Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació
  • ca  via, n f
  • ca  conducte, n m sin. compl.
  • es  conducto, n m
  • es  vía, n f
  • en  duct

Fisioteràpia

Definició
Estructura tubular amb parets limitants i un pas relativament estret per a la circulació de fluids orgànics o per al trajecte de vasos i nervis a través dels òrgans.
  • ca  via respiratòria, n f
  • ca  via aèria, n f sin. compl.
  • es  vía aérea, n f
  • es  vía respiratoria, n f sin. compl.
  • fr  voies aériennes, n f pl
  • en  airway, n

Equip respiratori i d'anestèsia

Definició
Conjunt de cavitats i conductes connectats que contenen gas dins del sistema respiratori, que transporten gas entre els alvèols i els orificis orals i nasals de la superfície de la cara, o el port de connexió al pacient si es fa servir en un dispositiu per a la via respiratòria.

Nota

  • Aquest terme està ben establert i s'utilitza de forma aïllada per a referir-se a la via respiratòria d'un pacient. Depenent del context, a vegades és més útil fer servir el terme amb el terme qualificat via respiratòria del pacient.
  • ca  via respiratòria anatòmica, n f
  • ca  via aèria anatòmica, n f sin. compl.
  • es  vía aérea anatómica, n f
  • fr  voies aériennes anatomiques, n f pl
  • en  anatomical airway, n

Equip respiratori i d'anestèsia

Definició
Cadascun dels conductes naturals a través dels quals els gasos respirats passen en qualsevol direcció entre l'atmosfera i els alvèols.
  • ca  tracte respiratori inferior, n m
  • ca  via aèria inferior, n f
  • es  tracto respiratorio inferior, n m
  • es  vías respiratorias bajas, n f pl
  • fr  voies respiratoires inférieures, n f pl
  • fr  voies aériennes inférieures, n f pl sin. compl.
  • en  lower respiratory tract, n
  • en  lower airway, n sin. compl.

Malalties respiratòries

Definició
Conjunt anatòmic de l'aparell respiratori, format per la tràquea, els bronquis, els bronquíols i els alvèols, on es produeix l'intercanvi de gasos.
  • ca  via respiratòria superior, n f
  • ca  via aèria superior, n f sin. compl.
  • es  vía aérea superior, n f
  • fr  voies aériennes supérieures, n f pl
  • en  upper airway, n

Equip respiratori i d'anestèsia

Definició
Via respiratòria anatòmica per sobre de la unió laringotraqueal.
  • ca  tracte respiratori superior, n f
  • ca  via aèria superior, n f
  • es  tracto respiratorio superior, n m
  • es  vía aérea superior, n f sin. compl.
  • es  vía respiratoria superior, n f sin. compl.
  • fr  voies respiratoires supérieures, n f pl
  • fr  voies aériennes supérieures, n f pl sin. compl.
  • en  upper respiratory tract, n
  • en  upper airway, n sin. compl.

Malalties respiratòries

Definició
Conjunt anatòmic de l'aparell respiratori, principalment format pel nas, les cavitats nasals, els sins, la faringe i la part superior de la laringe, que té com a funcions principals dur a terme la respiració, evitar l'entrada de cossos estranys a l'arbre traqueobronquial i contribuir a la fonació i l'olfacció.
  • ca  via alternativa, n f
  • es  vía alternativa
  • fr  voie alterne
  • fr  voie d'activation alterne du complément
  • en  alternative complement pathway
  • en  alternative pathway

Immunologia

Definició
Via d'activació del complement que s'inicia amb la fixació directa del factor del complement C3b a certs determinants antigènics de microorganismes i que és independent de la formació d'anticossos.

Nota

  • La via alternativa és un mecanisme efector de la immunitat innata. Filogenèticament aquesta via és més antiga que la via clàssica, però rep aquesta denominació perquè va ser descoberta posteriorment. Els factors del complement que intervenen seqüencialment en la seva fase inicial són els factors C3, B i D.
  • ca  via amigdalòfuga ventral, n f
  • es  vía amigdalófuga ventral
  • en  ventral amygdalofugal pathway

Anatomia humana

  • ca  via amigdalòfuga ventral, n f
  • es  vía amigdalófuga ventral
  • en  ventral amygdalofugal pathway

Neurociència

Definició
Via neural eferent de l'amígdala les fibres de la qual arriben als nuclis septals, a l'hipotàlem, a l'escorça cerebral i als nuclis del tronc de l'encèfal.
  • ca  via auditiva, n f
  • es  vía auditiva
  • en  auditory pathway

Anatomia humana