country [en]
country [en]
- ca country [en], n m
- es country, n m
- fr country, n m
- en country, n
- en country music, n
Música del món
Definició
Estil musical popular originat als anys vint del segle XX en algunes zones rurals de l'oest i el sud dels Estats Units, que combina la música folklòrica dels colons europeus, especialment anglesos, irlandesos i escocesos, amb el blues, el gòspel i altres músiques d'arrel nord-americana, i es caracteritza per l'ús del banjo, la guitarra i el violí com a instruments principals.