Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  integració sinàptica, n f
  • ca  integració neuronal, n f sin. compl.
  • es  integración neuronal
  • es  integración sináptica
  • en  neural integration
  • en  synaptic integration

Neurociència

Definició
Suma temporal i espacial de tots els senyals excitadors i inhibidors que rep una neurona postsinàptica a través de les diferents sinapsis que té establertes, la qual generarà un potencial d'acció autopropagable si s'assoleix una despolarització per sobre del llindar d'excitabilitat.
  • ca  integració social, n f
  • es  integración social, n f
  • fr  intégration sociale, n f
  • en  community integration, n
  • en  social integration, n

Salut mental i addiccions

Definició
Promoció d'una sèrie de canvis personals i en la comunitat per a fomentar la participació en la societat i aconseguir la plena inclusió social.

Nota

  • 1. La integració social és una de les dificultats que tenen les persones amb un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies en la rehabilitació i la reinserció, agreujada per l'estigma i la discriminació.
  • 2. La integració social permet conviure amb harmonia i de manera cohesionada en el si de la comunitat i participar-hi sense ser objecte de marginació ni discriminació.
  • ca  integrador social | integradora social, n m, f
  • ca  tècnic d'integració social | tècnica d'integració social, n m, f
  • es  integrador social | integradora social, n m, f
  • es  técnico de integración social | técnica de integración social, n m, f
  • fr  technicien de l'intervention sociale et familiale | technicienne de l'intervention sociale et familiale, n m, f
  • en  community integration specialist, n
  • en  social integration specialist, n

Salut mental i addiccions

Definició
Professional amb formació i competències específiques en integració social que duu a terme intervencions socioeducatives dirigides a acompanyar una persona amb un trastorn mental o una addició greus i persistents en el seu procés d'inclusió comunitària i a prevenir i millorar les situacions d'exclusió social en què pugui veure's immersa.

Nota

  • L'integrador social o la integradora social desenvolupa la seva activitat socioeducativa en el marc d'un equip de salut mental, principalment en el camp de la rehabilitació.
  • ca  integrasa, n f
  • es  integrasa, n f
  • fr  intégrase, n f
  • en  integrase

Sida

Definició
Enzim present en els retrovirus que permet la inserció del provirus en el genoma de la cèl·lula hoste.
  • ca  integrasa, n f
  • es  integrasa, n f
  • fr  intégrase, n f
  • en  integrase, n

Virologia

Definició
Enzim codificat per alguns virus que catalitza la inserció del genoma víric en el genoma de la cèl·lula hoste i en facilita la integració.

Nota

  • La integrasa és característica dels retrovirus i és essencial per al cicle de replicació després de la transcripció inversa de l'RNA víric a DNA.
  • ca  integrina, n f
  • es  integrina
  • fr  intégrine
  • en  integrin

Immunologia

Definició
Proteïna heterodimèrica que s'expressa en la superfície cel·lular dels leucòcits i que intervé en l'adhesió leucocitària i en la motilitat dependent del citoesquelet.

Nota

  • Es distingeixen fins a quatre subfamílies d'integrines en funció del tipus de cadena β (com ara β1, β2), que pot anar associada a diferents cadenes α.
  • ca  integrina, n f
  • es  integrina
  • en  integrin

Neurociència

Definició
Receptor implicat en la unió a la matriu extracel·lular i en la transducció de senyal cap a l'interior de la cèl·lula.

Nota

  • Les integrines són heterodímers formats per una subunitat α i una subunitats β. En els mamífers, s'han caracteritzat divuit subunitats α i vuit β.
  • ca  integritat, n f
  • es  integridad
  • fr  intégrité
  • en  integrity

Infermeria

Definició
Harmonia de tots els aspectes de l'ésser humà.
  • ca  integritat, n f
  • es  integridad, n f
  • en  integrity, n

Bioètica

Definició
Responsabilitat dels professionals d'actuar d'acord amb els requisits ètics de la seva professió.

Nota

  • En recerca la integritat implica més concretament el compliment de normes de rigor metodològic, de conducta professional i de respecte als participants.
  • ca  intel·ligència, n f
  • es  inteligencia
  • en  intelligence

Neurociència

Definició
Capacitat de comprendre, recordar, mobilitzar i integrar de manera constructiva l'aprenentatge previ, a l'hora d'enfrontar-se a situacions noves, d'adaptar-se al medi, de resoldre satisfactòriament problemes i d'analitzar material complex.

Nota

  • El concepte d'intel·ligència es pot aplicar tant a sistemes naturals com artificials.