Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  malaquita, n f
  • es  malaquita
  • en  green copper
  • en  malachite

Geologia

Definició
Mineral de coure, de fórmula química Cu2(OH)2CO3, que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color verd variable (verd brillant, verd maragda) i diafanitat translúcida, té una lluïssor variable (sedosa en les varietats fibroses, mat en les masses compactes, i adamantina en els cristalls), una duresa de 3,5-4 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és verd pàlid. Presenta una densitat mitjana de 4 g/cm3, una fractura subconcoïdal desigual i una exfoliació pinacoïdal perfecta. Pertany a la classe dels carbonats. Habitualment es troba a la zona d'oxidació superficial dels jaciments cuprífers, dels quals deriva a través d'una reacció del sulfur amb la ganga carbonatada; a vegades es presenta en grans masses amb un nucli compost d'^atzurita^. És present també en impregnacions de sorres gràcies a l'aportació de l'aigua que hi circula. És una pedra decorativa molt apreciada, en forma de làmines polides, per a la fabricació de tauletes, caixes i sobres de mobles (només cal citar exemples com les magnífiques columnes de la catedral de Sant Isaac i el revestiment de la sala del Palau d'Hivern, ambdues a Sant Petersburg). Antigament es va utilitzar per a la fabricació de colorants inorgànics (per exemple, el verd Montano). També és una matèria primera per a l'obtenció industrial de coure.

Nota

  • La forma malaquita prové del grec malákhé (en català, 'malva'), pel color verd del mineral.
  • ca  malation, n m
  • es  malatión
  • en  malathion

Química industrial

Definició
Insecticida organofosforat de síntesi relativament poc tòxic per als humans. Es presenta com un líquid marronós insoluble en l'aigua. S'usa per al control de plagues de mosquits i mosques.
  • ca  mal·leabilitat, n f
  • es  maleabilidad
  • en  malleability

Metal·lúrgia

Definició
Qualitat de mal·leable.
  • ca  mal·leable, adj
  • es  maleable
  • en  malleable

Metal·lúrgia

Definició
Dit del material capaç d'afaiçonar-se fàcilment en forma de làmines per l'acció d'un esforç extern.
  • ca  maltasa, n f
  • ca  <alfa grega minúscula>-glucosidasa, n f sin. compl.
  • es  <alfa grega minúscula>-glucosidasa
  • es  maltasa
  • en  <alfa grega minúscula>-glucosidase
  • en  maltase

Bioquímica

Definició
Enzim de la classe de les hidrolases, que provoca la hidròlisi de l'enllaç <alfa grega minúscula>(1<fletxa dreta>4) de la maltosa, donant dues molècules de glucosa, segons la reacció següent: <EXPRESSIÓ 8>. La maltasa també hidrolitza els residus terminals de glucosa en l'<alfa grega minúscula>-amilosa. És present, juntament amb la lactasa, en el suc intestinal i en els llevats, com també en la malta cervesera, on participa en la degradació del midó.
  • ca  manganès, n m
  • es  manganeso
  • en  manganese
  • sbl  Mn

Química inorgànica

Definició
Element primer del grup 7 del bloc <i>d</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 25 i massa atòmica 54,938.

Nota

  • Se'n coneixen fins a vint-i-quatre isòtops, dels quals només un és estable, <sup>55</sup>Mn. Es presenta com un metall de color gris, feblement rogenc, trencadís i més dur que el ferro, amb un punt de fusió de 1.244 ºC i un punt d'ebullició de 2.060 ºC. Es troba principalment en la natura en forma d'òxids, com la braunita, l'hausmanita, la manganita i la pirolusita; de sulfurs, com la blenda de manganès, i de carbonats, com la rodocrosita. També es troba en grans quantitats als fons oceànics en forma de nòduls polimetàl•lics manganífers. S'obté a partir dels seus minerals, amb els quals s'obté l'òxid doble de manganès (Mn<sub>3</sub>O<sub>4</sub>) que, tractat a alta temperatura amb un metall fortament reductor, es transforma en manganès metàl•lic. En el mètode Goldschmidt, el metall emprat és l'alumini, segons 3 Mn<sub>3</sub>O<sub>4</sub> + 8 Al <fletxa dreta> 9 Mn + 4 Al<sub>2</sub>O<sub>3</sub>. Un altre procediment és el de la reducció electrolítica, que s'efectua a partir d'una solució de sulfat de manganès(II), i amb la qual s'obté un manganès del 99,9 % de puresa. Té un comportament semblant al ferro, si bé és menys reactiu a temperatures normals, i descompon l'aigua lentament en fred. És atacat per àcids diluïts amb formació de sals manganoses i despreniment d'hidrogen. Alguns metalls, com l'alumini, el magnesi i el zinc, el desplacen de les seves sals. Presenta principalment els estats d'oxidació +2, +3, +4, +5, +6 i +7. Es fa servir en la fabricació d'acer. Els acers amb elevat contingut en manganès són austenítics a la temperatura ambient, es caracteritzen per l'elevada duresa i són usats en la fabricació de caixes de seguretat i màquines trituradores. Els seus compostos s'utilitzen en la indústria del vidre i la porcellana per a l'obtenció de color. Els compostos de manganès(VII) tenen força utilització com a agents oxidants. Vegeu també ^permanganimetria^.
  • ca  pirolusita, n f
  • ca  manganesa, n f sin. compl.
  • ca  sabó de vidriers, n m sin. compl.
  • es  manganesa
  • es  manganesia
  • es  pirolusita
  • en  pyrolusite

Geologia

Definició
Mineral de fórmula química MnO2, que cristal·litza en el sistema tetragonal. De color variable (de negre a gris acer, a vegades blau) i diafanitat opaca, té una lluïssor metàl·lica, una duresa d'1-2,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és negre. Presenta una densitat mitjana de 4,7-5 g/cm3, una fractura desigual i una exfoliació prismàtica perfecta. Pertany a la classe dels òxids. És un mineral típicament sedimentari, que es forma per alteració superficial de minerals de manganès, i es troba en dipòsits lacustres. Es fa servir com a matèria primera per a l'obtenció industrial del manganès.

Nota

  • La forma pirolusita prové del grec pyr (en català, 'foc') i loud (en català, 'rentar').
  • ca  manganita, n f
  • es  manganita
  • en  manganite

Geologia

Definició
Mineral de manganès, de fórmula química MnO(OH), que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color gris acer fosc a negre i diafanitat opaca, té una lluïssor submetàl·lica, una duresa de 4 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és entre bru vermellós i negre. Presenta una densitat mitjana de 4,3-4,4 g/cm3, una fractura irregular i una exfoliació pinacoïdal perfecta. Pertany a la classe dels hidròxids. Es troba en filons hidrotermals de baixa temperatura, associada a ^calcita^ i ^barita^, i també, en zones d'alteració, sovint amb ^pirolusita^ i altres òxids de manganès. És un bon mineral per a l'obtenció de manganès, però, des del punt de vista econòmic, no es troba en quantitats suficients que en permetin l'explotació.
  • ca  mannitol, n m
  • es  manitol
  • en  mannite
  • en  mannitol

Química industrial

Definició
Sòlid de fórmula CH<sub>2</sub>OH-(CHOH)<sub>4</sub>-CH<sub>2</sub>OH, de color blanc i amb un punt de fusió d'entre 166 i 168ºC. És un polialcohol del grup dels hexols que es troba en els exsudats de les plantes, especialment en les de les famílies de mannàs i en les algues marines. És un ^estereoisòmer^ del sorbitol i s'obté industrialment per reducció electrolítica de la glucosa o per reducció de la mannosa. Es fa servir en farmàcia com a diürètic.
  • ca  màquina de Carnot, n f
  • es  máquina de Carnot
  • en  Carnot engine

Química física

Definició
Màquina tèrmica hipotètica que treballa de forma reversible entre dos focus calorífics mantinguts a temperatura constant. La màquina de Carnot utilitza com a sistema un gas ideal que recorre un ^cicle de Carnot^. Com que treballa de forma reversible, la màquina de Carnot compleix el ^teorema de Carnot^ i, per tant, el seu rendiment és màxim i només depèn de les temperatures dels dos focus calorífics.