cel·la bipolar
cel·la bipolar
Electroquímica
- ca cel·la bipolar, n f
- es celda bipolar
- en bipolar cell
Electroquímica
Definició
Cel·la electroquímica de més d'un ànode i d'un càtode connectats en sèrie. Ambdues cares de cada elèctrode tenen polaritat oposada, de forma que n'hi ha prou amb connectar elèctricament els dos elèctrodes dels extrems de la cel·la a una font externa. La cel·la electrolítica bipolar requereix l'ús de rectificadors d'alt voltatge i de baixa intensitat, de menor cost que els de la cel·la monopolar. Per contra, les cel·les bipolars poden presentar fuites de corrent, que produeixen una pèrdua de l'eficiència de corrent i la corrosió dels elèctrodes, si els seus extrems no estan perfectament aïllats o bé si l'electròlit té massa conductivitat. A la figura es mostra un exemple de cel·la bipolar; més exemples es mostren a cel·la tipus filtre-premsa i electrohidrodimerització (vegeu les figures corresponents). Vegeu també ^elèctrode bipolar^.
Nota
- Imatges_electroquímica 060 (connexió elèctrica bipolar en una cel·la tipus tanc)
cel·la conductomètrica
cel·la conductomètrica
Electroquímica
- ca cel·la conductomètrica, n f
- ca cel·la de conductivitat, n f
- es celda de conductividad
- en conductivity cell
Electroquímica
Definició
Sistema electroquímic emprat per a mesurar la conductivitat d'una dissolució electrolítica que consisteix en un recipient cilíndric de vidre, obert pel seu extrem inferior i que conté dos elèctrodes plans i paral·lels d'àrea A (en cm2) separats una distància l (en cm). Els elèctrodes són de platí recobert de negre de platí col·loïdal, el qual absorbeix tots els gasos que es puguin desprendre durant el pas del corrent altern subministrat per un conductímetre. La cel·la de conductivitat s'immergeix en la dissolució electrolítica termostatitzada (usualment a 25°C) i en connectar-la al conductímetre, es mesura la seva conductància G (en S). La conductivitat (en S cm1) es calcula com = G (l/A) = G kcel·la. La constant de cel·la kcel·la (= l/A) es troba experimentalment a partir de la mesura de G d'una dissolució aquosa d'un electròlit de coneguda, com, per exemple, KCl 0,1 mol dm3 a 25°C.
Nota
- Imatges_electroquímica 003 (cel·la de conductivitat immergida en una dissolució electrolítica)
cel·la de conductivitat
cel·la de conductivitat
Electroquímica
- ca cel·la conductomètrica, n f
- ca cel·la de conductivitat, n f
- es celda de conductividad
- en conductivity cell
Electroquímica
Definició
Sistema electroquímic emprat per a mesurar la conductivitat d'una dissolució electrolítica que consisteix en un recipient cilíndric de vidre, obert pel seu extrem inferior i que conté dos elèctrodes plans i paral·lels d'àrea A (en cm2) separats una distància l (en cm). Els elèctrodes són de platí recobert de negre de platí col·loïdal, el qual absorbeix tots els gasos que es puguin desprendre durant el pas del corrent altern subministrat per un conductímetre. La cel·la de conductivitat s'immergeix en la dissolució electrolítica termostatitzada (usualment a 25°C) i en connectar-la al conductímetre, es mesura la seva conductància G (en S). La conductivitat (en S cm1) es calcula com = G (l/A) = G kcel·la. La constant de cel·la kcel·la (= l/A) es troba experimentalment a partir de la mesura de G d'una dissolució aquosa d'un electròlit de coneguda, com, per exemple, KCl 0,1 mol dm3 a 25°C.
Nota
- Imatges_electroquímica 003 (cel·la de conductivitat immergida en una dissolució electrolítica)
cel·la de dos elèctrodes
cel·la de dos elèctrodes
Electroquímica
- ca cel·la de dos elèctrodes, n f
- es celda de dos electrodos
- en two-electrode cell
Electroquímica
Definició
Dispositiu mínim per a constituir una cel·la electroquímica amb només un ànode i un càtode. Pot funcionar com a pila galvànica i com a cel·la electrolítica. Bateries comercials com la pila Leclanché i l'acumulador de plom són piles galvàniques de dos elèctrodes. A l'electròlisi de l'aigua, la indústria cloro-àlcali i a la de revestiments electrolítics també s'empren cel·les electrolítiques de dos elèctrodes. En aquests casos, quan hi circula el corrent, ambdós elèctrodes es polaritzen presentant una caiguda òhmica entre ells a través de la dissolució que els separa. El sobrepotencial dels elèctrodes i la resistència de l'electròlit no es poden conèixer amb precisió i canvien amb el temps pels canvis composicionals de la dissolució resultants del funcionament del sistema. Tot això fa que la cel·la de dos elèctrodes no sigui pràctica per a l'estudi del comportament dels elèctrodes individuals. Vegeu també ^polarització d'un elèctrode^ i ^elèctrode de treball^.
Nota
- Imatges_electroquímica 029 (cel·la de dos elèctrodes on té lloc l'electròlisi de l'aigua)
cel·la de Golay
cel·la de Golay
Química analítica
- ca detector pneumàtic de Golay, n m
- ca cel·la de Golay, n f sin. compl.
- es celda de Golay
- es detector pneumático de Golay
- en Golay cell
- en Golay pneumatic detector
Química analítica
Definició
Detector emprat en espectrometria d'infraroig el funcionament del qual es fonamenta en l'expansió d'un gas, produïda per l'absorció d'energia radiant en una cambra ennegrida, que deforma un mirall flexible.
Nota
- graf_QA1. OAA: ok
cel·la de grafit
cel·la de grafit
Química analítica
- ca tub de grafit, n m
- ca cel·la de grafit, n f sin. compl.
- ca cubeta de grafit, n f sin. compl.
- es celda de grafito
- es cubeta de grafito
- es tubo de grafito
- en graphite cell
- en graphite cuvette
- en graphite tube
Química analítica
Definició
Dispositiu atomitzador de grafit que s'escalfa mitjançant resistències elèctriques, que és utilitzat en espectrometria d'absorció atòmica. La IUPAC recomana reservar el terme cel·la de grafit per a dispositius que tinguin els extrems tancats.
Nota
- graf_QA1. OAA: ok.
cel·la de Haring-Blum
cel·la de Haring-Blum
Electroquímica
- ca cel·la de Haring-Blum, n f
- es celda de Haring-Blum
- en Haring-Blum cell
Electroquímica
Definició
Cel·la electrolítica amb un ànode vertical situat entre dos càtodes verticals i paral·lels, a diferent distància d'ells. S'empra en l'electrodeposició metàl·lica per tal de conèixer el poder de penetració del bany. Com que la caiguda òhmica entre l'ànode i cadascun dels càtodes és diferent, la massa de l'electrodipòsit sobre cada càtode, i, per tant, el seu gruix, també difereixen. El càtode més llunyà té menys sobrepotencial i sobre ell hi haurà menor massa d'electrodipòsit. El poder de penetració del bany ve donat per l'equació de Field, que s'expressa com 100 (K B) / (K + B 2), on K = x1 /x2 i B = w1 /w1, essent w1 i w1 les masses dels electrodipòsits sobre els càtodes 1 i 2, els quals són a una distància x1 i x1 de l'ànode, respectivament, amb x1 > x1, com es mostra a la figura. Els valors poden variar entre 100 (molt bo) i 100 (molt dolent). Si l'eficiència del corrent d'electrodeposició és del 100%, resulta que B = j1 /j1, on j1 i j1 són les densitats de corrent dels corresponents càtodes.
Nota
- Imatges_electroquímica 028 (esquema de la cel·la de Haring-Blum)
cel·la de Hull
cel·la de Hull
Electroquímica
- ca cel·la de Hull, n f
- es celda de Hull
- en Hull cell
Electroquímica
Definició
Cel·la electrolítica que conté un ànode pla vertical enfrontat a un càtode també pla vertical però inclinat respecte al primer. S'empra en els estudis d'electrodeposició d'un metall a partir d'una dissolució dels seus ions per a caracteritzar algunes propietats de l'electrodipòsit, com ara la brillantor, l'homogeneïtat i la textura, en funció de la densitat de corrent, així com per a establir les densitats de corrent d'electrodeposició acceptables. En aplicar un corrent I entre 2 i 10 A, la densitat de corrent local en mA cm2 sobre el càtode, al llarg de la seva alçada, depèn de la seva distància a l'ànode x en cm segons l'equació jx = 10 I (a b log x), on a i b són constants que varien amb el volum de la dissolució. Per exemple, la densitat de corrent local d'una cel·la de Hull típica de 267 cm3 és jx = 10 I (5,1 5,24 log x), on l'ànode fa 6,35 cm d'alçada per 6,35 cm d'amplada, i el càtode, 6,35 cm d'alçada per 10,32 cm d'amplada, mentre que el punt més proper entre l'ànode i el càtode és de 4,76 cm, i el més distant, de 12,70 cm.
Nota
- Imatges_electroquímica 031 (esquema de la secció horitzontal d'una cel·la de Hull típica)
cel·la de tipus filtre-premsa
cel·la de tipus filtre-premsa
Electroquímica
- ca cel·la de tipus filtre-premsa, n f
- es celda tipo filtro-prensa
- en filterpress cell
- en plate-and-frame cell
Electroquímica
Definició
Cel·la electroquímica que consta d'un conjunt d'elèctrodes plans i paral·lels amb marcs aïllants que actuen de separadors, membranes si la cel·la és dividida, promotors de turbulència i juntes, de forma que tots aquests components són pressionats els uns contra els altres en una estructura compacta. Les cel·les de tipus filtre-premsa són cel·les de flux en què es bombeja els electròlits a través dels compartiments de la cel·la, com es mostra a la figura. Són senzilles de construir i fàcils d'escalar, la distribució del corrent i del potencial és uniforme, admeten molts tipus d'elèctrodes i s'hi pot aplicar tant la connexió de cel·la monopolar com la de cel·la bipolar. A més, la dissolució pot circular en sèrie o en paral·lel dins la cel·la. Vegeu també ^distribució hidràulica en una cel·la^.
Nota
- Imatges_electroquímica 062 (cel·la tipus filtre-premsa: (a) cel·la monopolar dividida amb circulació de l'anòlit i del catòlit en paral·lel, (b) cel·la bipolar dividida amb circulació de l'anòlit i del catòlit en sèrie)
cel·la de tipus tanc
cel·la de tipus tanc
Electroquímica
- ca cel·la de tipus tanc, n f
- es celda tipo tanque
- en tank cell
Electroquímica
Definició
Cel·la electroquímica consistent en un conjunt d'elèctrodes submergits en un dipòsit en forma de tanc, de material aïllant, normalment plàstic. Aquestes cel·les admeten elèctrodes de plaques paral·leles i elèctrodes rotatoris, amb connexió monopolar o bipolar, i tenen l'avantatge que són molt fàcils de dissenyar. No obstant això, no són pràctiques quan es necessita treballar amb una cel·la dividida per una membrana de bescanvi iònic. A la majoria de cel·les de tipus tanc, els elèctrodes s'introdueixen verticalment, com a l'electròlisi de l'aigua, a l'electroxapatge i a la bateria de plom, però en alguns casos, com en la producció industrial de l'alumini segons el procés Hall-Héroult, els elèctrodes es mantenen horitzontalment (vegeu les figures corresponents). Vegeu també ^electroextracció^, ^cel·la monopolar^ i ^cel·la bipolar^.
