intermedi de reacció
intermedi de reacció
Química física
- ca intermedi de reacció, n m
- es intermedio de reacción
- en reaction intermediate
Química física
Definició
Espècie produïda en alguna etapa d'un mecanisme de reacció d'una reacció en cadena i consumida en alguna de les etapes posteriors. Un intermedi de reacció no apareix ni com a reactiu ni com a producte en l'^equació estequiomètrica^ de la reacció global. Els intermedis de reacció solen ser espècies altament reactives, la qual cosa impossibilita, en molts casos, poder-los obtenir com a productes estables. Tot i això, existeixen tècniques, com l'espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear, l'espectroscòpia de ressonància paramagnètica electrònica o l'espectroscòpia de femtosegon, que en permeten la detecció en alguns casos. Són exemples d'intermedis de reacció les espècies de geometria tetraèdrica que es generen en les reaccions d'addició-eliminació dels àcids carboxílics o derivats i els compostos de coordinació heptacoordinats o pentacoordinats que es generen en les reaccions de substitució que involucren compostos de coordinació hexacoordinats.
intermolecular
intermolecular
Termes generals
- ca intermolecular, adj
- es intermolecular
- en intermolecular
Termes generals
Definició
Dit del procés o fenomen que té lloc entre diverses molècules.
interval de transició
interval de transició
Química analítica
- ca interval de viratge, n m
- ca interval de transició, n m sin. compl.
- es intervalo de transición
- es intervalo de viraje
- en transition interval
Química analítica
Definició
Interval de pH, de potencial d'oxidació-reducció o de pM en el qual es percep a ull nu el viratge d'un indicador de color. L'amplitud d'aquest interval és característic per a cada indicador de color.
interval de viratge
interval de viratge
Química analítica
- ca interval de viratge, n m
- ca interval de transició, n m sin. compl.
- es intervalo de transición
- es intervalo de viraje
- en transition interval
Química analítica
Definició
Interval de pH, de potencial d'oxidació-reducció o de pM en el qual es percep a ull nu el viratge d'un indicador de color. L'amplitud d'aquest interval és característic per a cada indicador de color.
intramolecular
intramolecular
Termes generals
- ca intramolecular, adj
- es intramolecular
- en intramolecular
Termes generals
Definició
Dit del procés o fenomen que té lloc entre diferents parts d'una molècula.
invar
invar
Metal·lúrgia
- ca invar, n m
- es invar
- en invar
- sbl Fe/C/Ni
Metal·lúrgia
Definició
Acer al níquel (36%), amb un coeficient de dilatació molt baix.
inversió de reactivitat
inversió de reactivitat
Química orgànica
- ca inversió de reactivitat, n f
- es inversión de reactivitat
- en umpolung
Química orgànica
Definició
Operació sintètica que consisteix en la modificació reversible d'un grup funcional per tal que el compost resultant presenti, en un o més àtoms de carboni, una reactivitat oposada a la del compost original.
Nota
- Això permet la realització de reaccions altrament impossibles i la regeneració del grup funcional de partida. Aquesta tècnica va ser introduïda de forma sistemàtica per D. Seebach l'any 1969 i gaudeix de gran aplicació en el camp de la síntesi orgànica. Una de les seves aplicacions més clàssiques és la generació d'anions acil, en contra de la reactivitat natural del carbonil, que es pot aconseguir, entre d'altres mètodes, mitjançant l'ús d'1,3-ditians. Els processos d'inversió del carbonil són comuns en bioquímica i són realitzats pel coenzim tiamina, que exerceix una funció similar a la de l'anió cianur en la condensació benzoínica.
inversió tèrmica
inversió tèrmica
Medi ambient
- ca inversió tèrmica, n f
- es inversión térmica
- en temperature inversion
Medi ambient
Definició
Fenomen pel qual una capa d'aire registra una temperatura més elevada que la capa inferior o bé més baixa que la superior. Es produeix habitualment en condicions atmosfèriques estables, sense intercanvis verticals de masses d'aire, com a l'estratosfera o als indrets on el relleu afavoreix l'estancament de l'aire. La inversió tèrmica pot produir-se en períodes més o menys llargs, i sobretot a l'hivern, quan els moviments convectius són menys acusats. Aquest fenomen es veu incrementat en zones urbanes o industrials en què es genera molta calor, a causa de la indústria, del trànsit, de la calefacció o de l'absorció de radiació pels materials de construcció. A la nit, en produir-se una disminució de la temperatura a la superfície terrestre, aquestes masses d'aire calent pugen i formen una capa d'inversió a uns metres de la superfície. Per tant, a la part inferior de la capa d'inversió no hi ha moviments verticals d'aire i s'hi acumulen els fums, les partícules de pols i altres contaminants. Això pot produir, en condicions d'humitat especials, la presència de boirum.
invertasa
invertasa
Bioquímica
- ca invertasa, n f
- ca <beta grega minúscula>-fructofuranosidasa, n f sin. compl.
- es <beta grega minúscula>-fructofuranosidasa
- es invertasa
- en <beta grega minúscula>-fructofuranosidase
- en invertase
Bioquímica
Definició
Enzim de la classe de les hidrolases, que catalitza la hidròlisi de la sacarosa a glucosa i fructosa. El seu nom prové del fet que el poder rotatori de la fructosa (molècula levogira) és major que el de la glucosa (molècula dextrogira); com a conseqüència s'observa una disminució en l'activitat òptica de la mescla (dextrogira) a mesura que avança el procés, fins a arribar a un comportament oposat (levogir). Obtinguda de certs tipus de llevat, la invertasa és emprada industrialment en l'obtenció de fructosa.
Nota
- graf_BIO.doc
ió
ió
Termes generals
- ca ió, n m
- es ion
- es ión
- en ion
Termes generals
Definició
Àtom o grup d'àtoms que tenen una càrrega elèctrica, la qual pot ser positiva, per la pèrdua d'electrons, o negativa, pel guany d'electrons. Un ió amb càrrega elèctrica positiva és un ^catió^, mentre que un ió amb càrrega elèctrica negativa és un ^anió^.
