Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  neurotmesi, n f
  • es  neurotmesis, n f
  • en  neurotmesis

Fisioteràpia

Definició
Lesió nerviosa caracteritzada per la secció total, anatòmica i funcional, del tronc nerviós.

Nota

  • 1. La neurotmesi provoca una interrupció completa de les fibres nervioses, a vegades amb pèrdua de substància, i per tal d'obtenir la recuperació és necessari la sutura mitjançant microcirurgia.
  • 2. El terme neurotmesi s'oposa a axonotmesi.
  • ca  neurotoxicitat, n f
  • es  neurotoxicidad
  • en  neurotoxicity

Neurociència

Definició
Propietat d'algunes substàncies o molècules d'actuar com a neurotoxines.
  • ca  neurotoxicitat, n f
  • es  neurotoxicidad, n f
  • fr  neurotoxicité, n f
  • en  neurotoxicity, n

Seguretat alimentària

Definició
Propietat d'algunes substàncies o molècules d'alterar nocivament el funcionament o la integritat estructural del sistema nerviós.
  • ca  neurotoxina, n f
  • es  neurotoxina
  • en  neurotoxin

Neurociència

Definició
Substància o molècula capaç d'alterar de manera permanent i nociva el funcionament o la integritat estructural del sistema nerviós.

Nota

  • 1. Les neurotoxines interaccionen habitualment amb les proteïnes de membrana de les neurones.
    2. Segons la procedència es classifiquen en exògenes o endògenes i segons l'origen poden ser inorgàniques o orgàniques. La majoria de metzines i verins produïts per éssers vius són neurotoxines.
  • ca  neurotransmissió, n f
  • es  neurotransmisión
  • en  neurotrasmission

Neurociència

Definició
Procés de conversió d'un senyal bioelèctric en un senyal químic dut a terme pels neurotransmissors.
  • ca  neurotransmissor, n m
  • es  neurotransmisor
  • en  neurotransmitter

Neurociència

Definició
Molècula endògena encarregada de convertir el senyal bioelèctric en un senyal químic difusible que és alliberada per una neurona presinàptica a la fenedura sinàptica, on interacciona amb receptors específics de la neurona postsinàptica, la qual estimula o inhibeix.

Nota

  • Els neurotransmissors se sintetitzen al soma neuronal o al botó sinàptic i, una vegada alliberats, interaccionen amb el seu receptor. Aquesta interacció en comporta la degradació mitjançant enzims específics o la recaptació mitjançant l'element presinàptic.
  • ca  neurotransmissor, n m
  • es  neurotransmisor, n m
  • fr  neurotransmetteur, n m
  • en  neurotransmitter, n
  • de  Neurotransmitter, n m

Psiquiatria

Definició
Agent químic que té per funció transmetre l'impuls nerviós a través de la sinapsi neuronal.
  • ca  neurotròfic -a, adj
  • es  neurotrófico
  • en  neurotrophic

Neurociència

Definició
Dit d'una molècula o una substància que estimula la supervivència, la diferenciació o el creixement d'una estructura neuronal.
  • ca  neurotropisme, n m
  • es  neurotropismo
  • en  neurotropism

Neurociència

Definició
Tendència de les fibres nervioses en creixement a dirigir els axons o les dendrites cap a cèl·lules i teixits específics.
  • ca  neurulació, n f
  • es  neurulación
  • en  neurulation

Neurociència

Definició
Procés del desenvolupament embrionari en què es forma el tub neural a partir de la invaginació de la placa neural.