Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  electròlit, n m
  • es  electrolito
  • es  electrólito
  • en  electrolyte

Electroquímica

Definició
Substància que, fosa o dissolta en un dissolvent polar o ionitzant, esdevé conductora de l'electricitat. Els electròlits en estat fos o en dissolució són elèctricament neutres, tot i que són constituïts per ions positius (cations) i ions negatius (anions), els quals són les espècies portadores del corrent elèctric. La conductivitat electrolítica és el resultat del transport d'ions per migració sota l'acció del camp elèctric aplicat entre dos elèctrodes immergits en ell, i això la diferencia de la conductivitat deguda als electrons en el cas de la conducció en els metalls i els semiconductors. Els electròlits són compostos iònics o polars, generalment àcids, àlcalis o sals. Es poden classificar de dues maneres diferents, segons es consideri la seva conductivitat o la seva estructura. En el primer cas, es diferencia entre electròlit fort i electròlit feble, i en el segon cas, entre electròlit veritable i electròlit potencial. La primera classificació sorgí en establir-se les lleis de Kohlrausch, les quals han estat interpretades mitjançant la teoria de la ionització d'Arrhenius i la teoria de Debye-Hückel-Onsager. Els electròlits forts més emprats són compostos binaris del tipus M+X que dóna + cations Mz+ i anions Xz, tot complint-se que z+ + = |z| (condició d'electroneutralitat). Segons la relació z+: z es parla d'electròlits uni-univalents (com el NaCl), uni-divalents (com el Li2SO4), di-univalents (com el CaCl2), tri-divalents (com el Fe3(SO4)2), etc. Quan z+ = |z| es diu que l'electròlit és z:z valent o simètric.
  • ca  electròlit indiferent, n m
  • ca  electròlit de fons, n m sin. compl.
  • es  electrólito de fondo
  • es  electrólito indiferente
  • en  background electrolyte

Electroquímica

Definició
Substància que s'afegeix a una dissolució d'una espècie electroactiva orgànica o inorgànica per a fer-la conductora. Solen ser àcids, àlcalis o sals, els quals han d'estar completament dissociats en els seus ions constituents en el dissolvent considerat, ja sigui aigua, mescla hidroorgànica o dissolvent orgànic. La seva missió és el transport del corrent per migració dels seus ions en aplicar un camp elèctric entre els elèctrodes immergits en la dissolució, però sense descarregar-se a l'elèctrode on té lloc l'oxidació o la reducció de l'espècie electroactiva. L'elecció d'un medi reaccional constituït per l'electròlit indiferent en un determinat dissolvent ve, doncs, condicionada pel seu domini electroquímic, on poden produir-se les reaccions electròdiques sense que interfereixi la descàrrega dels ions de l'electròlit indiferent i, en alguns casos, del propi dissolvent.
  • ca  electròlit feble, n m
  • es  electrólito débil
  • en  weak electrolyte

Electroquímica

Definició
Substància que es dissocia parcialment en dissoldre's en un dissolvent polar o ionitzant i és poc conductor del corrent elèctric. En dissolució s'estableix, doncs, l'equilibri entre les molècules neutres de l'electròlit i els seus ions amb un grau de dissociació entre 0 i 1 (0 +
  • ca  electròlit fort, n m
  • es  electrólito fuerte
  • en  strong electrolyte

Electroquímica

Definició
Substància que es dissocia completament en dissoldre's en un dissolvent polar o ionitzant i és un bon conductor del corrent elèctric. El seu grau de dissociació és = 1. Per a un electròlit binari, això s'expressa com M+X + Mz+ + Xz. Per exemple, el NaCl (compost iònic) es desfon en dissoldre's en aigua alliberant els seus ions constituents hidratats, Na+(aq) i Cl(aq). De forma semblant, el NaOH (un altre compost iònic) dóna Na+(aq) i OH(aq). En canvi, el clorur d'hidrogen (HCl) és una molècula gasosa polar que s'ionitza en l'aigua per donar l'àcid clorhídric, constituït pels ions H+(aq) (o H3O+(aq)) i Cl(aq).
  • ca  electròlit indiferent, n m
  • ca  electròlit de fons, n m sin. compl.
  • es  electrólito de fondo
  • es  electrólito indiferente
  • en  background electrolyte

Electroquímica

Definició
Substància que s'afegeix a una dissolució d'una espècie electroactiva orgànica o inorgànica per a fer-la conductora. Solen ser àcids, àlcalis o sals, els quals han d'estar completament dissociats en els seus ions constituents en el dissolvent considerat, ja sigui aigua, mescla hidroorgànica o dissolvent orgànic. La seva missió és el transport del corrent per migració dels seus ions en aplicar un camp elèctric entre els elèctrodes immergits en la dissolució, però sense descarregar-se a l'elèctrode on té lloc l'oxidació o la reducció de l'espècie electroactiva. L'elecció d'un medi reaccional constituït per l'electròlit indiferent en un determinat dissolvent ve, doncs, condicionada pel seu domini electroquímic, on poden produir-se les reaccions electròdiques sense que interfereixi la descàrrega dels ions de l'electròlit indiferent i, en alguns casos, del propi dissolvent.
  • ca  electròlit veritable, n m
  • ca  electròlit intrínsec, n m sin. compl.
  • es  electrólito intrínseco
  • es  electrólito verdadero
  • en  intrinsic electrolyte
  • en  true electrolyte

Electroquímica

Definició
Compost iònic, format per ions positius i negatius, que esdevé un bon conductor del corrent elèctric en estat fos o en dissoldre's en un dissolvent polar. Quan un cristall iònic es dissol, es desfon en els seus ions constituents per l'acció de la solvatació del dissolvent, però sense produir-se cap procés de dissociació en ell. La majoria de les sals, tret de les poc solubles, ho són, i en estat líquid (sals foses) condueixen el corrent elèctric, per exemple el NaCl. Molts àlcalis, com el NaOH, també són electròlits veritables. Vegeu també ^electròlit fort^.
  • ca  electròlit potencial, n m
  • es  electrólito potencial
  • en  potential electrolyte

Electroquímica

Definició
Compost polar que condueix el corrent elèctric en dissoldre's en un dissolvent ionitzant. Exemples en són l'HCl, l'àcid acètic i l'amoníac. Quan es dissolen per exemple, en aigua, part de les seves molècules o la seva totalitat són dissociades pel dissolvent per a formar els ions que romanen en la dissolució. Aquest procés de dissociació s'anomena ionització i és palès en escriure la reacció química de l'electròlit potencial amb l'aigua. El clorur d'hidrogen es dissocia completament segons HCl(g) + H2O H3O+(aq) + Cl(aq) i l'àcid clorhídric resultant és un bon conductor del corrent. En canvi, la ionització de l'àcid acètic és parcial i s'estableix l'equilibri CH3COOH(aq) + H2O CH3COO(aq) + H3O+(aq), la qual cosa comporta que la dissolució resultant sigui poc conductora del corrent elèctric. Vegeu també ^electròlit feble^.
  • ca  electròlit veritable, n m
  • ca  electròlit intrínsec, n m sin. compl.
  • es  electrólito intrínseco
  • es  electrólito verdadero
  • en  intrinsic electrolyte
  • en  true electrolyte

Electroquímica

Definició
Compost iònic, format per ions positius i negatius, que esdevé un bon conductor del corrent elèctric en estat fos o en dissoldre's en un dissolvent polar. Quan un cristall iònic es dissol, es desfon en els seus ions constituents per l'acció de la solvatació del dissolvent, però sense produir-se cap procés de dissociació en ell. La majoria de les sals, tret de les poc solubles, ho són, i en estat líquid (sals foses) condueixen el corrent elèctric, per exemple el NaCl. Molts àlcalis, com el NaOH, també són electròlits veritables. Vegeu també ^electròlit fort^.
  • ca  electromecanització, n f
  • ca  mecanització electroquímica, n f sin. compl.
  • es  electromecanización
  • es  mecanización electroquímica
  • en  electrochemical machining
  • en  electromachining

Electroquímica

Definició
Producció d'un forat o perfil determinat en una peça metàl·lica per dissolució anòdica local sense passivació, per tal de donar-li una forma determinada. La peça que es vol electromecanitzar és l'ànode d'una cel·la electrolítica en què s'empren càtodes de formes complexes perquè l'espaiat interelectròdic sigui molt petit, d'entre 0,1 i 1,5 mm, i una dissolució amb clorurs o agents complexants que impedeixen la passivació del metall, injectada a alta velocitat per tal d'arrossegar els productes. Per a eliminar grans quantitats de metall, s'apliquen densitats de corrent de 25-180 A cm2. Per exemple, un corrent de 10 kA permet dissoldre uns 15 cm3 min1 de metall. D'aquesta forma es dóna la forma final a peces mecànicament resistents de Ti o aliatges de Fe-Co-Ni-Cr, com carcasses o discs de turbina a la indústria aeronàutica. En ser metalls durs, la mecanització convencional es problemàtica degut a l'escalfament, la introducció de tensions, la velocitat de mecanització lenta i la curta durada de l'instrument de mecanització. L'electromecanització s'empra també per a eliminar arestes i imperfeccions, i donar un acabament superficial a peces prèviament mecanitzades. Vegeu també ^dissolució anòdica dels metalls^.
  • ca  electrometal·lúrgia, n f
  • es  electrometalurgia
  • en  electrometallurgy

Electroquímica

Definició
Conjunt dels procediments metal·lúrgics que empren l'energia elèctrica, tant per acció tèrmica com electrolítica, per a l'extracció, elaboració, afinament i tractaments tèrmics especials dels metalls i els seus aliatges. En siderúrgia, s'empra aquests procediments per a l'obtenció de ferroaliatges, d'acers especials o normals i per a la fabricació de fosa. Els sistemes de transformació de l'energia elèctrica en tèrmica es fonamenten en la inducció (la massa que es vol escalfar actua d'induït), en l'acció d'un arc elèctric que es fa saltar entre uns elèctrodes o en la resistència elèctrica que presenta el material que es tracta durant el pas d'un corrent elèctric. S'utilitza també l'energia elèctrica per als tractaments d'acabat, com el tremp i l'enduriment superficial. Els procediments electrolítics són emprats en l'electrorefinament, en l'electroextracció, en l'electroformació i en l'electromecanització.