Back to top
  • ca  recidiva, n f
  • es  recidiva, n f
  • fr  récidive, n f
  • en  recidivation, n
  • en  recidivism, n
  • de  Rezidiv, n n

Definició
Reaparició en un individu sa d'un trastorn mental que l'ha afectat temps abans i per al qual ja no rep tractament.

Nota

  • La recidiva inclou un interval de salut perfecta entre dues aparicions d'un mateix trastorn.
  • ca  recurrència, n f
  • es  recurrencia, n f
  • fr  récurrence, n f
  • en  recurrence, n
  • de  Wiedererkrankung, n f

Definició
Recaiguda en la fase de manteniment del tractament d'un trastorn mental.
reducció de danys reducció de danys

  • ca  reducció de danys, n f
  • es  reducción de daños, n f
  • es  reducción del daño, n f
  • fr  réduction des dommages, n f
  • fr  réduction des méfaits, n f
  • fr  réduction des risques, n f
  • en  harm minimisation, n
  • en  harm minimization, n
  • en  harm reduction, n
  • de  Schadensminimierung, n f

Definició
Conjunt d'estratègies de salut pública destinades a reduir o evitar els efectes negatius del consum actiu de drogues sobre la salut individual i col·lectiva.

Nota

  • És una intervenció de reducció de danys l'intercanvi de xeringues usades per material d'injecció estèril o preservatius.
reestructuració cognitiva reestructuració cognitiva

  • ca  reestructuració cognitiva, n f
  • es  reestructuración cognitiva, n f
  • fr  restructuration cognitive, n f
  • en  cognitive restructuring, n
  • de  kognitive Umstrukturierung, n f

Definició
Teràpia cognitivoconductual consistent a identificar d'una manera sistemàtica i realista pensaments, creences, prediccions o interpretacions negatives, irracionals i depressives, i a substituir-les per supòsits racionals alternatius.
  • ca  reflex, n m
  • es  reflejo, n m
  • fr  réflexe, n m
  • en  reflex, n
  • de  Reflex, n m

Definició
Activitat involuntària, automàtica i estereotipada del sistema nerviós, que determina una resposta sensorial o motora, a través d'un òrgan, a un impuls que té l'origen en un receptor extern o intern.
  • ca  reflexologia, n f
  • es  reflexología, n f
  • fr  réflexologie, n f
  • en  reflexology, n
  • de  Reflexologie, n f

Definició
Corrent psicològic que intenta explicar el comportament a partir del funcionament del sistema nerviós, considerant que aquest comportament pot ser reduït a diversos reflexos i mecanismes cerebrals.
  • ca  reforç, n m
  • ca  reforçament, n m
  • es  refuerzo, n m
  • fr  renforcement, n m
  • en  reinforcement, n
  • de  Verstärkung, n f

Definició
Mètode del condicionament operant en què es provoca l'augment de la freqüència d'una resposta mitjançant la presentació d'un estímul plaent o la desaparició d'un estímul aversiu associats a aquesta resposta.
  • ca  reforç negatiu, n m
  • es  refuerzo negativo, n m
  • fr  renforcement négatif, n m
  • en  negative reinforcement, n
  • de  negative Verstärkung, n f

Definició
Reforç basat en la desaparició de l'estímul aversiu associat a una resposta.
  • ca  reforç positiu, n m
  • es  refuerzo positivo, n m
  • fr  renforcement positif, n m
  • en  positive reinforcement, n
  • de  positive Verstärkung, n f

Definició
Reforç basat en la presentació d'un estímul plaent associat a una resposta.
  • ca  reforç, n m
  • ca  reforçament, n m
  • es  refuerzo, n m
  • fr  renforcement, n m
  • en  reinforcement, n
  • de  Verstärkung, n f

Definició
Mètode del condicionament operant en què es provoca l'augment de la freqüència d'una resposta mitjançant la presentació d'un estímul plaent o la desaparició d'un estímul aversiu associats a aquesta resposta.