Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  poliradiculoneuropatia desmielinitzant inflamatòria aguda, n f
  • ca  paràlisi de Guillain-Barré, n f sin. compl.
  • ca  paràlisi de Kussmaul, n f sin. compl.
  • ca  paràlisi de Landry, n f sin. compl.
  • ca  paràlisi espinal ascendent, n f sin. compl.
  • ca  polineuritis aguda postinfecciosa, n f sin. compl.
  • ca  polineuritis idiopàtica aguda, n f sin. compl.
  • ca  polineuritis idiopàtica de Barré-Guillain-Strohl, n f sin. compl.
  • ca  polineuritis idiopàtica de Guillain-Barré, n f sin. compl.
  • ca  polineuritis idiopàtica de Landry-Guillain-Barré, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Guillain-Barré, n f sin. compl.
  • es  parálisis de Kussmaul, n f
  • es  parálisis de Landry, n f
  • es  polineuritis idiopática aguda, n f
  • es  síndrome de Guillain-Barré, n m
  • en  acute inflammatory demyelinating polyradiculoneuropathy
  • en  Guillain-Barré polyneuritis
  • en  Guillain-Barré syndrome
  • en  Kussmaul paralysis
  • en  Landry paralysis

Fisioteràpia

Definició
Poliradiculoneuropatia associada amb alteracions autoimmunitàries, caracteritzada clínicament per la instauració aguda de parestèsies doloroses que afecten inicialment les extremitats inferiors, abans d'atènyer les superiors, i de debilitat muscular de les extremitats inferiors, ulteriorment de les superiors, seguida al cap de pocs dies d'una veritable tetraplegia flàccida i simètrica, sense amiotròfia ni fasciculacions, amb arreflèxia tendinosa, i a vegades amb afectació dels músculs respiratoris.

Nota

  • 1. La poliradiculoneuropatia desmielinitzant inflamatòria configura un quadre clínic anomenat paràlisi ascendent de Landry. S'hi observa també, en molts casos, una afectació dels parells cranials, particularment del facial (paràlisi facial, habitualment bilateral) i a vegades del glossofaringi i del pneumogàstric (paràlisi del vel del paladar, de la faringe i de la laringe).
  • 2. En molts afectats de poliradiculoneuropatia desmielinitzant inflamatòria hi ha un antecedent d'infecció vírica (virus d'Epstein-Barr, citomegalovirus, virus d'immunodeficiència humana) o bacteriana (enteritis per Campylobacter jejuni), o d'altres circumstàncies concurrents (vacunació, intervenció quirúrgica, anestèsia epidural, malaltia de Hodgkin). La majoria dels malalts es recuperen espontàniament en el transcurs d'uns quants mesos, bé que alguns requereixen ventilació mecànica.
  • 3. S'han descrit nombroses formes clíniques de la poliradiculoneuropatia desmielinitzant inflamatòria aguda, com per exemple, síndrome de Miller-Fisher (oftalmoplegia, atàxia, arreflèxia), polineuritis cranial, neuropatia axònica sensitivomotora aguda i neuropatia axònica motora aguda.
  • ca  síndrome de Strümpell-Lorrain, n f
  • ca  paràlisi espinal espasmòdica, n f sin. compl.
  • ca  paraplegia espàstica familiar, n f sin. compl.
  • es  enfermedad de Strümpell-Lorrain, n f
  • es  paraplegia espástica familiar, n f
  • es  paraplegia espástica hereditaria, n f
  • es  síndrome de Strümpell-Lorrain, n m
  • en  hereditary spastic paraplegia
  • en  Strümpell-Lorrain disease

Fisioteràpia

Definició
Síndrome heredofamiliar autosòmica dominant de la medul·la espinal, caracteritzada per l'aparició de parèsia i espasticitat progressives de les extremitats inferiors.

Nota

  • La síndrome de Strümpell-Lorrain presenta una degeneració del fascicle corticoespinal de la medul·la.
  • ca  paràlisi facial, n f
  • ca  prosoplegia, n f sin. compl.
  • ca  prosopoplegia, n f sin. compl.
  • es  parálisis facial, n f
  • en  facial palsy
  • en  facial paralysis

Fisioteràpia

Definició
Paràlisi del nervi facial, que pot ser central o perifèrica segons que s'afecti el nervi per sobre o per sota del nucli d'origen, localitzat en la part superoexterna de la calota protuberancial.

Nota

  • La paràlisi facial central és supranuclear, mentre que la paràlisi facial perifèrica pot ser, convencionalment, nuclear o infranuclear, malgrat que el nucli del facial estigui situat a la protuberància anular i, per tant, en el sistema nerviós central. Aquesta distinció obeeix a la identitat dels efectes clínics entre les lesions nuclears i les més perifèriques.
  • ca  paràlisi facial, n f
  • es  parálisis facial
  • en  facial paralysis

Otorrinolaringologia

Definició
Paràlisi total o parcial dels músculs de la cara, produïda per una alteració del nervi facial o de les estructures encefàliques que hi transmeten els impulsos nerviosos.
  • ca  paràlisi de Bell, n f
  • ca  paràlisi facial a frigore [a frigore: la], n f sin. compl.
  • es  parálisis de Bell, n f
  • es  parálisis facial idiopática, n f
  • es  parálisis facial periférica, n f
  • en  Bell palsy
  • en  Bell paralysis

Fisioteràpia

Definició
Paràlisi facial perifèrica de causa desconeguda, atribuïble a un edema idiopàtic del nervi dins l'aqüeducte de Fal·lopi, caracteritzada per la instauració sobtada, freqüentment al matí, d'una asimetria facial, a vegades precedida per un o dos dies de molèsties vagues al voltant de l'orella.

Nota

  • 1. La paràlisi de Bell es presenta preferentment entre els 20 i els 40 anys d'edat.
  • 2. L'asimetria facial provocada per la paràlisi de Bell augmenta quan se suggereix al malalt que contregui els músculs de la cara (arrugar el front, obrir la boca, ensenyar les dents, riure, bufar, etc.). Són molt característics els signes de desviació de la comissura bucal cap al cantó sa i l'obtingut en indicar al malalt que clogui els ulls, comprovant-ne la impossibilitat de fer-ho en el cantó afectat (obertura palpebral entreoberta, signe de Bell).
  • 3. La paràlisi de Bell es recupera gairebé sempre completament en el termini de 3 a 4 setmanes, per bé que hi ha casos de recobrament incomplet que deixen deformitats facials.
  • ca  paràlisi facial perifèrica, n f
  • es  parálisis facial periférica
  • en  peripheral facial paralysis

Otorrinolaringologia

Definició
Paràlisi facial produïda per un trastorn troncular del nervi facial.
  • ca  paràlisi facial perifèrica familiar recurrent, n f
  • es  parálisis facial periférica familiar recurrente, n f
  • es  parálisis familiar recurrente de Bell, n f sin. compl.
  • fr  paralysie faciale périphérique récurrente familiale, n f
  • fr  paralysie de Bell récurrente familiale, n f sin. compl.
  • en  familial recurrent peripheral facial palsy, n
  • en  familial recurrent Bell palsy, n sin. compl.
  • cod  2809

Malalties minoritàries

  • ca  miastènia greu, n f
  • ca  malaltia d'Erb-Goldflam, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Goldflam, n f sin. compl.
  • ca  miastènia gravis [gravis: la], n f sin. compl.
  • ca  miastènia greu pseudoparalítica, n f sin. compl.
  • ca  paràlisi astenobulboespinal, n f sin. compl.
  • ca  paràlisi familiar periòdica, n f sin. compl.
  • es  enfermedad de Erb-Goldflam, n f
  • es  enfermedad de Goldflam, n f
  • es  miastenia grave, n f
  • en  Erb-Goldflam disease
  • en  Goldflam disease
  • en  myasthenia gravis

Fisioteràpia

Definició
Malaltia neuromuscular causada per un trastorn en la transmissió de l'estímul nerviós en la placa motora, caracteritzada per una fatiga anormal dels músculs davant l'esforç que representa la seva activació repetida.

Nota

  • 1. Els músculs més afectats per la miastènia greu són els oculars extrínsecs, els facials i els faringis.
  • 2. La miastènia greu presenta, com a primers símptomes, blefaroptosi, diplopia i disfàgia. Els malalts poden morir sobtadament per una paràlisi respiratòria.
  • ca  paràlisi faringolaríngia, n f
  • es  parálisis faringolaríngea
  • en  pharyngolaryngeal paralysis

Otorrinolaringologia

Definició
Paràlisi combinada de la faringe i la laringe, produïda per la lesió del novè, desè i onzè parells cranials.
  • ca  paràlisi de Lissauer, n f
  • ca  paràlisi focal de Lissauer, n f sin. compl.
  • ca  paràlisi general focal de Lissauer, n f sin. compl.
  • es  parálisis de Lissauer, n f
  • en  Lissauer paralysis

Fisioteràpia

Definició
Forma clínica de la paràlisi general progressiva caracteritzada per l'afectació predominant del còrtex motor, que determina l'aparició de monoplegies o d'hemiplegies permanents.