Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  pirrotita, n f
  • ca  magnetopirita, n f sin. compl.
  • ca  pirita magnètica, n f sin. compl.
  • ca  pirrotina, n f sin. compl.
  • es  pirita magnética
  • es  pirrotina
  • es  pirrotita
  • en  magnetic pyrite
  • en  pyrrhotine
  • en  pyrrhotite

Geologia

Definició
Mineral de fórmula química FeS que cristal·litza en el sistema hexagonal. De color groguenc (de bronze a vermellós) i diafanitat opaca, té una lluïssor metàl·lica, una duresa de 4-5,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és negre grisenc. Presenta una densitat mitjana de 4,6 g/cm3, una fractura de subconcoïdal a irregular i una exfoliació nul·la. Pertany a la classe dels sulfurs. És un mineral comú en roques eruptives bàsiques i ultrabàsiques de segregació magmàtica molt precoç, associada amb pentlandita i altres minerals de cobalt i platí, la qual cosa la fa molt apreciada i important (pirrotita niquelífera). També es troba en les metamorfites d'alt grau de composició bàsica i en els filons hidrotermals d'elevada temperatura però, en aquests casos, no és mai niquelífera. Excepcionalment també s'ha trobat en pegmatites i en dipòsits sedimentaris associada amb ^siderita^. El seu interès econòmic i industrial és escàs; només els jaciments de pirrotita niquelífera tenen interès com a principals fonts de ^níquel^, ^cobalt^ i ^platí^.

Nota

  • La forma pirrotita prové del grec pyrrhós (en català, 'vermellós').
  • ca  magnitud crítica, n f
  • es  magnitud crítica
  • en  critical property

Química física

Definició
Magnitud d'estat d'un gas real que es troba en el ^punt crític^. Les magituds crítiques més emprades són la ^temperatura crítica^, la ^pressió crítica^ i el ^volum molar crític^.
  • ca  magnitud d'excés, n f
  • es  magnitud de exceso
  • en  excess quantity

Química física

Definició
Desviació d'una ^magnitud de mescla^ respecte del seu comportament ideal. S'indica amb el superíndex E. El potencial químic d'excés, per exemple, és µ<E sobre i> = µi − µ<id sobre i> = RT lnγi, on γi és el coeficient d'activitat del component i-èsim de la mescla. Vegeu també ^mescla ideal^.
  • ca  magnitud de mescla, n f
  • es  magnitud de mezcla
  • en  mixing quantity

Química física

Definició
Variació que experimenta una variable d'estat en formar-se una mescla respecte del valor que tindria la suma de cadascun dels components purs abans de formar-se la mescla. Les magnituds més importants són l'^energia de Gibb de mescla^, l'^entropia de mescla^, l'^entalpia de mescla^ i el ^volum de mescla^. Per a mescles ideals, el volum de mescla i l'entalpia de mescla s'anul•len, cosa que no fan l'entropia de mescla i l'energia de Gibbs de mescla.
  • ca  variable extensiva, n f
  • ca  magnitud extensiva, n f sin. compl.
  • es  magnitud extensiva
  • es  variable extensiva
  • en  extensive magnitude
  • en  extensive variable

Química física

Definició
Variable d'estat que es duplica en considerar dos sistemes idèntics.
  • ca  variable intensiva, n f
  • ca  magnitud intensiva, n f sin. compl.
  • es  magnitud intensiva
  • es  variable intensiva
  • en  intensive magnitude
  • en  intensive variable

Química física

Definició
Variable d'estat el valor de la qual no varia en posar en contacte dos sistemes idèntics en equilibri.
  • ca  magnitud molar, n f
  • es  magnitud molar
  • en  molar quantity

Química física

Definició
^Variable intensiva^ associada a una ^variable extensiva^ per mol. Normalment la magnitud molar està associada al sistema termodinàmic d'una substància pura i es troba dividint el valor de la magnitud pel nombre de mols que hi ha en el sistema. Per a expressar una magnitud molar s'afegeix el subíndex m després del símbol de la magnitud. Així, per exemple, el ^volum molar^ s'expressa com Vm = V/n. Per a una mescla, la magnitud molar es troba dividint la variable extensiva pel nombre total de mols del sistema. En aquest cas es representa amb una barra i, per a designar el volum molar d'una mescla, s'indica com <V amb barra> = V/ntot. Si es fa referència al component i-èsim d'una mescla, es parla de la ^magnitud molar parcial^ del component pur. Per a sistemes purs, les tres definicions coincideixen.
  • ca  magnitud molar parcial, n f
  • es  magnitud molar parcial
  • en  partial molar quantity

Química física

Definició
^Variable intensiva^ associada a la contribució del component i-èsim d'una mescla a la ^variable extensiva^. Matemàticament representa la variació de la variable extensiva en variar el nombre de mols de l'espècie i-èsima, mantenint la pressió, la temperatura i el nombre de mols de les demés espècies de la mescla constants. Per exemple, el volum molar parcial s'expressa com EXPRESSIÓ 143. Si el sistema està compost per una substància pura, la magnitud molar parcial coincideix amb la ^magnitud molar^ corresponent. Per exemple, el volum molar d'una substància pura, indicada com a component 1, és Vm = V<* sobre 1> = V1.
  • ca  magnitud reduïda, n f
  • es  magnitud reducida
  • en  reduced magnitude

Química física

Definició
Variable d'estat relativa al seu valor en el ^punt crític^. Les magnituds reduïdes més emprades són la temperatura reduïda, EXPRESSIÓ 145, on <i>T</i><sub>c</sub> és la temperatura crítica; la pressió reduïda, EXPRESSIÓ 146, on <i>p</i><sub>c</sub> és la pressió crítica, i el volum molar reduït, EXPRESSIÓ 147, on <i>V</i><sub>m,c</sub> és el volum molar crític.
  • ca  magnitud termodinàmica, n f
  • es  magnitud termodinámica
  • en  thermodynamic property

Química física

Definició
Magnitud macroscòpica associada a una propietat observable o mesurable experimentalment que s'escull per a descriure l'estat termodinàmic d'un sistema. Les ^variables d'estat^ són un exemple de magnituds termodinàmiques. Les magnituds termodinàmiques mecàniques es poden definir de forma microscòpica, com ara el volum, la pressió i l'energia, i les magnituds termodinàmiques tèrmiques, no, com la temperatura, l'entropia, l'energia de Gibbs i el potencial químic.