  • ca  incapacitació, n f sin. compl.
  • ca  incapacitació judicial, n f sin. compl.
  • es  incapacitación, n f
  • es  incapacitación judicial, n f
  • es  modificación de la capacidad, n f
  • es  modificación de la capacidad de obrar, n f
  • fr  modification de la capacité, n f
  • fr  procédure d'incapacité juridique, n f
  • en  incapacitation, n

Salut mental i addiccions

Definició
Figura jurídica per la qual es declara que una persona no pot governar-se per si mateixa com a conseqüència d'una discapacitat originada per un trastorn mental greu, un trastorn cognitiu o una discapacitat intel·lectual, i es determinen, per sentència, l'extensió i els límits d'aquells aspectes de la seva vida pels quals necessita ser protegida, sigui substituint la seva capacitat d'obrar o complementant-la.

Nota

  • 1. La modificació de la capacitat pot ser total o parcial. En alguns casos, poc freqüents, es pot revocar mitjançant un procés de reintegració de la capacitat o recapacitació.
  • 2. La modificació de la capacitat pot implicar la substitució total de la voluntat de la persona per a aquells actes que s'hagin determinat en la sentència judicial. Per aquest motiu, actualment, d'acord amb la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l'Organització de les Nacions Unides (Nova York, 2006), es considera que aquesta figura s'hauria de derogar, ja que no s'hauria de negar la capacitat d'obrar de les persones amb discapacitat, sinó que se'ls hauria de procurar el suport necessari perquè la puguin exercir de manera plena.
  • 3. La modificació de la capacitat implica el nomenament d'un curador o una curadora o d'un tutor o una tutora, segons si és parcial o total, respectivament. També hi ha la possibilitat de designar una fundació tutelar.
  • 4. Les denominacions incapacitació i incapacitació judicial, que són les formes que s'han utilitzat tradicionalment, s'han substituït per modificació de la capacitat, d'acord amb el paradigma de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l'Organització de les Nacions Unides (Nova York, 2006). D'aquesta manera es vol donar una perspectiva positiva de la persona amb discapacitat, que és definida a partir de les seves capacitats i no per les seves incapacitats. Així mateix, es pretén evitar que la seva situació es cronifiqui, posant en relleu la reversibilitat del procés. Es passa, doncs, de substituir la persona en la presa de decisions a oferir-li els suports que necessiti en cada moment.
  • ca  incapacitació, n f
  • ca  incapacitació judicial, n f sin. compl.
  • es  incapacitación, n f
  • es  incapacitación judicial, n f
  • en  incapacitation, n

Bioètica

Definició
Acte jurídic pel qual es declara que una persona no pot governar-se per si mateixa, a causa d'una malaltia o una discapacitat física o psíquica permanent, i es determina, per sentència, l'extensió i els límits d'aquells aspectes de la seva vida pels quals necessita ser protegida.

Nota

  • 1. En la incapacitació es designa un tutor, que és el responsable de vetllar pels interessos de la persona incapacitada. La incapacitació pot ser total o parcial, i, en alguns casos, pot ser reversible.
  • 2. La incapacitació només s'hauria d'aplicar en situacions extremes. Actualment, d'acord amb la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de l'Organització de les Nacions Unides (Nova York, 2006), es considera que no s'ha de negar la capacitat legal de les persones amb discapacitat, sinó que se'ls ha de procurar el suport necessari per al seu exercici ple.
  • 3. En l'àmbit legal es denomina modificació legal de la capacitat.
  • ca  modificació de la capacitat, n f
  • ca  incapacitació, n f sin. compl.
  • ca  incapacitació judicial, n f sin. compl.
  • es  incapacitación, n f
  • es  incapacitación judicial, n f
  • es  modificación de la capacidad, n f
  • es  modificación de la capacidad de obrar, n f
  • fr  modification de la capacité, n f
  • fr  procédure d'incapacité juridique, n f
  • en  incapacitation, n

Salut mental i addiccions

Definició
Figura jurídica per la qual es declara que una persona no pot governar-se per si mateixa com a conseqüència d'una discapacitat originada per un trastorn mental greu, un trastorn cognitiu o una discapacitat intel·lectual, i es determinen, per sentència, l'extensió i els límits d'aquells aspectes de la seva vida pels quals necessita ser protegida, sigui substituint la seva capacitat d'obrar o complementant-la.

Nota

  • 1. La modificació de la capacitat pot ser total o parcial. En alguns casos, poc freqüents, es pot revocar mitjançant un procés de reintegració de la capacitat o recapacitació.
  • 2. La modificació de la capacitat pot implicar la substitució total de la voluntat de la persona per a aquells actes que s'hagin determinat en la sentència judicial. Per aquest motiu, actualment, d'acord amb la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l'Organització de les Nacions Unides (Nova York, 2006), es considera que aquesta figura s'hauria de derogar, ja que no s'hauria de negar la capacitat d'obrar de les persones amb discapacitat, sinó que se'ls hauria de procurar el suport necessari perquè la puguin exercir de manera plena.
  • 3. La modificació de la capacitat implica el nomenament d'un curador o una curadora o d'un tutor o una tutora, segons si és parcial o total, respectivament. També hi ha la possibilitat de designar una fundació tutelar.
  • 4. Les denominacions incapacitació i incapacitació judicial, que són les formes que s'han utilitzat tradicionalment, s'han substituït per modificació de la capacitat, d'acord amb el paradigma de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l'Organització de les Nacions Unides (Nova York, 2006). D'aquesta manera es vol donar una perspectiva positiva de la persona amb discapacitat, que és definida a partir de les seves capacitats i no per les seves incapacitats. Així mateix, es pretén evitar que la seva situació es cronifiqui, posant en relleu la reversibilitat del procés. Es passa, doncs, de substituir la persona en la presa de decisions a oferir-li els suports que necessiti en cada moment.