Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  càrrega elèctrica, n f
  • ca  càrrega, n f sin. compl.
  • es  carga
  • es  carga eléctrica
  • en  charge
  • en  electric charge
  • sbl  Q

Química teòrica

Definició
Magnitud escalar que caracteritza les propietats elèctriques dels objectes materials, des de partícules com nuclis atòmics, àtoms, molècules i ions fins a cossos macroscòpics. El seu valor s'obté fent la suma algèbrica de les càrregues elèctriques elementals del sistema físic considerat. Atès que la càrrega elèctrica elemental pot ésser positiva o negativa, la càrrega elèctrica d'un sistema pot ésser també positiva o negativa. Quan un sistema no presenta càrrega elèctrica, és a dir, la càrrega elèctrica és nul·la, es diu que és neutre. En cas contrari, es diu que està carregat o electritzat.
  • ca  càrrega elèctrica elemental, n f
  • ca  càrrega elemental, n f sin. compl.
  • es  carga eléctrica elemental
  • es  carga elemental
  • en  elementary charge
  • sbl  e

Química teòrica

Definició
Unitat de càrrega elèctrica, de valor e = 1,602 176 462 (63) 1019 C. Les partícules elementals solen presentar una càrrega elèctrica elemental, que pot ser positiva o negativa. En particular, la càrrega elèctrica d'un electró és −e i la del protó és e.
  • ca  càrrega electrònica, n f
  • es  carga electrónica
  • en  electronic charge

Química teòrica

Definició
Càrrega elèctrica corresponent a una distribució d'electrons. De signe negatiu, el seu valor és la càrrega elèctrica elemental multiplicada pel nombre d'electrons que té la distribució.
  • ca  càrrega electrònica localitzada, n f
  • ca  càrrega localitzada, n f sin. compl.
  • es  carga eléctronica localizada
  • es  carga localizada
  • en  localized charge
  • en  localized electronic charge

Química teòrica

Definició
Càrrega electrònica que de manera efectiva es concentra al voltant de cadascun dels àtoms que formen una molècula. Si bé la distribució de càrrega electrònica s'estén de manera contínua per tot l'espai molecular, la utilització del concepte de càrrega elèctrònica localitzada serveix per a interpretar millor algunes propietats de la molècula. La càrrega electrònica localitzada que és sobre un àtom s'avalua mitjançant els mètodes d'anàlisi de poblacions i s'expressa com el nombre d'electrons localitzats en aquest àtom multiplicat per la càrrega elèctrica elemental.
  • ca  càrrega elèctrica elemental, n f
  • ca  càrrega elemental, n f sin. compl.
  • es  carga eléctrica elemental
  • es  carga elemental
  • en  elementary charge
  • sbl  e

Química teòrica

Definició
Unitat de càrrega elèctrica, de valor e = 1,602 176 462 (63) 1019 C. Les partícules elementals solen presentar una càrrega elèctrica elemental, que pot ser positiva o negativa. En particular, la càrrega elèctrica d'un electró és −e i la del protó és e.
  • ca  càrrega formal, n f
  • es  carga formal
  • en  formal charge

Química teòrica

Definició
Valor aproximat de la càrrega neta localitzada sobre un àtom d'una molècula calculat a partir de la seva estructura de Lewis. La càrrega formal s'obté prenent la càrrega elèctrica positiva que tindria l'àtom aïllat i sense els electrons de valència i restant-li la meitat del nombre d'electrons que comparteix amb altres àtoms a través d'enllaços covalents i els electrons de valència que li han quedat sense compartir. Així doncs, la càrrega formal, expressada en funció de nombre d'electrons es pot calcular multiplicant el nombre d'electrons de valència de l'àtom pel nombre d'electrons de valència no compartits i pel nombre d'electrons de valència que pertanyen a enllaços covalents dividit entre dos. Vegeu també ^parell electrònic no enllaçant^.
  • ca  càrrega electrònica localitzada, n f
  • ca  càrrega localitzada, n f sin. compl.
  • es  carga eléctronica localizada
  • es  carga localizada
  • en  localized charge
  • en  localized electronic charge

Química teòrica

Definició
Càrrega electrònica que de manera efectiva es concentra al voltant de cadascun dels àtoms que formen una molècula. Si bé la distribució de càrrega electrònica s'estén de manera contínua per tot l'espai molecular, la utilització del concepte de càrrega elèctrònica localitzada serveix per a interpretar millor algunes propietats de la molècula. La càrrega electrònica localitzada que és sobre un àtom s'avalua mitjançant els mètodes d'anàlisi de poblacions i s'expressa com el nombre d'electrons localitzats en aquest àtom multiplicat per la càrrega elèctrica elemental.
  • ca  càrrega neta, n f
  • es  carga neta
  • en  net charge

Química teòrica

Definició
Suma de la càrrega electrònica localitzada present sobre l'àtom d'una molècula i la càrrega elèctrica positiva del seu nucli. El valor de la càrrega neta és una mesura del guany o pèrdua de càrrega electrònica que ha sofert l'àtom en entrar a formar part de la molècula.
  • ca  càrrega nuclear, n f
  • es  carga nuclear
  • en  nuclear charge

Química teòrica

Definició
Càrrega elèctrica del nucli d'un àtom. La càrrega nuclear és de signe positiu i el seu valor és la càrrega elèctrica elemental multiplicada pel ^nombre atòmic^ de l'àtom.
  • ca  càrrega nuclear efectiva, n f
  • es  carga nuclear efectiva
  • en  effective nuclear charge

Química teòrica

Definició
Càrrega nuclear que sent un electró en un àtom polielectrònic. El seu valor és inferior a la càrrega elèctrica real del nucli a causa del fenomen d'apantallament produït pels altres electrons. La càrrega nuclear efectiva per un electró s'acostuma a expressar (Z − s)e /n, en què n és el nombre quàntic principal de l'orbital que l'electró ocupa, e, la càrrega elèctrica fonamental, Z, el nombre atòmic de l'àtom i s, la constant d'apantallament, el valor de la qual es pot deduir mitjançant regles empíriques a partir de la configuració electrònica de l'àtom estudiat.