Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació
  • ca  restauració, n f
  • es  restauración, n f
  • fr  industrie de la restauration, n f
  • fr  restauration, n f
  • fr  secteur de la restauration, n m
  • fr  secteur des services d'alimentation, n m
  • en  catering, n
  • en  catering industry, n
  • en  food service, n
  • en  food service industry, n
  • en  restaurant business, n
  • en  restaurant industry, n

Seguretat alimentària

Definició
Sector d'activitat professional que agrupa les empreses i els establiments que preparen i serveixen menjars o begudes directament al públic.
  • ca  restauració col·lectiva, n f
  • es  restauración colectiva, n f
  • fr  restauration collective, n f
  • en  collective food service, n

Seguretat alimentària

Definició
Restauració amb ànim de lucre o sense dirigida a persones que treballen, viuen o tenen algun tipus d'activitat en comunitat.

Nota

  • Són exemples de centres de restauració col·lectiva els menjadors d'administracions, d'empreses públiques o privades, d'escoles, d'hospitals, de llars d'infants, de presons, de residències geriàtriques o els menjadors socials.
  • ca  restauració comercial, n f
  • es  restauración comercial, n f
  • fr  restauration commerciale, n f
  • en  commercial food service, n

Seguretat alimentària

Definició
Restauració amb ànim de lucre en què l'usuari hi acudeix per elecció pròpia.

Nota

  • Són exemples de centres de restauració comercial els restaurants, els bars o els hotels.
  • ca  restítop, n m
  • es  restitopo
  • fr  restitope
  • en  restitope

Immunologia

Definició
Part del TCR que, en la presentació antigènica, interacciona amb les molècules d'histocompatibilitat de classe II.
  • ca  restricció d'accés, n f
  • es  restricción de acceso, n f
  • fr  restriction d'accès, n f
  • en  access restriction, n

Virologia

Definició
Sistema de gestió que limita l'accés a instal·lacions, àrees o agents biològics a personal autoritzat i degudament format, amb registre i control dels accessos, amb la finalitat de reduir el risc biològic.

Nota

  • 1. La restricció d'accés és una mesura aplicable a laboratoris, animalaris i altres instal·lacions amb agents biològics de risc, que pot incloure controls físics (portes amb tancament, claus, targetes, biometria), controls administratius (llistes de personal autoritzat, nivells d'acreditació) i controls procedimentals (formació obligatòria, protocols d'accés, registre d'entrades i sortides).
  • 2. S'aplica tant a l'accés a espais físics com a l'accés directe als agents biològics, als materials associats i a la documentació sensible. Implica criteris específics de risc biològic, autorització formal i traçabilitat.
  • ca  restricció en la participació, n f
  • es  restricción en la participación, n f
  • fr  restriction à la participation, n f
  • en  participation restriction, n

Ictus i lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques

Definició
Dificultat que experimenta una persona per a implicar-se o actuar en situacions vitals.

Nota

  • El terme restricció en la participació (denominació i concepte) prové de la Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (CIF), de l'any 2001, i substitueix el terme minusvalidesa de la Classificació Internacional de Deficiències, Discapacitats i Minusvalideses (CIDDM), de l'any 1980.
  • ca  contenció farmacològica, n f
  • ca  restricció farmacològica, n f
  • ca  contenció química, n f sin. compl.
  • ca  restricció química, n f sin. compl.
  • es  contención farmacológica, n f
  • es  contención química, n f
  • es  restricción farmacológica, n f
  • es  restricción química, n f
  • fr  contention chimique, n f
  • fr  contention pharmacologique, n f
  • en  chemical restraint, n
  • en  medicinal restraint, n

Salut mental i addiccions

Definició
Mesura restrictiva consistent en el control del comportament o la limitació de la mobilitat d'una persona mitjançant l'administració de substàncies psicoactives, amb l'objectiu d'evitar situacions que suposin un risc per a ella o per a altres persones.
  • ca  contenció farmacològica, n f
  • ca  restricció farmacològica, n f
  • ca  contenció química, n f sin. compl.
  • ca  restricció química, n f sin. compl.
  • es  contención farmacológica, n f
  • es  contención química, n f
  • es  restricción farmacológica, n f
  • es  restricción química, n f
  • en  chemical restraint, n
  • en  medicinal restraint, n

Bioètica

Definició
Mesura restrictiva consistent en el control del comportament o la limitació de la mobilitat d'una persona mitjançant l'administració de substàncies psicoactives, amb l'objectiu d'evitar situacions que suposin un risc per a ella mateixa o per als altres.

Nota

  • 1. La contenció farmacològica, com la contenció física i la contenció mecànica, és una mesura que compromet els drets de la persona, i per això actualment hi ha la consciència que cal una reducció dràstica d'aquesta pràctica. No s'ha de dur a terme si no s'han exhaurit altres alternatives, com ara la contenció verbal o el suport psicològic.
  • 2. Quan s'aplica, la contenció farmacològica ha d'estar fonamentada en l'evitació d'un dany molt probable, greu i imminent, i s'ha de limitar al temps mínim necessari.
  • ca  contenció física, n f
  • ca  restricció física, n f
  • ca  immobilització física, n f sin. compl.
  • ca  subjecció física, n f sin. compl.
  • es  contención física, n f
  • es  inmovilización física, n f
  • es  restricción física, n f
  • es  sujeción física, n f
  • en  physical restraint, n

Bioètica

Definició
Mesura restrictiva consistent en la limitació parcial o total de la mobilitat d'una persona mitjançant l'aplicació de força per part d'una altra, cos a cos, i sense l'aplicació de dispositius mecànics, amb l'objectiu d'impedir que faci moviments que puguin suposar un risc per a ella mateixa o per als altres.

Nota

  • 1. La contenció física, com la contenció farmacològica i la contenció mecànica, és una mesura que compromet els drets de la persona, i per això actualment hi ha la consciència que cal una reducció dràstica d'aquesta pràctica. No s'ha de dur a terme si no s'han exhaurit altres alternatives, com ara la contenció verbal.
  • 2. Quan s'aplica, la contenció física ha d'estar fonamentada en l'evitació d'un dany molt probable, greu i imminent, i s'ha de limitar al temps mínim necessari.
  • ca  contenció física, n f
  • ca  restricció física, n f
  • ca  immobilització física, n f sin. compl.
  • ca  subjecció física, n f sin. compl.
  • es  contención física, n f
  • es  inmovilización física, n f
  • es  restricción física, n f
  • es  sujeción física, n f
  • fr  contention manuelle, n f
  • fr  contention physique, n f
  • en  physical restraint, n

Salut mental i addiccions

Definició
Mesura restrictiva consistent en la limitació parcial o total de la mobilitat d'una persona mitjançant l'aplicació de força per part d'una altra persona, o més d'una, cos a cos, i sense l'aplicació de dispositius mecànics, amb l'objectiu d'impedir que faci moviments que puguin suposar un risc per a ella o per a altres persones.