Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  dosi efectiva, n f
  • ca  dosi definitiva, n f sin. compl.
  • es  dosis definitiva
  • es  dosis efectiva
  • en  definitive dose
  • en  effective dose

Medi ambient

Definició
Dosi de compost tòxic d'una dosi subministrada que aconsegueix accedir a l'òrgan de destí en el cos humà. La dosi efectiva depèn de com reaccionen els sistemes del cos humà al compost tòxic.
  • ca  dosi letal, n f
  • es  dosis letal
  • en  lethal dose

Enginyeria química

Definició
Indicador de toxicitat que expressa la quantitat a subministrar a una població perquè ocasioni la mort d'un percentatge del grup en unes condicions d'assaig determinades. Generalment es pren el 50% com a percentatge de població afectada (DL-50). La dosi letal en rates DL-50 per via oral és la quantitat que, ingerida per un grup de rates, ocasiona la mort del 50% del grup en unes condicions d'assaig determinades. L'anàlisi de la concentració letal depèn del temps d'exposició, que generalment es considera de 4 hores.
  • ca  dosi letal mínima, n f
  • es  dosis letal mínima
  • en  minimum lethal dose

Medi ambient

Definició
Dosi mínima d'una substància tòxica que produeix efectes letals en una determinada espècie.
  • ca  dosi letal mitjana, n f
  • es  dosis letal media
  • en  mean lethal dose
  • en  median lethal dose

Medi ambient

Definició
Dosi d'una substància tòxica que es requereix per a produir la mortalitat del 50% dels organismes que s'hi exposen durant un temps prefixat. Aquesta dosi s'expressa habitualment en mil·ligrams de contaminant per kg de pes corporal. També se sol parlar de DL5 i DL95, que són les dosis a partir de les quals es produeix la mort del 5 i del 95%, respectivament, dels organismes exposats a un tòxic determinat. Aquests valors es poden obtenir a partir de la corba dosi-resposta, que habitualment té forma de S. Vegeu també ^EF50^.
  • ca  dosi màxima admissible, n f
  • es  dosis máxima admisible
  • en  maximum permissible dose

Medi ambient

Definició
Concentració més elevada de contaminants que pot rebre un organisme sense patir alteracions.
  • ca  dosi subletal, n m
  • es  dosis subletal
  • en  sublethal dose

Medi ambient

Definició
Dosi just inferior a la dosi letal.
  • ca  dosi subministrada, n f
  • es  dosis suministrada
  • en  supplied dose

Medi ambient

Definició
Dosi d'una substància tòxica a la que s'exposa el cos humà.
  • ca  demanda química d'oxigen, n f
  • ca  DQO, n f sigla
  • es  demanda química de oxígeno
  • es  DQO sigla
  • en  chemical oxygen demand
  • en  COD sigla

Medi ambient, Química analítica

Definició
Quantitat d'oxigen necessari per a oxidar químicament la matèria orgànica d'una mostra, generalment en solució aquosa. Per mesurar la demanda química d'oxigen, s'escalfa a reflux la mostra amb una quantitat coneguda de dicromat de potassi per tal d'oxidar la matèria orgànica i es valora l'excés de dicromat al final del procés. La quantitat d'oxigen químicament equivalent a la quantitat de dicromat consumida durant el reflux (3 mols d'oxigen per cada 2 mols de dicromat) permet calcular la demanda química d'oxigen. La reacció que té lloc és: Cr2O72- + H+ + matèria orgànica <fletxa dreta> Cr3+ + H2O + CO2. És un mètode aplicable en aigües continentals, aigües residuals o qualsevol aigua que pugui contenir una quantitat considerable de matèria orgànica. Ara bé, no és aplicable a aigües potables, degut al valor tan baix que s'obtindria; en aquest cas es fa servir el mètode de l'oxidabilitat amb permanganat de potassi. La demanda química d'oxigen té molta utilitat per conèixer les característiques d'una aigua residual. El resultat, expressat en miligrams d'oxigen per litre de mostra, indica la quantitat total de matèria oxidable en la mostra, sense distingir si és o no biodegradable; motiu pel qual el valor obtingut amb aquest mètode és superior al que s'obté quan es mesura la demanda bioquímica d'oxigen. La relació entre la demanda bioquímica d'oxigen i la demanda química d'oxigen es fa servir com un indicador de la qualitat de l'aigua. Una relació DBO/DQO = 0,6 alerta sobre un possible abocament orgànic (probablement aigües residuals urbanes, restes de bestiar o indústria alimentària). Habitualment, el temps de reflux es fixa al voltant de dues hores. En el cas d'un reflux més perllongat, es podria arribar a descompondre el dicromat, la qual cosa n'indicaria un fals consum segons la reacció 2 K2Cr2O7 + 8 H2SO4 <fletxa dreta> 2 K2SO4 + 2 Cr2(SO4)3 + 8 H2O + 3 O2.
  • ca  demanda total d'oxigen, n f
  • ca  DTO, n f sigla
  • es  demanda total de oxígeno
  • es  DTO sigla
  • en  total oxygen demand
  • en  TOD sigla

Medi ambient, Química analítica

Definició
Quantitat d'oxigen necessària per a la combustió completa de la matèria orgànica d'una mostra a alta temperatura. La mostra sol ser gasosa, per exemple, gasos d'emissions industrials. La demanda total d'oxigen es mesura posant en contacte un volum de la mostra amb un volum de nitrogen que conté una quantitat coneguda d'oxigen i se'n força la combustió completa a 900ºC. L'excés d'oxigen es mesura mitjançant un sensor d'òxid de zirconi i, per diferència amb l'oxigen inicial, s'obté la demanda total d'oxigen.
  • ca  dualitat ona-partícula, n f
  • es  dualidad onda-partícula
  • en  wave-particle duality

Química teòrica

Definició
Capacitat de la matèria i de la radiació electromagnètica de mostrar un comportament d'ona o de partícula segons l'experiment al qual se les sotmet. Així, els fotons o els quanta de la radiació electromagnètica es comporten com partícules en l'efecte fotoelèctric i se'ls pot assignar un moment lineal. De manera equivalent es pot associar a cada partícula una longitud d'ona, la qual es posa de manifest en els experiments de difracció. Vegeu també ^quàntum^ i ^relació de De Broglie^.