potencial d'elèctrode
potencial d'elèctrode
Electroquímica
- ca potencial d'elèctrode, n m
- ca potencial de la reacció d'elèctrode, n m sin. compl.
- es potencial de electrodo
- es potencial de la reacción de electrodo
- en electrode potential
- en potential of the electrode reaction
Electroquímica
Definició
En un sentit general, diferència de potencial intern entre les dues fases en contacte que constitueixen l'elèctrode. Si en ell té lloc la semireacció Ox + n e Red, el potencial d'elèctrode se simbolitza per E (Ox/Red) i la seva unitat és el volt. Com que la diferència de potencial intern d'un elèctrode no és mesurable directament, els potencials d'elèctrode es donen de forma relativa a un elèctrode de referència. Es pot emprar, per exemple, un elèctrode de plata-clorur de plata com a elèctrode de referència en una cel·la de tres elèctrodes i donar el potencial de l'elèctrode de treball com la diferència entre el potencial intern del seu terminal i el del terminal de l'elèctrode de referència. Si el sistema es troba en circuit obert, aquesta diferència s'anomena potencial en circuit obert de l'elèctrode de treball, el qual pot modificar-se a conveniència mitjançant un potenciòstat, de forma que en separar-se de l'equilibri assoleix un cert sobrepotencial. En una pila galvànica en circuit obert, es defineix el potencial d'elèctrode relatiu o simplement potencial d'elèctrode com la força electromotriu d'una pila galvànica constituïda per l'elèctrode estàndard d'hidrogen amb E °(H+/H2) = 0 a l'esquerra i l'elèctrode problema a la dreta. Segons aquest conveni, tots els potencials d'elèctrode són valors relatius associats a la semireacció de reducció que té lloc en ell, els quals es poden obtenir a partir de l'equació de Nernst. Per a la semireacció Ox + n e Red en equilibri electroquímic, el potencial d'elèctrode en V i a 25°C es calcula com E(Ox/Red) = E°(Ox/Red) (0,0592/n) log [a(Red)/a(Ox)], on E°(Ox/Red) és el potencial estàndard d'elèctrode, n és el nombre d'electrons bescanviats, i a(Red) i a(Ox) són les activitats de les espècies reduïda i oxidada del parell redox, respectivament.
potencial d'elèctrode estàndard
potencial d'elèctrode estàndard
Electroquímica
- ca potencial d'elèctrode estàndard, n m
- ca potencial estàndard d'elèctrode, n m sin. compl.
- ca potencial estàndard de la reacció d'elèctrode, n m sin. compl.
- es potencial estándar de electrodo
- es potencial estándar de la reacción de electrodo
- es potencial normal de electrodo
- en standard electrode potential
- en standard potential of the electrode reaction
Electroquímica
Definició
Força electromotriu d'una pila galvànica constituïda per l'elèctrode estàndard d'hidrogen a l'esquerra i l'elèctrode estàndard problema a la dreta. Definit d'aquesta manera, tots els potencials estàndard d'elèctrode són de reducció. Per a la semireacció Ox + n e Red, el potencial estàndard d'elèctrode es designa per E°(Ox/Red) i la seva unitat és el volt.
potencial d'equilibri
potencial d'equilibri
Electroquímica
- ca potencial d'equilibri, n m
- es potencial de equilibrio
- en equilibrium potential
Electroquímica
Definició
Terme que s'aplica al potencial d'elèctrode o al potencial de cel·la quan l'elèctrode o la pila galvànica ha assolit l'equilibri electroquímic, condició que correspon a un potencial característic que es pot calcular mitjançant l'equació de Nernst. Tant en un elèctrode reversible com en una pila reversible s'assoleix ràpidament l'equilibri electroquímic, de forma que el seu potencial en circuit obert estacionari és un potencial d'equilibri.
potencial d'esferes rígides
potencial d'esferes rígides
Química teòrica
- ca potencial d'esferes rígides, n m
- es potencial de esferas rígidas
- en hard-sphere potential
Química teòrica
Definició
Model simplificat de potencial d'interacció segons el qual no hi ha interacció entre dues partícules fins que la seva separació, r, és igual o menor que una determinada distància, d, moment en el qual l'energia potencial es fa sobtadament infinita. S'escriu <expressió 118>.
potencial d'interacció
potencial d'interacció
Química teòrica
- ca potencial d'interacció, n m
- es potencial de interacción
- en interaction potential
Química teòrica
Definició
Modelització del conjunt de forces intermoleculars que s'estableixen entre les partícules (àtoms o molècules) d'un sistema i/o del conjunt de forces intramoleculars que actuen entre els àtoms d'una mateixa molècula. Un potencial d'interacció ve definit per una sèrie d'expressions analítiques, ajustades a dades empíriques o bé a càlculs quimicoquàntics, que intenten reproduir l'energia d'interacció real d'un sistema. Aquestes expressions són especialment útils en sistemes que tenen molts graus de llibertat i per als quals és impossible de fer un càlcul acurat de l'energia mitjançant la química quàntica. S'utilitzen en els models estadístics que estudien les propietats de líquids, solucions, polímers i biomolècules.
potencial d'inversió
potencial d'inversió
Electroquímica
- ca potencial d'inversió, n m
- es potencial de inversión
- en inversion potential
Electroquímica
Definició
Potencial anòdic o catòdic límit en què s'inverteix el sentit de l'escombratge del potencial en voltamperometria cíclica. Se sol simbolitzar per E i la seva unitat és el volt. En fixar el potencial d'inversió, es pot estudiar les característiques del procés electròdic d'una espècie electroactiva dins d'un interval de potencial determinat en aplicar l'escombratge de potencial directe, mentre que en invertir el sentit de l'escombratge, es pot conèixer la reversibilitat del procés i l'electroactivitat de l'espècie generada en ell.
potencial d'ionització
potencial d'ionització
Química teòrica
- ca energia d'ionització, n f
- ca potencial d'ionització, n m sin. compl.
- ca IP, n m sigla
- es energía de ionización
- es potencial de ionización
- es IP sigla
- en ionization energy
- en ionization potential
- en IP sigla
- sbl Ei
Química teòrica
Definició
Energia necessària per arrencar un electró d'un àtom o d'una molècula i portar-lo a una posició de potencial zero. És una mesura de la tendència d'aquests sistemes a retenir els electrons. En la taula periòdica dels elements l'energia d'ionització dels elements augmenta d'esquerra (des dels àtoms alcalins) a dreta (fins als gasos nobles) i de baix a dalt. Es distingeixen la primera energia d'ionització, la segona energia de ionització, la tercera energia d'ionització, etc., que corresponen, respectivament, a les energies del procés d'arrencar un electró d'un àtom o molècula neutres, d'un catió monovalent, d'un catió divalent, etc. L'energia d'ionització es fa invariablement més gran a mesura que es van extraient successivament més electrons del sistema i és especialment important per als electrons de les capes internes. L'energia d'ionització sempre és positiva, es mesura normalment en electró-volts (eV) i es pot determinar experimentalment mitjançant tècniques espectroscòpiques. Vegeu també ^espectrocòpia fotoelectrònica^.
potencial d'unió líquida
potencial d'unió líquida
Electroquímica
- ca potencial d'unió líquida, n m
- ca potencial de junció líquida, n m sin. compl.
- es potencial de unión líquida
- en liquid-junction potential
- sbl EJ
Electroquímica
Definició
Diferència de potencial entre dos electròlits separats mitjançant una membrana permeable als seus ions constituents. Es mesura en volts. El potencial d'unió líquida apareix en molts sistemes electroquímics, com ara les piles irreversibles que contenen una membrana o bé un pont salí. Quan s'empra un pont salí, el potencial de junció líquida de la pila és pràcticament menyspreable. Hi ha diverses equacions teòriques que permeten calcular el potencial d'unió líquida entre dos electròlits (1 i 2). La relació més general és l'equació de Henderson, que es formula com: , on R és la constant dels gasos ideals, T és la temperatura absoluta, F és la constant de Faraday, ui és la mobilitat iònica de l'ió i, zi és la seva càrrega, i ci2 i ci1 són les seves concentracions en els electròlits 2 i 1, respectivament. Quan els dos electròlits són iguals i del tipus MX (z:z valent) amb diferents concentracions c2 i c1, es pot simplificar l'expressió anterior i reduir-la a l'equació de Planck-Henderson: , on t+ és l'índex de transport del catió Mz+ i t l'índex de transport de l'anió Xz. Si els dos electròlits tenen un ió comú, el potencial de junció líquida es calcula per l'equació de Lewis-Sargent: , on m,2 i m,1 són la conductivitat molar dels electròlits 2 i 1, respectivament.
potencial de càrrega zero
potencial de càrrega zero
Electroquímica
- ca potencial de càrrega zero, n m
- es potencial de carga cero
- en charge-zero potential
- sbl Eq=0
Electroquímica
Definició
Valor del potencial aplicat a un eléctrode immergit en una dissolució electrolítica en què la càrrega de l'elèctrode per unitat de superfície és igual a zero. Correspon al potencial on s'assoleix el valor màxim de la tensió superficial en la corba electrocapil·lar (vegeu la figura corresponent).
potencial de cel·la
potencial de cel·la
Electroquímica
- ca potencial de cel·la, n m
- es potencial de celda
- en cell potential
- sbl Ecel·la
Electroquímica
Definició
Diferència de potencial, mesurada en volts, subministrada pels elèctrodes d'una pila galvànica en circuit tancat per produir un corrent continu. Quan només conté una sola dissolució electrolítica (vegeu un exemple a la figura de pila galvànica), el potencial de cel·la es calcula com Ecel·la = (Ecat,e + cat) (Eanod,e + anod) I Ri = Ecel·la,e + cat anod I Ri, on Ecat,e i Eanod,e són els potencials del càtode i de l'ànode en equilibri electroquímic (en V), respectivament, cat i anod són les corresponents sobretensions catòdica i anòdica (en V), i el producte I Ri és la caiguda òhmica entre els elèctrodes, la qual és deguda a la resistència interna Ri (en ) que ofereix l'electròlit al pas de la intensitat de corrent I (en A). El potencial de cel·la en equilibri Ecel·la,e (en circuit obert sense pas de corrent) és igual a Ecat,e Eanod,e (si n'hi ha, caldrà sumar-li el potencial de junció líquida) i rep el nom de fem de la pila. Si el sistema electroquímic conté dos o més dissolucions electrolítiques amb els corresponents separadors, al valor d'Ecel·la se li ha de restar la caiguda òhmica I Ri en cada electròlit i en cada separador.