radiosensibilitzador
radiosensibilitzador
Sinologia
- ca radiosensibilitzador, n m
- es radiosensibilizador
- fr radiosensibilisateur
- en radiosensitizer
Sinologia
Definició
Agent que fa augmentar la radiosensibilitat de les cèl·lules tumorals i l'eficàcia de la radioteràpia.
Nota
- Els radiosensibilitzadors poden ser substàncies, com ara el 5-fluorouracil, o processos, com ara la hipertèrmia.
radioteràpia
radioteràpia
Fisioteràpia
- ca radioteràpia, n f
- es radioterapia, n f
- en radiotherapy
Fisioteràpia
Definició
Mètode terapèutic basat en la utilització de les radiacions ionitzants.
Nota
- 1. Actualment, les indicacions terapèutiques de la radioteràpia són fonamentalment o exclusivament les malalties neoplàstiques (radioteràpia destructiva).
- 2. Les radiacions ionitzants utilitzades en la radioteràpia són les ones electromagnètiques (raigs X, raigs gamma) i les partícules subatòmiques (alfa, beta, electrons, neutrons, protons, mesons).
- 3. Les fonts d'energia utilitzades actualment en la radioteràpia posseeixen un voltatge molt elevat (megavoltatge) i permeten una gran concentració de les dosis. Es tracta de la bomba de cobalt, l'accelerador lineal i el betatró.
- 4. Les tècniques de radioteràpia fonamentals són la braquiteràpia, en la qual la font d'energia se situa prop del tumor, i la teleteràpia, consistent en l'administració de les radiacions a distància del malalt. Les darreres modalitats de radioteràpia són la radioteràpia amb neutrons, utilitzada en el càncer de pròstata i de les glàndules salivals; la radioteràpia amb protons, utilitzada en el melanoma de la coroide, el cordoma del canal basilar o del sacre, el condrosarcoma de la base del crani i de la columna vertebral cervical, la radioimmunoteràpia, i la radioteràpia ajustable o tècnica de Takahashi, que fa ús de simulacions amb ordinadors tridimensionals, de forma que s'impedeix significativament la irradiació dels teixits sans.
radioteràpia
radioteràpia
Sinologia
- ca radioteràpia, n f
- es radioterapia
- fr radiothérapie
- it radioterapia
- en radiation therapy
- en radiotherapy
Sinologia
Definició
Tractament amb radiacions ionitzants que actuen sobre determinades cèl·lules patològiques amb un perjudici tolerable dels teixits orgànics.
Nota
- Actualment, el principal ús de la radioteràpia és el tractament de neoplàsies.
radioteràpia
radioteràpia
Infermeria
- ca radioteràpia, n f
- es radioterapia
- fr radiothérapie
- fr thérapie par rayonnement
- en radiation therapy
- en radiotherapy
Infermeria
Definició
Tractament de les malalties per mitjà de les radiacions ionitzants.
radioteràpia
radioteràpia
Sida
- ca radioteràpia, n f
- es radioterapia, n f
- fr radiothérapie, n f
- en radiotherapy
Sida
Definició
Tractament amb radiacions ionitzants que actuen sobre determinades cèl·lules patològiques amb un perjudici tolerable dels teixits orgànics.
radioteràpia
radioteràpia
Càncer
- ca radioteràpia, n f
- es radioterapia, n f
- fr radiothérapie, n f
- en radiotherapy, n
Càncer
Definició
Tractament amb radiacions ionitzants que actuen sobre determinades cèl·lules patològiques amb un perjudici tolerable dels teixits orgànics.
Nota
- Actualment, el principal ús de la radioteràpia és el tractament de neoplàsies.
radioteràpia externa
radioteràpia externa
Sinologia
- ca radioteràpia externa, n f
- ca teleteràpia, n f
- es radioterapia externa
- es teleterapia
- fr radiothérapie externe
- fr téléthérapie
- it radioterapia esterna
- it teleterapia
- en external beam radiotherapy
- en external radiation therapy
- en teletherapy
Sinologia
Definició
Radioteràpia en què la font de radiacions ionitzants és fora del cos del pacient i a una distància de la pell determinada.
Nota
- La radioteràpia externa per al tractament de càncer de mama es pot fer per mitjà d'accelerador lineal, de betatró o de bomba de cobalt.
radioteràpia interna
radioteràpia interna
Sinologia
- ca braquiteràpia, n f
- ca radioteràpia interna, n f
- es braquiterapia
- es radioterapia interna
- fr curiethérapie
- it brachiterapia
- en brachytherapy
- en internal radiation therapy
Sinologia
Definició
Tècnica de radioteràpia en què es col·loca un isòtop radioactiu com a font emissora de radiacions ionitzants prop de la lesió tumoral per a aconseguir una dosi alta de radiació en una zona molt localitzada i precisa, sense afectació significativa de les estructures circumdants.
Nota
- La braquiteràpia pot ser d'aplicació externa (braquiteràpia superficial), dins una cavitat (braquiteràpia intracavitària), dins el lumern (braquiteràpia endoluminal) o dins mateix d'un òrgan o teixit (braquiteràpia intersticial). Es fa servir per a tractar el càncer de cèrvix, de pròstata, de mama o de pell, ja sigui com a teràpia única o en combinació amb altres teràpies (cirurgia, radioteràpia externa i quimioteràpia).
radioteràpia intersticial
radioteràpia intersticial
Sinologia
- ca braquiteràpia intersticial, n f
- ca radioteràpia intersticial, n f
- es braquiterapia intersticial
- es radioterapia intersticial
- fr curiethérapie interstitielle
- fr radiothérapie interstitielle
- it brachiterapia interstiziale
- it radioterapia interstiziale
- en interstitial brachytherapy
- en interstitial radiation therapy
- en interstitial radiotherapy
Sinologia
Definició
Braquiteràpia en què es col·loca un implant radioactiu directament a l'interior del tumor.
radioteràpia intraoperatòria
radioteràpia intraoperatòria
Sinologia
- ca radioteràpia intraoperatòria, n f
- ca IORT, n f sigla
- ca RIO, n f sigla
- es radioterapia intraoperatoria
- es IORT sigla
- es RIO sigla
- fr radiothérapie intraopératoire
- fr IORT sigla
- it radioterapia intraoperatoria
- it IORT sigla
- en intraoperative radiation therapy
- en IORT sigla
Sinologia
Definició
Radioteràpia dirigida directament a la localització d'un tumor durant la cirurgia.
Nota
- La radioteràpia intraoperatòria es fa immediatament després de l'exèresi del tumor i abans de la sutura, amb l'objectiu d'esterilitzar els possibles focus microscòpics romanents o el tractament d'estructures esvaïdes que no s'han pogut extirpar.
