rinofaringi -íngia
rinofaringi -íngia
Otorrinolaringologia
- ca rinofaringi -íngia, adj
- ca nasofaringi -íngia, adj sin. compl.
- es nasofaríngeo
- es rinofaríngeo
- en nasopharyngeal
- en rhinopharyngeal
Otorrinolaringologia
Definició
Relatiu o pertanyent a la rinofaringe.
rinofaringi -íngia
rinofaringi -íngia
Fisioteràpia
- ca rinofaringi -íngia, adj
- ca nasofaringi -íngia, adj sin. compl.
- es nasofaríngeo -a, adj
- es rinofaríngeo -a, adj
- en nasopharyngeal
- en rhinopharyngeal
Fisioteràpia
Definició
Relatiu o pertanyent al nas i a la faringe alhora.
rinofaringi -íngia
rinofaringi -íngia
Fisioteràpia
- ca rinofaringi -íngia, adj
- ca nasofaringi -íngia, adj sin. compl.
- es nasofaríngeo -a, adj
- es rinofaríngeo -a, adj
- en nasopharyngeal
- en rhinopharyngeal
Fisioteràpia
Definició
Relatiu o pertanyent a la rinofaringe.
rinofaringitis
rinofaringitis
Otorrinolaringologia
- ca rinofaringitis, n f
- es rinofaringitis
- en rhinopharyngitis
Otorrinolaringologia
Definició
Inflamació de la mucosa que cobreix la rinofaringe.
rinofaringoscòpia
rinofaringoscòpia
Otorrinolaringologia
- ca rinofaringoscòpia, n f
- es rinofaringoscopia
- en nasopharyngeal examination
Otorrinolaringologia
Definició
Examen visual de la rinofaringe que es realitza amb l'ajut d'un endoscopi o mirallets.
rinofima
rinofima
Otorrinolaringologia
- ca rinofima, n m
- es rinofima
- en rhinophyma
Otorrinolaringologia
Definició
Hipertròfia del nas, de causa desconeguda, caracteritzada per la presència de masses nodulars hiperèmiques i una gran dilatació dels fol·licles sebacis del nas.
rinofonia
rinofonia
Otorrinolaringologia
- ca rinolàlia, n f
- ca rinofonia, n f sin. compl.
- ca veu de nas, n f sin. compl.
- es rinofonía
- es rinolalia
- en rhinolalia
- en rhinophonia
Otorrinolaringologia
Definició
Trastorn consistent en una alteració del timbre de veu, produït per obstrucció nasal o per manca de tancament del vel del paladar.
rinolàlia
rinolàlia
Otorrinolaringologia
- ca rinolàlia, n f
- ca rinofonia, n f sin. compl.
- ca veu de nas, n f sin. compl.
- es rinofonía
- es rinolalia
- en rhinolalia
- en rhinophonia
Otorrinolaringologia
Definició
Trastorn consistent en una alteració del timbre de veu, produït per obstrucció nasal o per manca de tancament del vel del paladar.
rinolàlia oberta
rinolàlia oberta
Otorrinolaringologia
- ca rinolàlia oberta, n f
- es rinolalia abierta
- en open rhinolalia
Otorrinolaringologia
Definició
Rinolàlia produïda per la manca de tancament del vel del paladar.
rinolàlia tancada
rinolàlia tancada
Otorrinolaringologia
- ca rinolàlia tancada, n f
- es rinolalia cerrada
- en closed rhinolalia
Otorrinolaringologia
Definició
Rinolàlia produïda per obstrucció nasal.
