Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  disgregació alcalina, n f
  • es  disgregación alcalina
  • en  alkaline disaggregation

Química analítica

Definició
Disgregació en què s'empra un disgregant bàsic. Hi ha diversos disgregants bàsics importants. El carbonat de sodi (opcionalment una mescla al 50% de carbonat de sodi i carbonat de potassi) es fa servir per a disgregar sal insolubles (silicats, fluorurs, sulfats, etc.), alguns òxids (òxid de silici, òxid d'alumini) àcids o amfòters i, fins i tot, alguns no-electròlits (carbur de silici, SiC, nitrur de bor, BN, etc.); n'és un exemple: Na2CO3 + BaSO4 <fletxa dreta> Na2 SO4 + Ba CO3. L'hidròxid de potassi (opcionalment l'hidròxid de sodi) es fa servir per a disgregar la majoria d'òxids. La mescla de carbonat de potassi i nitrat de potassi en proporció 5:1 (opcionalment una mescla de carbonat de sodi i peròxid de sodi al 50%) es fa servir per a disgregar compostos de crom, molibdè o manganès, això és, compostos que per oxidació formen anions; en són exemples: Na2CO3 + 2 NaNO3 + Cr2O3 <fletxa dreta> 2 Na2CrO4 + 2 NO + CO2 i 2 Fe(CrO2)2 + 7 Na2O2 <fletxa dreta> 4 Na2SO4 + Fe2O3 + 3 Na2O
. La mescla de carbonat de potassi i sofre al 50% (opcionalment de carbonat de sodi i sofre) es fa servir per a disgregar compostos que contenen elements capaços de formar tiosals (estany, molibdè, etc); n'és un exemple: 5 Na2CO3 + 9 S + 2 SnO2 <fletxa dreta> 2 SnS3Na2 + 3 Na2SO3 + 5 CO2. El cianur de potassi es fa servir per a disgregar compostos que poden formar un metall mitjançant una reducció; n'és un exemple: 2 KCN + SnO2 <fletxa dreta> 2 KCNO + Sn.
  • ca  disgregant, n m
  • es  disgregante
  • en  disaggregating agent

Química analítica

Definició
Reactiu emprat en un procés de disgregació. Habitualment, el disgregant és un sòlid, el qual es mescla amb el residu insoluble en un morter i, tot seguit, s'introdueix a l'interior d'un gresol. Els disgregants que s'utilitzen normalment són àcid sulfúric concentrat i calent, àcid fluorhídric, hidrogensulfat de potassi, carbonat de sodi, cianur de potassi, hidròxid de potassi, hidròxid de sodi, mescla de carbonat de sodi i nitrat de potassi, mescla de carbonat de sodi i peròxid de sodi i mescla de carbonat de potassi i sofre.
  • ca  dislocació, n f
  • es  dislocación
  • en  dislocation

Metal·lúrgia

Definició
Defecte lineal que destrueix la regularitat d'una xarxa cristal·lina d'un cristall real.

Nota

  • graf_dislocació
  • ca  dismutació, n f
  • es  dismutación
  • en  dismutation

Química analítica

Definició
Reacció d'oxidació-reducció en què un ió o bé una molècula passa d'un estat d'oxidació intermedi a dos estats d'oxidació diferents, un més oxidat i l'altre més reduït. N'és un exemple 2 Cu+ <fletxa dreta> Cu2+ + Cu. En general, la dismutació es produeix quan el potencial estàndard de reducció del parell forma inicial-forma reduïda és superior al del parell forma inicial-forma oxidada, i no en el cas contrari: Cu+ + e− <fletxa dreta> Cu, Eº = +0,52 V, i Cu2+ + e− <fletxa dreta> Cu+, Eº = +0,16 V. A més a més dels ions en solució, la dismutació també es produeix en productes sòlids i en molècules no dissociades. En són exemples els sulfits alcalins, que per efecte de la calor es dismuten en sulfat i sulfur (4 Na2SO3 <fletxa dreta> 3 Na2SO4 + Na2S); el tiosulfat de plata que, en medi aquós, es dismuta en sulfat i sulfur de plata (Ag2S2O3 + H2O <fletxa dreta> SO42− + Ag2S + 2H+); el clor en medi alcalí (Cl2 + 2 OH− <fletxa dreta> Cl− + ClO− + H2O), i alguns aldehids que en medi alcalí donen la reacció de Cannizzaro (2 C6H5CHO + OH− <fletxa dreta> C6H5CH2OH + C6H5COO−).
  • ca  dispersant, n m
  • es  dispersante
  • en  dispersant

Química industrial

Definició
Substància que, afegida a una barreja o producte formulat, ajuda a dispersar o a mantenir dispersa una fase en el si d'una altra. En la major part de sectors industrials se solen denominar <i>^emulsionants^<i>, malgrat que el sistema dispers que es prepara no sempre és una emulsió en sentit estricte.
  • ca  dispersió, n f
  • es  dispersión
  • en  dispersion

Química física

Definició
Sistema heterogeni format per dues o més fases. La fase majoritària s'anomena ^fase dispersant^ i la minoritària, ^fase dispersa^. Les dimensions de la fase dispersa fan que les dispersions es puguin catalogar com un tipus de ^col•loide^. Aquestes dimensions col•loidals de la fase dispersa fan que la relació àrea/volum de les partícules sigui molt gran, fet que implica una energia superficial elevada i una gran importància dels fenòmens superficials, com per exemple l'adsorció. Segons la naturalesa de les dues fases, les dispersions reben diferents noms, com s'indica a la taula.
  • ca  dispersió col·loïdal, n f
  • es  dispersión coloidal
  • en  colloidal dispersion

Química física

Definició
Sistema col·loidal termodinàmicament inestable amb partícules col·loïdals d'entre 1 nm i 1.000 nm. Les dispersions col·loïdals, tot i constituir un sistema heterogeni, no es poden separar mitjançant filtració. Rep diferents noms segons l'estat fàsic de la fase dispersant i la fase dispersa.
  • ca  disprosi, n m
  • es  disprosio
  • en  dysprosium
  • sbl  Dy

Química inorgànica

Definició
Element novè de la sèrie dels lantànids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 66 i massa atòmica 162,50.

Nota

  • Se'n coneixen fins a trenta-quatre isòtops, set dels quals són estables, <sup>156</sup>Dy, <sup>158</sup>Dy, <sup>160</sup>Dy, <sup>161</sup>Dy, <sup>162</sup>Dy, <sup>163</sup>Dy i <sup>164</sup>Dy. Es presenta com un metall blanc argentat, amb un punt de fusió de 1.407 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 2.600 ºC. És bastant reactiu en condicions ambientals. És poc abundant en l'escorça terrestre, on es troba dispers en una gran varietat de minerals. La seva obtenció i separació dels altres lantànids és una operació de gran complexitat que es fa emprant bescanviadors iònics. Presenta principalment l'estat d'oxidació +3. La gran dificultat d'obtenir el metall pur fa que no se'n conegui cap aplicació.
  • ca  disrupció cel·lular, n f
  • es  disrupción celular
  • en  cell disruption

Enginyeria química

Definició
Tècnica emprada per alliberar el contingut cel·lular. Es realitza mitjançant procediments mecànics (pressions elevades, ultrasons, etc.), o utilitzant dissolvents o altres substàncies que afecten a la paret cel·lular.
  • ca  dissociació, n f
  • es  disociación
  • en  dissociation

Química física

Definició
Procés químic en el qual es produeix la ruptura d'un enllaç sense que se'n formi un de nou. Usualment requereix l'aportació d'una quantitat d'energia, ja sigui calorífica, elèctrica, química o radiativa, perquè pugui tenir lloc de forma apreciable. Si la ruptura de l'enllaç es dóna en una espècie caracteritzada per una configuració electrònica de capes tancades, s'obtenen normalment dos radicals que són altament reactius. Pot succeir, per exemple, quan una molècula es troba en un estat excitat. En aquest cas, la dissociació es detecta experimentalment perquè alguna de les bandes espectrals de l'espectre electrònic d'absorció de la molècula deixa de presentar ^estructura fina^ vibracional a partir d'una certa energia d'absorció. Per a energies d'absorció més altes que el límit de dissociació, l'espectre electrònic d'absorció és una banda espectral contínua. En alguns casos pot ocórrer que l'estructura fina vibracional d'una banda espectral desaparegui, però que amb energies d'absorció més altes torni a aparèixer. En aquests casos es parla de ^predissociació^.