Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  potencial químic estàndard, n m
  • es  potencial químico estándar
  • en  standard chemical potential
  • sbl  μº

Química física

Definició
Potencial químic d'un component d'una fase d'un sistema termodinàmic quan es troba en el seu estat estàndard. S'introdueix per donar un valor de referència, ja que, en poder-se mesurar només variacions de les magnituds termodinàmiques, només interessen els valors relatius. Així, el potencial químic de l'espècie <i>i</i>-èsima compleix l'expressió μ<º sobre i> = μi − RT ln ai, on <i>a</i><sub>i</sub> és l'activitat de la substància <i>i</i>-èsima. Com que l'estat estàndard és un estat hipotètic de comportament ideal, el potencial químic estàndard només depèn de la temperatura: μ<º sobre i> = <i>H</i><º sobre i> − <i>TS</i><º sobre i>, on <i>H</i><º sobre i> és l'^entalpia molar estàndard^ de l'espècie <i>i</i>-èsima, el valor numèric de la qual ve fixat per l'escala d'entalpies convencionals, i <i>S</i><º sobre i> és l'^entropia molar estàndard^ de la substància <i>i</i>-èsima, el valor numèric de la qual ve donat per l'escala d'entropies absolutes.
  • ca  potencial químic generalitzat, n m
  • es  potencial químico generalizado
  • en  generalized chemical potential

Química física

Definició
Potencial químic que inclou contribucions energètiques associades a forces conservatives que depenguin de la massa o del nombre de mols de les espècies químiques presents en el sistema. Si l'energia interna d'un sistema homogeni es descompon en la part química pròpiament dita i en la part d'energia potencial associada a les forces conservatives, el potencial químic generalitzat es pot expressar com <mi grega minúscula amb titlla><sub>i</sub> = <mi grega minúscula><sub>i</sub> + <phi grega minúscula><sub>i</sub>, on <mi grega minúscula><sub>i</sub> indica el potencial químic i <phi grega minúscula><sub>i</sub> és l'energia potencial per mol del component <i>i</i>-èsim, que en principi pot dependre de la posició de l'espècie <i>i</i>-èsima del sistema dins del camp associat a la força conservativa. Els exemples més importants de potencial químic generalitzat són el ^potencial electroquímic^, el ^potencial químic gravitacional^ i el ^potencial químic centrífug^.
  • ca  potencial químic gravitacional, n m
  • es  potencial químico gravitacional
  • en  gravitational chemical potencial

Química física

Definició
^Potencial químic generalitzat^ on l'energia potencial per mol està associada al potencial gravitatori. Ve donat per <phi grega minúscula><sub>i</sub> = <i>M</i><sub>i</sub><i>g</i><i>h</i>, on <i>M</i><sub>i</sub> indica la massa molar del component <i>i</i>-èsim, <i>g</i> és l'acceleració de la gravetat i <i>h</i> indica l'alçada del sistema a la superfície de la Terra.
  • ca  potencial termodinàmic, n m
  • es  potencial termodinámico
  • en  thermodynamic potential

Química física

Definició
Variable d'estat que deriva de l'energia interna, de forma que les seves variables naturals són les que es desitgen tenir a l'hora de controlar les variacions de les ^magnituds termodinàmiques^ que es pretenen determinar o mesurar experimentalment. Els potencials termodinàmics més emprats són l'^entalpia^, l'^energia de Helmholtz^ i l'^energia de Gibbs^.
  • ca  potencial electrocinètic, n m
  • ca  potencial zeta, n m sin. compl.
  • es  potencial electrocinético
  • es  potencial zeta
  • en  electrokinetic potential
  • en  zeta potential
  • sbl  ζ

Electroquímica, Química física

Definició
Caiguda de potencial elèctric en la capa difusa de la doble capa electroquímica. És responsable dels ^fenòmens electrocinètics^. El potencial electrocinètic és positiu quan augmenta des del si de la fase líquida cap a la interfase.
  • ca  potenciòstat, n m
  • es  potenciostato
  • en  potentiostat

Electroquímica

Definició
Font de corrent directe capaç de controlar el potencial de l'elèctrode de treball respecte a l'elèctrode de referència en una cel·la de tres elèctrodes. Per això, fa circular el corrent necessari per l'elèctrode de treball i l'elèctrode auxiliar, tot mantenint el potencial de l'elèctrode de treball predeterminat. L'elèctrode de referència roman al seu potencial d'equilibri perquè és un elèctrode no polaritzable i pràcticament no passa corrent a través d'ell. El potencial aplicat pot ser constant, però també pot variar de forma programada amb un modulador, com en el cas de la voltamperometria cíclica. Mitjançant un potenciòstat i un computador s'obté les corbes de dependència entre el corrent (o la densitat de corrent) i el potencial (o el sobrepotencial) de l'elèctrode de treball, les quals permeten determinar la cinètica de la reacció electròdica que hi té lloc. El potenciòstat és un equip essencial en l'aplicació de qualsevol tècnica electroquímica. Comercialment també existeix el potenciòstat-galvanòstat, on s'aprofita la mateixa circuiteria per a ambdues funcions, bé com a potenciòstat o bé com a galvanòstat.
  • ca  pou de potencial, n m
  • es  pozo de potencial
  • en  potential well

Química teòrica

Definició
Regió finita de l'espai en la qual l'energia potencial d'un camp presenta un mínim. Segons la mecànica clàssica, una partícula no pot sortir d'un pou de potencial si no adquireix l'energia suficient per superar les barreres de potencial que el delimiten. En mecànica quàntica, en canvi, hi ha una probabilitat no nul·la que la partícula penetri aquestes barreres, i, si són prou primes, les travessi i pugui escapar del mínim, malgrat no tenir l'energia cinètica suficient per superar-les. Els mínims de la superfície d'energia potencial d'una molècula són pous de potencial. Vegeu també ^efecte túnel^.
  • ca  praseodimi, n m
  • es  praseodimio
  • en  praseodymium
  • sbl  Pr

Química inorgànica

Definició
Element segon de la sèrie dels lantànids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 59 i massa atòmica 140,91.

Nota

  • Se'n coneixen fins a trenta-nou isòtops, dels quals un és estable, <sup>141</sup>Pr. Es presenta com un metall blanc argentat, tou, dúctil i mal•leable, amb un punt de fusió de 935 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 3.020 ºC. És relativament abundant en l'escorça terrestre, on es troba dispers en una gran varietat de minerals. La seva obtenció i separació dels altres lantànids és una operació de gran complexitat que es fa emprant bescanviadors iònics. És bastant reactiu en condicions ambientals i presenta principalment l'estat d'oxidació +3. El seu ús principal és com a colorant en la fabricació de vidres i esmalts i en la fabricació d'arcs de carboni per a il•luminació.
  • ca  precipitació, n f
  • es  precipitación
  • en  precipitation

Química analítica

Definició
Procés de formació d'un precipitat, tant per mètodes físics com per mètodes químics. En el primer cas s'aconsegueix l'augment de la concentració del solut o bé per l'evaporació del dissolvent o bé pel refredament de la solució. De les dues maneres s'arriba a la sobresaturació i, en conseqüència, a la formació d'un precipitat que conté el solut. Pel que fa als mètodes químics, el més emprat és l'addició d'un agent precipitant a la solució que conté el solut que es vol precipitar. Aquest agent precipitant pot actuar de diferents maneres, bé formant un compost insoluble amb els ions o molècules existents en la solució, o bé variant-ne el caràcter polar, de manera que afavoreixi unes determinades condicions en les quals es formi el precipitat. Un altre mètode químic, d'abast menys general, és el de tipus electrostàtic, en el qual el material a precipitar és present en una fase distinta (en forma de pólvores o gotetes) de la del medi (usualment un gas o aire) i només cal dotar-lo d'una càrrega elèctrica per aconseguir la formació del precipitat.
  • ca  precipitat, n m
  • es  precipitado
  • en  precipitate

Química analítica

Definició
Substància que, com a conseqüència d'haver experimentat un procés físic o químic, se separa del si de la solució que la contenia en forma sòlida, bé com un sòlid amorf, bé com un cristall.