Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació
  • ca  vertigen central, n m
  • es  vértigo central
  • en  central vertigo

Otorrinolaringologia

Definició
Vertigen vestibular produït per una lesió del sistema nerviós central.
  • ca  vertigen d'altura, n m
  • es  vértigo de las alturas
  • en  height vertigo

Otorrinolaringologia

Definició
Fals vertigen vestibular que apareix en mirar avall des d'una altura elevada, produït per la manca d'un punt de referència visual proper.
  • ca  vertigen perifèric, n m
  • es  vértigo periférico
  • en  peripheral vertigo

Otorrinolaringologia

Definició
Vertigen vestibular produït per una lesió de les màcules de l'utricle i el sàcul, les crestes ampul·lars o del nervi vestibular.
  • ca  vertigen posicional, n m
  • es  vértigo de posición
  • es  vértigo posicional
  • en  positional vertigo

Otorrinolaringologia

Definició
Vertigen que apareix amb els canvis bruscs de posició del cap.
  • ca  vertigen posicional paroxismal benigne, n m
  • es  vértigo posicional paroxístico benigno
  • en  benign paroxysmal positional vertigo

Otorrinolaringologia

Definició
Vertigen posicional que apareix de manera violenta en prendre la posició de decúbit lateral, produït per una cupulolitiasi.
  • ca  vertigen vestibular, n m
  • es  vértigo vestibular
  • en  vestibular vertigo

Otorrinolaringologia

Definició
Vertigen produït per una alteració del sistema vestibular.

Nota

  • Hi ha dos tipus de vertigen vestibular: el vertigen central i el vertigen perifèric.
  • ca  vertiginós -osa, adj
  • es  vertiginoso
  • en  vertiginous

Otorrinolaringologia

Definició
Relatiu o pertanyent al vertigen.
  • ca  vertiginós -osa, adj
  • es  vertiginoso
  • en  vertiginous

Otorrinolaringologia

Definició
Que causa vertigen.
  • ca  col·licle seminal, n m
  • ca  verumontà, n m sin. compl.
  • es  colículo seminal
  • es  veru montanum
  • en  seminal colliculus
  • en  verumontanum
  • TA  colliculus seminalis

Anatomia humana

  • ca  vesícula, n f
  • es  vesícula
  • en  vesicle
  • en  vesicula

Neurociència

Definició
Orgànul cel·lular petit en forma de cavitat, aïllat de l'exterior per una membrana lipídica, que té la funció d'emmagatzemar i de transportar molècules de mida petita i mitjana, i d'alliberar-les a la fenedura sinàptica per fusió amb la membrana presinàptica.

Nota

  • Les vesícules petites i clares contenen neurotransmissors de pes molecular baix, mentre que les vesícules grosses i electrodenses contenen pèptids neurotransmissors.