Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  estat excitat, n m
  • es  estado excitado
  • en  excited state

Química teòrica

Definició
Qualsevol dels estats d'un àtom, d'una molècula i, en general, de qualsevol sistema mecanicoquàntic, que tenen una energia superior a la de l'estat fonamental. El sistema hi accedeix quan rep una interacció externa que li subministra energia suficient.
  • ca  estat fonamental, n m
  • es  estado fundamental
  • en  ground state

Química teòrica

Definició
Estat de menor energia d'un àtom, d'una molècula i, en general, de qualsevol sistema mecanicoquàntic. És l'estat en què es troba el sistema quan no rep cap interacció externa.
  • ca  estat gasós, n m
  • es  estado gaseoso
  • en  gaseous state

Química física

Definició
Estat d'agregació que es caracteritza per no tenir ni forma ni volum propis. Vegeu també ^gas^.
  • ca  estat inestable, n m
  • es  estado inestable
  • en  unstable state

Química física

Definició
Estat d'un sistema termodinàmic que no es troba en ^equilibri estable^ ni en ^equilibri metaestable^.
  • ca  estat líquid, n m
  • es  estado líquido
  • en  liquid state

Química física

Definició
Estat d'agregació que es caracteritza per no tenir forma pròpia però sí volum propi. Vegeu també ^líquid^.
  • ca  estat lligat, n m
  • es  estado ligado
  • en  bound state

Química teòrica

Definició
Estat amb una energia inferior a la que tindria el conjunt dels nuclis i electrons d'un àtom o una molècula, en el cas hipotètic que estiguessin aturats i infinitament separats entre si. Com que normalment l'energia d'aquest estat hipotètic es pren com a zero, els estats lligats corresponen a les solucions de l'equació de Schrödinger del sistema amb un valor negatiu de l'energia. Quan un sistema es troba en un estat lligat les coordenades de posició de les seves partícules estan limitades a certes regions del seu espai de configuracions. La probabilitat de trobar-lo amb grans distàncies interparticulars és zero.
  • ca  estat no lligat, n m
  • es  estado no ligado
  • en  unbound state

Química teòrica

Definició
Estat amb una energia igual o superior a la que tindria el conjunt dels nuclis i electrons d'un àtom o una molècula en el cas hipotètic que estiguessin aturats i infinitament separats entre si. Els estats no lligats corresponen a les solucions de l'equació de Schrödinger del sistema amb un valor nul o positiu de l'energia. Aquests estats solen representar col·lisions elàstiques entre un electró i un àtom o molècula, o simplement, àtoms o molècules ionitzats.
  • ca  estat estàndard, n m
  • ca  estat normal, n m sin. compl.
  • es  estado estándar
  • es  estado normal
  • en  standard state

Química física

Definició
Estat de referència que s'introdueix de forma arbitrària. Habitualment es tracta d'un estat hipotètic, en condicions de pressió i composició unitat i a la temperatura de treball. La IUPAC estableix tres casos de comportament prou diferenciat. Per als gasos, s'agafa el comportament hipotètic del gas ideal a pressió estàndard (pº = 1 bar). Per a mescles sòlides o líquides o per al dissolvent d'una solució, tant en fase líquida com sòlida, s'agafa el comportament de ^mescla ideal^, o de ^solució diluïda ideal^ per al dissolvent, donat per la llei de Raoult, a la temperatura de treball, pressió estàndard i composició de fase pura (fracció molar unitat, xi = 1). Per als soluts d'una solució, s'agafa el comportament hipotètic de solució diluïda ideal, donat per la llei de Henry, a la temperatura de treball, pressió estàndard i composició unitat. Per a descriure la concentració del solut es pot utilitzar l'escala de molalitats (mº = 1 mol kg−1), o bé l'escala de concentracions molars (cº = 1 mol l−1). Les magnituds termodinàmiques en aquest estat es designen amb el superíndex d'estàndard (º).
  • ca  estat propi, n m
  • es  estado propio
  • en  eigenstate

Química teòrica

Definició
Estat d'un àtom, d'una molècula i, en general, de qualsevol sistema mecanicoquàntic, que ve descrit per una funció d'ona que és funció pròpia d'un operador associat a una propietat del sistema. Quan es fa la mesura d'una propietat observable, sempre es troba el sistema en un estat propi de l'operador associat i s'obté com a resultat el valor propi que li correspon.
  • ca  estat quàntic, n m
  • es  estado cuántico
  • en  quantum state

Química teòrica

Definició
Estat en què es troba un sistema mecanicoquàntic. S'especifica mitjançant la funció d'ona del mateix o amb la col·lecció de nombres quàntics que l'individualitzen.