Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  estadístiques quàntiques, n f pl
  • es  estadísticas cuánticas
  • en  quantum statistics

Química teòrica

Definició
Procediments de la mecànica estadística per estudiar sistemes de partícules que, a causa de la poca massa de les mateixes, la baixa temperatura en què es troba el sistema o a la seva elevada densitat, no compleixen les expressions de l'estadística de Maxwell-Boltzmann. En aquests sistemes els efectes quàntics cobren molta importància i afecten especialment les poblacions dels estats de les partícules. En el cas de partícules amb spin semisenar, s'empra l'estadística de Fermi-Dirac, i per a sistemes de partícules amb spin enter s'utilitza l'estadística de Bose-Einstein. Vegeu també ^distribució de Maxwell-Boltzmann^, ^distribució de Fermi-Dirac^ i ^distribució de Bose-Einstein^.
  • ca  estalagmòmetre, n m
  • es  estalagmómetro
  • en  stalagmometer
  • en  stalagmometre

Química física

Definició
Instrument per mesurar la ^tensió superficial^ de líquids. Consisteix en un capil•lar vertical, amb una sortida perfectament polida, pel qual es deixa caure el líquid. La caiguda d'una gota requereix certa força per vèncer la força de la tensió superficial, que tendeix a mantenir la gota a la sortida del capil•lar. La gota cau quan el seu pes, mg, on m n'és la massa i g és l'acceleració de la gravetat, iguala la força 2πrγ, on r és el radi del capil•lar i γ és la tensió superficial. D'això és dedueix que γ = mg/(2πr).

Nota

  • graf_QF3. OAA: Ok, però és tan simple que potser no val la pena posar-lo.
  • ca  estampa, n f
  • es  estampa
  • en  stamp

Metal·lúrgia

Definició
Cada una de les dues eines emprades en l'operació d'estampació de la xapa.
  • ca  estampació, n f
  • es  estampación
  • en  stamping

Metal·lúrgia

Definició
Operació d'afaiçonament que consisteix a comprimir l'escalaborn pla, entre dues estampes, mitjançant una premsa.

Nota

  • graf_estampació
  • ca  patró, n m
  • ca  estàndard, n m sin. compl.
  • es  estándar
  • es  patrón
  • en  standard

Química analítica

Definició
Substància pura, mescla, dissolució, gas, aliatge o compost biològic que s'utilitza o bé per al calibratge o bé per a la validació total o parcial de la metodologia d'una anàlisi química. L'Oficina Nacional d'Estàndards (U.S. National Institute of Standards and Technology, NIST), que substitueix la U.S. National Bureau of Standards (NBS), descriu més de 1.000 substàncies de referència. Es diferencia entre material de referència certificat (certified reference material, CRM), material de referència (reference material, RM) i material de referència traçable (traceable reference material, TRM). Tots tres tipus de material de referència tenen noms i números distintius amb els que queden permanentment identificats. Els materials de referència certificats han estat caracteritzats pel NIST mitjançant alguna propietat química o física, i es publiquen amb un certificat que recull els resultats de la caracterització. Es preparen en quantitat per millorar la ciència de la mesura -per desenvolupar mètodes exactes de mesura, per calibrar sistemes de mesura o per assegurar l'adequació i integritat a llarg termini dels processos de qualitat i control- i són aplicables a moltes facetes de la vida, des de la ciència i la tecnologia, fins a la indústria i el comerç. Els materials de referència no es certifiquen, sinó que es publiquen amb un informe de recerca autoritzat per un membre del NIST. L'objectiu d'un material de recerca és potenciar la recerca tècnica en aquest material específic, proporcionant un material homogeni de forma que els investigadors de diferents laboratoris tinguin la seguretat d'estar treballant amb el mateix material. Els materials de referència traçables difereixen dels altres en que el NIST no intervé en la seva caracterització, sinó que són materials de referència produïts o garantits per altres organismes, però que compleixen els requisits del NIST.
  • ca  patró primari, n m
  • ca  estàndard primari, n m sin. compl.
  • es  estándar primario
  • es  patrón primario
  • en  primary standard

Química analítica

Definició
Patró d'elevada puresa que serveix com a material de referència. Un patró primari ha de gaudir d'elevada puresa (hi ha d'haver mètodes establerts per confirmar-ho); estabilitat a l'aire; absència de molècules d'hidratació, de manera que no en variï la composició amb els canvis d'humitat relativa; fàcil adquisició i cost moderat; solubilitat elevada, i massa molecular relativa elevat, a fi de minimitzar els errors de pesada. El nombre de compostos que compleixen, encara que sigui de forma aproximada, aquests requisits és molt petit, de manera que es disposa d'un nombre molt limitat de patrons primaris. Els més utilitzats són el carbonat de sodi, el tris(hidroximetil)aminometà o TRIS o THAM (de fórmula (HOCH2)3CNH2), el tetraborat de sodi (Na2B4O7), l'òxid de mercuri (II), l'hidrogenftalat de potassi (KHC8H4O4) i l'hidrogeniodat de potassi (KH(IO3)2).
  • ca  patró secundari, n m
  • ca  estàndard secundari, n m sin. compl.
  • es  estándar secundario
  • es  patrón secundario
  • en  secondary standard

Química analítica

Definició
Patró utilitzat com a material de referència quan no es disposa d'un patró primari adequat. La seva puresa, menor que la d'un patró primari, s'ha de determinar mitjançant anàlisis d'elevades precisió i exactitud.
  • ca  estandardització, n f
  • ca  normalització, n f sin. compl.
  • es  estandarización
  • es  normalización
  • en  standardization

Química analítica

Definició
Mètode analític que permet establir la concentració exacta d'una substància en solució o la capacitat de reacció d'una solució referida a una substància. Normalment consisteix en la valoració d'una solució amb una quantitat pesada de patró primari, una quantitat pesada de patró secundari o un volum mesurat d'una altra solució patró.
  • ca  estany, n m
  • es  estaño
  • en  tin
  • sbl  Sn

Química inorgànica

Definició
Element quart del grup 14 del bloc <i>p</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 50 i massa atòmica 118,71.

Nota

  • Se'n coneixen fins a trenta-vuit isòtops, dels quals deu són estables, <sup>112</sup>Sn, <sup>114</sup>Sn, <sup>115</sup>Sn, <sup>116</sup>Sn, <sup>117</sup>Sn, <sup>118</sup>Sn, <sup>119</sup>Sn, <sup>120</sup>Sn, <sup>122</sup>Sn i <sup>124</sup>Sn. Es presenta com un metall blanc, dúctil i molt mal•leable, amb un punt de fusió de 232 ºC i un punt d'ebullició de 2.623 ºC. Es coneix des de l'antiguitat i presenta dues formes al•lotròpiques: el β-estany, o estany blanc, amb una estructura tetragonal i propietats metàl•liques, i, per sota de 13,2 ºC, l'α-estany, o estany gris, amb una estructura cúbica de diamant i propietats no metàl•liques. Com a conseqüència d'això, en climes molt freds els objectes d'estany gradualment es van desfent en pols d'estany gris no metàl•lic. Així, per exemple, els tubs dels orgues del nord d'Europa es van degradant gradualment. Malgrat això, també hi ha qui atribueix a aquest fet químic una part de la derrota de Napoleó a Rússia l'any 1812, ja que la desintegració sota l'hivern rus dels botons i els plats d'estany de l'exèrcit francès hauria contribuït a la seva desmoralització. És bastant abundant en l'escorça terrestre. El seu mineral principal és la ^cassiterita^, que és el seu òxid. S'obté mitjançant la reducció amb carboni, si bé aquest procés s'ha de fer en dues etapes per eliminar les impureses de ferro que conté, la qual cosa es fa per l'oxidació del ferro amb oxigen i la separació de l'òxid de ferro de l'estany fos. El seu comportament químic és característic d'un metall, si bé el seu feble caràcter reductor el fa proper a alguns semimetalls, com el silici. L'estany no és atacat per l'aire, sec o humit, en condicions ambientals. A 1.000 ºC crema amb una flama blanca. Els àcids diluïts l'ataquen molt poc a temperatura ambient. Aquest atac es fa molt més important en augmentar la temperatura. Presenta principalment els estats d'oxidació +2 i +4. Es fa servir principalment com a recobriment d'altres metalls, especialment en recipients alimentaris. També té usos en nombrosos aliatges (sobretot de bronze i llautó), en materials de soldadura, en pintures antioxidants i en pigments ceràmics.
  • ca  estat d'equilibri, n m
  • es  estado de equilibrio
  • en  equilibrium state

Química física

Definició
Estat d'un sistema termodinàmic que es troba en ^equilibri termodinàmic^.