Diccionari de química (històric complet)

ca plat precuinat, n m
es plato precocinado
en precooked dish

Termes generals

Definició

Preparació culinària completa i envasada que s'obté després d'un procés de conservació, de manera que pot ser consumida directament o després d'un procés d'escalfament o d'un tractament domèstic addicional.

ca plat teòric, n m
es plato teórico
en theoretical plate

Enginyeria química, Química analítica

Definició

Part d'una columna cromatogràfica o de destil·lació en què es produeix una diferència de composició entre les fases mòbils igual a la que existeix entre elles en un estat d'equilibri. Aquest terme prové de la teoria de la destil·lació. Vegeu també ^nombre de plats teòrics^.

ca argent, n m
ca plata, n f sin. compl.
es plata
en silver
sbl Ag

Química inorgànica

Definició

Element segon del grup 11 del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 47 i massa atòmica 107,87.

Nota

Se'n coneixen fins a trenta-quatre isòtops, dels quals dos, ¹⁰⁷Ag i ¹⁰⁹Ag, són estables. Conegut des de l'antiguitat, és un metall noble que es forma per reducció dels sulfurs en la part baixa dels jaciments conjunts de plom, zinc i plata. De vegades es troba també com a element primari en els filons hidrotermals de baixa temperatura associat a la calcita, o en els filons d'alta temperatura com element associat als sulfurs de níquel i de cobalt i a la uraninita. Generalment es troba associat amb el coure. Habitualment es troba de manera dendrítica, filiforme. Cristal·litza en el sistema cúbic. És dúctil, de lluïssor metàl·lica; duresa 2,5-3 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc platejat. Té una densitat molt alta, de 10,5-12 g/cm³, un punt de fusió de 961 ºC i un punt d'ebullició de 2.155 ºC. És un metall dúctil i mal·leable; presenta una fractura estellosa, ganxuda i nul·la exfoliació. És opac i el seu color habitual és gris (blanc argent). Ara bé, com que s'oxida fàcilment adquireix un color negre ràpidament. Forma part de molts aliatges emprats en joieria i orfebreria. És un element poc reactiu. No és atacat per l'aire, ja sigui humit o sec. Només és atacat pels àcids oxidants. Presenta principalment l'estat d'oxidació +1. S'utilitza als laboratoris d'anàlisis químiques, com a reactiu. També és emprat en la indústria electrònica a causa de la seva altíssima conductivitat. Imprescindible en la fabricació de pel·lícules i papers fotogràfics i durant segles es va fer servir com a "metall d'encunyació".

ca platí, n m
es platino
en platinum
sbl Pt

Química inorgànica

Definició

Element tercer del grup 10 del bloc d de la tuala periòdica dels elements, de nombre atòmic 78 i massa atòmica 195,08.

Nota

Se'n coneixen fins a trenta-cinc isòtops, dels quals sis són estables, 190Pt, 192Pt, 194Pt, 195Pt, 196Pt i 198Pt. Es presenta com un metall blanc argentat, dúctil i mal•leable, amb un punt de fusió de 1.769 ºC i un punt d'ebullició de 4.170 ºC. És poc abundant a l'escorça terrestre, on es troba en estat natiu formant aliatges amb altres metalls del grup del platí. És poc reactiu i presenta principalment els estats d'oxidació +2 i +4. Com el ^pal•ladi^, presenta la propietat d'ocloure grans volums d'hidrogen a temperatura baixa i d'alliberar-lo a temperatura alta. Es fa servir com a catalitzador per a una gran varietat de processos, en aliatges de propietats especials i en joieria.

ca plom, n m
es plomo
en lead
sbl Pb

Química inorgànica

Definició

Element cinquè del grup 14 del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 82 i massa atòmica 207,2.

Nota

Se'n coneixen fins a trenta-set isòtops, dels quals quatre són estables, 204Pb, 206Pb, 207Pb i 208Pb. Es presenta com un metall blanc blavós, molt tou, dúctil i mal•leable, amb un punt de fusió de 327 ºC i un punt d'ebullició de 1.751 ºC. És molt més abundant en l'escorça terrestre del que s'espera d'un element pesat. Això es deu al fet que tres dels seus quatre isòtops, 206Pb, 207Pb i 208Pb, són els productes finals estables de la desintegració radioactiva natural de l'urani, l'actini i el tori. El seu mineral més important és la galena, que és el sulfur de plom, encara que també es troba en forma de sulfat, com l'anglesita; de carbonat, com la cerussita, i d'òxid, com el mini. S'obté mitjançant la reducció amb carbó de l'òxid de plom, que prèviament ha estat obtingut a partir dels minerals, normalment per torrefacció. De tots els metalls d'ús comú, el plom és el més resistent a la corrosió, principalment a causa de la formació al principi de l'atac de compostos insolubles que el protegeixen superficialment. Així, només és atacat superficialment per l'àcid sulfúric i l'àcid clorhídric (PbSO4 i PbCl2 són insolubles); en canvi, és atacat totalment per l'àcid nítric (Pb(NO3)2 és soluble). S'oxida i carbonata superficialment en l'aire humit. Reacciona directament amb el sofre i els halògens a temperatures mitjanes i més difícilment amb l'oxigen. Presenta un caràcter ^amfòter^ i actua com a catió en una gran varietat de sals. Dóna també les espècies aniòniques plumbats ([Pb(OH)6]2<signe menys>). Es coneix des de l'antiguitat i presenta principalment els estats d'oxidació +2 i +4. És un bon absorbent del so i de les radiacions gamma. Quan és tenen en compte els seus usos, cal tenir sempre present la seva gran toxicitat, la qual cosa va fer que, per exemple, s'abandonés totalment el seu ús en conduccions d'aigua potable. Les seves principals aplicacions són en metal•lúrgia, per a la fabricació d'aliatges, de les quals una de les més conegudes és l'^eutèctic^ que forma amb l'estany i que dóna un aliatge de molt baix punt de fusió, que es fa servir com a fusible. Els seus compostos tenen una gran aplicació en la indústria dels pigments i les ceràmiques, i en la fabricació de bateries, acumuladors elèctrics, balins i vernissos antioxidants, per bé que algunes de les seves aplicacions clàssiques estan desapareixent, com a conseqüència dels seus efectes contaminants i tòxics, com ara la fabricació de canonades d'aigua, pintures i benzines. Antigament es feia servir, juntament amb el ^bismut^, per a la fabricació de peces tipogràfiques d'impremta.

ca plom tetraetil, n m
ca tetraetilplom, n m
ca TEL, n m sigla
es plomo tetraetilo
es tetraetilplomo
es TEL sigla
en tetraethyl lead
en TEL sigla

Química industrial

Definició

Additiu antidetonant de fórmula Pb(C2H5)4. S'ha fet servir des de 1922, però actualment és obsolet a l'Europa occidental i els EUA per raons mediambientals i perquè el plom és un verí dels catalitzadors dels vehicles de motor de combustió interna. La seva eficàcia es mesurava per la susceptibilitat al plom característica de cada fracció. Es barrejava amb dibromur d'etilè, que facilitava l'expulsió de l'òxid de plom format al motor en forma de PbBr2 volàtil, dicloroetà i colorant. A més de la funció antidetonant, l'additiu tenia una funció de lubrificació de les parts mòbils del motor. Vegeu també ^plom tetrametil^.

Nota

La sigla TEL correspon a la denominació anglesa tetraethyl lead.

ca plom tetrametil, n m
ca TML, n m sigla
es plomo tetrametilo
es TML sigla
en tetramethyl lead
en TML sigla

Química industrial

Definició

Additiu antidetonant de fórmula Pb(CH3)4, actualment obsolet. Vegeu també ^plom tetraetil^.

Nota

La sigla TML correspon a la denominació anglesa tetramethyl lead.

ca plomall, n m
es penacho
en plume

Medi ambient

Definició

Conjunt de gasos que s'emeten des d'una xemeneia a l'atmosfera, generalment saturats amb vapor d'aigua, i que poden contenir contaminants sòlids, líquids o gasosos. La forma del plomall depèn de les condicions meteorològiques (vent, inversions, etc.) i de la situació de la xemeneia respecte a altres edificis.

ca pluja àcida, n f
es lluvia ácida
en acid rain

Medi ambient

Definició

Pluja que conté en dissolució àcid sulfúric i àcid nítric produïts per la combinació de l'oxigen i el vapor d'aigua atmosfèrics amb l'òxid de sofre i els òxids de nitrogen formats en processos industrials. El pH de la pluja àcida està entre 3,5 i 4,5; a diferència de la pluja natural, en què és de 5,2. La pluja àcida té efectes altament corrosius, sobretot per als metalls i materials de construcció. Provoca un gran augment de l'acidesa dels rius i llacs, cosa que altera la vida aquàtica tant animal, que es veu afectada directament, com vegetal, ja que les plantes es veuen privades d'alguns minerals del sòl, com el calci, que són lixiviats a causa de l'augment de solubilitat en medi àcid.

ca saturnisme, n m
ca plumbisme, n m sin. compl.
es saturnismo
en plumbism
en saturnism

Medi ambient

Definició

Intoxicació aguda o crònica provocada per ingesta de plom.

Diccionari de química (històric complet)

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició