Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  inhibició, n f
  • es  inhibición
  • en  inhibition

Neurociència

Definició
Disminució de l'efecte produït per un estímul determinat sobre un sistema excitable.
  • ca  inhibició, n f
  • es  inhibición, n f
  • fr  inhibition, n f
  • en  inhibition, n
  • de  Hemmung, n f

Psiquiatria

Definició
Supressió parcial o completa de l'activitat espontània o condicionada d'un sistema excitable.
  • ca  inhibició, n f
  • es  inhibición, n f
  • fr  inhibition, n f
  • en  inhibition, n
  • de  Hemmung, n f

Psiquiatria

Definició
Mecanisme de defensa mitjançant el qual l'individu intenta reprimir o suprimir determinades formes d'expressió que podrien revelar públicament el seu caràcter o els seus pensaments i exposar-lo a ser rebutjat pel seu context social.
  • ca  inhibició de l'alletament, n f
  • ca  inhibició de la lactància, n f sin. compl.
  • es  inhibición de la lactancia
  • fr  inhibition de l'allaitement
  • fr  inhibition de la lactation
  • en  lactation inhibition

Sinologia

Definició
Supressió farmacològica de la producció de llet en una dona per a evitar l'inici de l'alletament o per a interrompre'n el curs.
  • ca  inhibició de l'alletament, n f
  • ca  inhibició de la lactància, n f sin. compl.
  • es  inhibición de la lactancia
  • fr  inhibition de l'allaitement
  • fr  inhibition de la lactation
  • en  lactation inhibition

Sinologia

Definició
Supressió farmacològica de la producció de llet en una dona per a evitar l'inici de l'alletament o per a interrompre'n el curs.
  • ca  inhibició lateral, n f
  • es  inhibición lateral
  • en  lateral inhibition

Neurociència

Definició
Inhibició produïda per una neurona excitada sobre les neurones veïnes, que genera un circuit inhibidor per retroalimentació utilitzat a les vies sensorials per a incrementar la força d'un senyal procedent del centre d'un camp receptiu, mitjançant la disminució de l'activitat de vies veïnes a aquest camp.
  • ca  inhibició postsinàptica, n f
  • es  inhibición postsináptica
  • en  postsynaptic inhibition

Neurociència

Definició
Inhibició consistent en la hiperpolarització d'un element postsinàptic mitjançant l'activació de diversos canals per a reduir la probabilitat de propagació del potencial d'acció procedent de l'element presinàptic.
  • ca  inhibició presinàptica, n f
  • es  inhibición presináptica
  • en  presynaptic inhibition

Neurociència

Definició
Inhibició consistent en la hiperpolarització de l'element presinàptic, que disminueix la probabilitat d'obertura dels seus canals de Ca2+ dependents de voltatge i redueix l'alliberament de neurotransmissor a la fenedura sinàptica.
  • ca  inhibició psicomotora, n f
  • ca  inhibició psicomotriu, n f
  • ca  hipocinèsia, n f sin. compl.
  • ca  retard psicomotor, n m sin. compl.
  • es  hipocinesia, n f
  • es  inhibición psicomotora, n f
  • es  inhibición psicomotriz, n f
  • es  inhibición sicomotora, n f
  • es  inhibición sicomotriz, n f
  • es  retraso psicomotor, n m
  • es  retraso sicomotor, n m
  • fr  hypocinésie, n f
  • fr  inhibition psychomotrice, n f
  • fr  retard psychomoteur, n m
  • en  hypokinesia, n
  • en  psychomotor inhibition, n
  • en  psychomotor retardation, n
  • de  psychomotorische Retardierung, n f

Psiquiatria

Definició
Disminució generalitzada i visible dels moviments expressius, tant els espontanis com els conscients, que va acompanyada d'un alentiment de les funcions psíquiques i motores.

Nota

  • La inhibició psicomotora és un símptoma que pot aparèixer en les depressions.
  • ca  inhibició psicomotora, n f
  • ca  inhibició psicomotriu, n f
  • ca  hipocinèsia, n f sin. compl.
  • ca  retard psicomotor, n m sin. compl.
  • es  hipocinesia, n f
  • es  inhibición psicomotora, n f
  • es  inhibición psicomotriz, n f
  • es  inhibición sicomotora, n f
  • es  inhibición sicomotriz, n f
  • es  retraso psicomotor, n m
  • es  retraso sicomotor, n m
  • fr  hypocinésie, n f
  • fr  inhibition psychomotrice, n f
  • fr  retard psychomoteur, n m
  • en  hypokinesia, n
  • en  psychomotor inhibition, n
  • en  psychomotor retardation, n
  • de  psychomotorische Retardierung, n f

Psiquiatria

Definició
Disminució generalitzada i visible dels moviments expressius, tant els espontanis com els conscients, que va acompanyada d'un alentiment de les funcions psíquiques i motores.

Nota

  • La inhibició psicomotora és un símptoma que pot aparèixer en les depressions.