Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  ió complex, n m
  • es  ion complejo
  • en  complex ion

Termes generals

Definició
^Compost de coordinació^ amb càrrega elèctrica.
  • ca  ió hidroni, n m
  • es  ion hidronio
  • en  hydronium ion
  • en  oxonium ion

Termes generals

Definició
Ió format per tots els àcids en dissolució aquosa, de fórmula H<sub>3</sub>O<sup>+</sup>. És l'àcid més fort que pot existir en l'aigua.
  • ca  ió hidròxid, n m
  • es  ion hidróxido
  • en  hydroxide ion

Termes generals

Definició
Ió format per totes les bases en dissolució aquosa, de fórmula OH<sup><signe menys></sup>. És la base més forta que pot existir en l'aigua.
  • ca  ió inert, n m
  • es  ion inerte
  • en  inert ion

Termes generals

Definició
Ió que, tot i ser present en una dissolució, no participa activament en cap de les reaccions que s'hi produeixen.
  • ca  iode, n m
  • es  yodo
  • en  iodine
  • sbl  I

Química inorgànica

Definició
Element quart del grup 17 del bloc <i>p</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 53 i massa atòmica 126,90.

Nota

  • Se'n coneixen fins a trenta-set isòtops, dels quals només un és estable, <sup>127</sup>I. Es presenta com un sòlid cristal•lí de color gris fosc, amb lluentor metàl•lica, els vapors del qual són irritants i de color violat, amb un punt de fusió de 114 ºC i un punt d'ebullició de 185 ºC. És bastant menys abundant que els halògens lleugers en l'escorça terrestre, on rarament es troba en forma de iodurs. Els seus minerals més abundants són iodats, com la lautarita i la dietzeïta. Es pot obtenir a partir d'aquests minerals o de salmorres amb alta concentració de iodurs. Els minerals amb iodats es tracten amb hidrogensulfit de sodi i més mineral successivament, segons 2 IO3− + 6 HSO3− <fletxa dreta> 2 I− + 6 SO42− + 6 H+ i 5 I− + IO3− + 6 H+ <fletxa dreta> 3 I2 + 3 H2O, i el iode precipitat se separa per filtració. Les salmorres es tracten amb clor per oxidar els iodurs a iode elemental, que després se separa amb un corrent d'aire, o bé es tracten amb nitrat d'argent per separar el iodur d'argent sòlid, que després es tracta amb clor per oxidar el iodur a iode. La forma estable del iode en condicions normals és el iode molecular format per molècules diatòmiques I<sub>2</sub>. És relativament poc soluble en aigua, encara que aquesta solubilitat augmenta molt en presència de iodurs (formació de l'espècie I<sup><signe menys></sup><sub>3</sub>). En general és molt soluble en dissolvents orgànics apolars. El iode és un element electronegatiu, si bé no tant com la resta d'halògens, i presenta una reactivitat i una força oxidant moderada, la qual cosa el fa força útil com a antisèptic. Presenta els estats d'oxidació <signe menys>1, +1, +3, +5 i +7. Els seus usos principals són com a reactiu en la síntesi de productes industrials, tant orgànics com inorgànics. També és bastant utilitzat en les indústries farmacèutica i sanitària.
  • ca  iodimetria, n f
  • ca  valoració iodimètrica, n f sin. compl.
  • es  valoración yodimétrica
  • es  yodimetría
  • en  iodimetric titration
  • en  iodimetry

Química analítica

Definició
Valoració d'oxidació-reducció en la qual l'agent valorant és una solució de iode. Tot i que el iode es pot aconseguir en les condicions de puresa suficients per a considerar-lo patró primari i, en conseqüència, preparar una solució patró mitjançant una acurada pesada, de manera habitual es prepara la solució de iode a partir d'una quantitat coneguda de iodat de potassi (tipus patro primari) que es dissol conjuntament amb un excés de iodur de potassi. Aquesta solució és estable, resta incolora i no conté iode, tret que s'hi afegeixi àcid. En aquest cas, es forma el iode a traves de la reacció IO3− + 5 I− + 6H+ <fletxa dreta> 3 I2 + 3 H2O. En la iodometria de solucions incolores, el iode pot servir com autoindicador. De fet, una gota d'una solució 0,1 N fa que 200 ml d'aigua adquireixin un color groguenc que es pot apreciar a ull nu, per bé que, normalment, el punt final de la valoració es fa palès mitjançant midó, que és l'indicador més emprat en la iodometria, ja que forma un complex de color blau quan reacciona amb el iode.
  • ca  iodoform, n m
  • ca  triiodometà, n m sin. compl.
  • ca  triiodur de metil, n m sin. compl.
  • es  triyodometano
  • es  triyoduro de metilo
  • es  yodoformo
  • en  iodoform
  • en  methyl triiodide
  • en  triiodomethane
  • for  CHI3

Química orgànica

Definició
Haloform iodat que es presenta com un sòlid groc de tacte untuós i una olor desagradable amb un punt de fusió de 117 ºC amb descomposició.

Nota

  • És molt poc soluble en aigua i soluble en dissolvents orgànics. Es fa servir com a antisèptic i desinfectant en lesions superficials cutànies.
  • ca  iodometria, n f
  • ca  valoració iodomètrica
  • es  valoración yodométrica
  • es  yodometría
  • en  iodometric titration
  • en  iodometry

Química analítica

Definició
Valoració d'oxidació-reducció en què s'afegeix iodur en excés a un anàlit oxidant per a produir iode que es valora amb una solució de tiosulfat. La reacció del iode amb el tiosulfat és: 2 S2O32− + I2 <fletxa dreta> S4O62− + 2 I−. Atès que la reacció I2 + 2 e− <fletxa dreta> 2 I− té un potencial de reducció de 0,535 V, es pot emprar en totes dues direccions. Així, els sistemes amb potencial normal inferior a 0,535 V es poden determinar de manera directa per ^iodimetria^. D'altra banda, els sistemes amb potencial normal superior a 0,535 V es poden determinar de manera indirecta per iodometria. Cal tenir en compte que el iode és molt poc soluble en aigua. Per tal d'evitar aquesta limitació el que es fa és afegir un excés de iodur de potassi, ja que, en presència d'aquesta sal es forma l'ió triiodur segons la reacció I2 + I− <fletxa dreta> I3−. El potencial corresponent a aquest sistema és 0,54 V (0,05 V major que el sistema I2 / 2 I−). De fet, les reaccions en medi aquós en què intervé el iode es deuen a l'ió I3−, i no pas a l'I2, per bé que és manté aquesta nomenclatura per simplificar-ne l'escriptura. Un avantatge del sistema I2 / 2 I− és que el seu potencial d'oxidació-reducció no està afectat pel pH, la qual cosa vol dir que es pot aprofitar per fer valoracions tant en medi àcid com en medi alcalí. Ara bé a valors de pH superiors a 11, es forma hipoiodit segons la reacció I2 + 2 OH− <fletxa dreta> I− + IO− + H2O. L'hipoiodit és inestable i es transforma en iodur i iodat segons la reacció 3 IO− <fletxa dreta> 2 I− + IO3−, i el iodat ja no actua com a oxidant en aquestes condicions de pH. Una altra limitació a tenir en compte és la influència de l'oxigen quan es treballa en medi àcid, sobretot si la ^velocitat de la reacció^ és lenta. En aquestes condicions es produeix la reacció 4 I− + 4 H+ + O2 <fletxa dreta> 2 I2 + 2 H2O. Per aquest motiu, moltes iodometries de precisió es realitzen en atmosfera inert, la qual s'obté desplaçant l'aire amb diòxid de carboni. Aquest efecte s'aconsegueix afegint-hi bicarbonat, passant-hi diòxid de carboni gasós o afegint-hi gel sec.
  • ca  electroquímica iònica, n f
  • ca  iònica, n f sin. compl.
  • es  electroquímica iónica
  • es  iónica
  • en  ionic electrochemistry
  • en  ionics

Electroquímica

Definició
Branca de l'electroquímica que estudia el comportament dels electròlits en dissolució i en estat fos. Considera la solvatació iònica, la interacció iònica i l'associació iònica, a partir de les quals s'estableix l'equilibri iònic, i també s'ocupa del transport de matèria.
  • ca  ionització, n f
  • es  ionización
  • en  ionization

Química física

Definició
Procés de generar un o més ions. Es pot produir per la pèrdua d'un electró per part d'una espècie neutra, per heteròlisi d'una espècie en dos o més ions o per la reacció de substitució heterolítica entre dues molècules neutres.