Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  ona acústica superficial, n f
  • ca  SAW, n f sigla
  • es  onda acústica superficial
  • es  SAW
  • en  SAW
  • en  surface acoustic wave

Química analítica

Definició
Ona acústica generada per transductors que es propaga per la superfície d'un substrat. Vegeu també ^sensor piezoelèctric^.

Nota

  • La sigla SAW correspon a la denominació anglesa surface acoustic wave.
  • ca  opacificant, n m
  • es  opacificante
  • en  opacifier

Química industrial

Definició
Additiu que, afegit a un ^producte formulat^, li dóna la qualitat d'opac. Per exemple, s'apliquen opacificants com sals de ceri a recobriments ceràmics, a porcellanes, a certs cosmètics derivats d'àcids grassos i a pintures.
  • ca  òpal, n m
  • es  ópalo
  • en  opal

Geologia

Definició
Mineral de fórmula química SiO2·nH2O que no cristal·litza en cap sistema, ja que és amorf. De color variable (incolor, blanc, gris, vermell, verd, blau, negre) i diafanitat de transparent a translúcida, té una lluïssor de vítria a resinosa, de vegades nacrada, una duresa de 5-6,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa de 2-2,25 g/cm3, una fractura concoïdal i una exfoliació nul·la. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels tectosilicats. És un dipòsit químic comú en nombroses aigües minerals, tan fredes com càlides. Forma, a més, l'esquelet de nombrosos organismes marins. S'utilitza en joieria com a gemma, especialment quan presenta irisacions; és més, els òpals negres es consideren en determinats casos, autèntiques pedres precioses de grandíssim valor. En canvi, les diatomites s'utilitzen especialment en ceràmica, i també com a abrasiu, pols filtrant i aïllant.
  • ca  opalescència, n f
  • es  opalescencia
  • en  opalescence

Química física

Definició
Aspecte lletós i, a vegades, iridiscent que presenten l'òpal i altres substàncies sòlides, líquides o gasoses. El que dóna lloc a aquest aspecte és una dispersió en la qual la fase dispersa i la fase dispersant tenen un índex de refracció diferent. En el cas de l'òpal, la fase dispersa està formada per petites bombolles de gas.
  • ca  operació unitària, n f
  • ca  operació bàsica, n f sin. compl.
  • es  operación básica
  • es  operación unitaria
  • en  unit operation

Enginyeria química

Definició
Cadascuna de les etapes físiques, químiques o fisicoquímiques en què es pot dividir un procés químic industrial i que són comunes a d'altres processos diferents. Per exemple, la destil·lació és una etapa que tant es pot utilitzar per a separar oxigen líquid de l'aire líquid, com per a separar etanol de l'aigua o una gasolina d'un petroli. Aquest concepte de dividir un procés en una sèrie d'etapes es va introduir a partir del 1915 en el MIT (Massachusetts Institute of Technology), on es va iniciar l'estudi de les etapes, independentment dels processos, ja que aquestes etapes es trobaven en molts processos de producció diferents, i els fonaments que les governaven eren els mateixos. Així, a l'exemple anterior de la destil·lació, els principis generals de la destil·lació servirien per a les diferents utilitzacions esmentades. D'altres exemples d'operacions unitàries són: l'absorció, l'extracció, l'assecatge, la filtració, etc. En tota operació unitària té lloc el transport de quantitat de moviment, de matèria i/o d'energia; són tres fenòmens físics anàlegs que es regeixen per lleis similars: els fenòmens de transport.
  • ca  operació de separació, n f
  • es  operación de separación
  • en  separation operation

Enginyeria química

Definició
Operació unitària utilitzada per a separar els components d'una mescla. En són exemples: l'absorció, per a separar components d'una mescla gasosa, l'extracció líquid-líquid, per a separar els components d'una mescla líquida i la centrifugació, per separar un sòlid d'un líquid.
  • ca  operació unitària, n f
  • ca  operació bàsica, n f sin. compl.
  • es  operación básica
  • es  operación unitaria
  • en  unit operation

Enginyeria química

Definició
Cadascuna de les etapes físiques, químiques o fisicoquímiques en què es pot dividir un procés químic industrial i que són comunes a d'altres processos diferents. Per exemple, la destil·lació és una etapa que tant es pot utilitzar per a separar oxigen líquid de l'aire líquid, com per a separar etanol de l'aigua o una gasolina d'un petroli. Aquest concepte de dividir un procés en una sèrie d'etapes es va introduir a partir del 1915 en el MIT (Massachusetts Institute of Technology), on es va iniciar l'estudi de les etapes, independentment dels processos, ja que aquestes etapes es trobaven en molts processos de producció diferents, i els fonaments que les governaven eren els mateixos. Així, a l'exemple anterior de la destil·lació, els principis generals de la destil·lació servirien per a les diferents utilitzacions esmentades. D'altres exemples d'operacions unitàries són: l'absorció, l'extracció, l'assecatge, la filtració, etc. En tota operació unitària té lloc el transport de quantitat de moviment, de matèria i/o d'energia; són tres fenòmens físics anàlegs que es regeixen per lleis similars: els fenòmens de transport.
  • ca  operador, n m
  • es  operador
  • en  operator

Química teòrica

Definició
Ens matemàtic que transforma una funció en una altra i constitueix, per tant, una aplicació entre dos conjunts de funcions. En mecànica quàntica, s'associa un operador a cada magnitud física observable d'un sistema. En general, l'expressió d'un operador mecanicoquàntic, <i><F amb circumflex></i>, s'obté escrivint l'expressió de la mecànica clàssica de la propietat, F, del sistema com una funció de les components cartesianes de les coordenades i dels moments de les partícules que el constitueixen i després se substitueix cada component cartesiana de cada coordenada per l'operador multiplicatiu <i><q amb circumflex></i> = q i cada component cartesiana de cada moment lineal per l'operador diferencial <i><p amb circunflex></i>q = −iħ ∂/∂q, en què i és la unitat imaginària i ħ és la constant de Planck reduïda. Els valors propis d'un operador són els possibles valors que es poden obtenir en mesurar la propietat que aquest representa. Quan un operador mecanicoquàntic actua sobre la funció d'ona que respresenta l'estat d'un sistema s'obté el valor que té la propietat en aquest estat. Els operadors mecanicoquàntics són lineals i hermítics, la qual cosa implica que els seus valors propis siguin reals. Vegeu també ^valor esperat^.
  • ca  operador d'energia cinètica, n m
  • es  operador de energía cinética
  • en  kinetic energy operator
  • sbl  <i><T amb circumflex></i>

Química teòrica

Definició
Operador de la mecànica quàntica associat al moviment de translació d'una o diverses partícules d'un sistema. Els seus valors propis són els valors que pot prendre l'energia cinètica de les partícules i les seves funcions pròpies descriuen els estats de translació de les mateixes. D'acord amb els postulats de la mecànica quàntica l'expressió de l'operador d'energia cinètica d'una partícula de massa m que només es mou en la direcció de l'espai x, és <EXPRESSIÓ 111>, en què ħ és la constant de Planck reduïda i el darrer terme indica la derivada segona respecte de la variable x de la funció sobre la que actui l'operador. Si la partícula es mou lliurement els seus valors propis són E = k2 ħ2/(2 m), on k és un nombre real que pot prendre qualsevol valor, i les seves funcions pròpies tenen l'expressió d'una ona plana, ei( kx − ωt), on k és el nombre d'ones i ω, la freqüència angular. L'operador d'energia cinètica juntament amb l'operador d'energia potencial defineixen, en molts casos, el hamiltonià d'un sistema.
  • ca  operador d'energia potencial, n m
  • es  operador de energía potencial
  • en  potential energy operator
  • sbl  <i><V amb circumflex></i>

Química teòrica

Definició
Operador de la mecànica quàntica associat a l'energia potencial d'un sistema. És un operador multiplicatiu i la seva expressió és igual a l'expressió clàssica de l'energia potencial del sistema. Així, per a un oscil·lador harmònic unidimensional la seva expressió és <i><V amb circumflex></i> = kx2/2. Sumat a l'operador d'energia cinètica defineix l'operador hamiltonià de molts sistemes.