Diccionari de psiquiatria

Hàbit morbós de mentir o de distorsionar experiències reals per a fer-les més atractives, que busca l'empatia de l'interlocutor i l'augment de l'autoestima.

Procés d'adquisició d'un comportament a partir de l'observació d'un model.

Entusiasme extrem, de caràcter intel·lectual, afectiu o sensorial, per una sola idea o un sol ordre d'idees.

Que és indici o efecte de malaltia.

Alteració del comportament caracteritzada per una barreja d'eufòria, jocositat i lleugeresa excessives, que s'acompanya de pèrdua de les inhibicions, de descurança de la higiene personal, de procacitat i d'alliberament dels instints sexuals.

Moviment dels llavis, que simula la parla però sense emetre cap so o emetent-ne de molt febles, suggestiu d'activitat al·lucinatòria.

Absència temporal o permanent de parla ben estructurada en un individu que l'havia adquirida, tot i que manté inalterada la capacitat d'expressió oral.

Trastorn de la infància o l'adolescència caracteritzat per un rebuig persistent a parlar en situacions socials concretes o davant de determinades persones, malgrat que es tingui la capacitat de fer-ho.