procés al cumè
procés al cumè
Química industrial
- ca procés al cumè, n m
- es proceso al cumeno
- en cumene process
Química industrial
Definició
Procés industrial d'obtenció de fenol a partir de ^cumè^ via hidroperòxid de cumil. L'esquema de reaccions, desenvolupat per Hock i Lang el 1944, és el següent: <EXPRESSIÓ 18>. La primera reacció és catalítica, en fase gasosa a 200ºC i 20 bar, amb àcid polifosfòric sobre sílice com a ^catalitzador^. La segona reacció té lloc en emulsió aquosa, a uns 100ºC, 5 a 10 bar i pH alcalí, amb estearat de sodi com a emulsionant. Alternativament, la reacció té lloc en medi homogeni, amb cumè pur a 120ºC i catalitzadors ^redox^, com sals de coure, cobalt o manganès. La segona reacció té lloc a temperatura més baixa i en medi àcid. El procés obté fenol molt pur, i acetona com a subproducte ineludible, amb un rendiment del 90%. Si bé el procés és relativament perillós per l'ús d'hidroperòxids, ha substituït tots els processos anteriors d'obtenció de fenol, com la sulfonació del benzè i fusió alcalina, la cloració de benzè i la ^hidròlisi^ del clorobenzè. Un procés competitiu al procés al cumè és el procés Dow California Research, que consisteix en l'oxidació del toluè a àcid benzoic i la posterior reducció a fenol, i que té l'avantatge que no dóna cap subproducte. Dow i Bayer havien fet servir anteriorment la cloració de benzè i la posterior ^hidròlisi^ del clorobenzè.
procés al sulfat
procés al sulfat
Química industrial
- ca procés Kraft, n m
- ca procés al sulfat, n m sin. compl.
- es proceso al sulfato
- es proceso Kraft
- en Kraft process
- en sulphate process
Química industrial
Definició
Procés industrial de fabricació de pasta de paper que inclou operacions mecàniques i químiques. La matèria primera són les estelles de fusta de tot tipus, ja siguin resinoses com el pi i l'avet, o frondoses com el bedoll, l'om, el pollancre i l'eucaliptus, que són atacades pel ^licor blanc^. L'operació té lloc en un digestor o en un lixiviador, que és un reactor vertical continu de grans dimensions on té lloc l'atac o cocció, a una temperatura de 175ºC i a una pressió de 7 a 10 bar entre dues i cinc hores. La lignina de les fibres es dissol en la solució alcalina en un 70% juntament amb part de l'^hemicel•lulosa^, i les fibres de cel•lulosa queden en suspensió en el líquid. Les fibres, amb un 30% de la lignina inicial, se separen per filtració i es renten amb aigua, i s'obté la pasta kraft no blanquejada, que es blanqueja amb un oxidant, com ara clor, hipoclorit de sodi, diòxid de clor, oxigen, peròxid d'hidrogen o peròxid de sodi. El líquid producte de la degradació de la lignina és el ^licor negre^, i conté encara un 15% de sòlids. Motius econòmics i ecològics requereixen la recirculació del licor. S'oxida amb aire i es concentra en un evaporador de múltiple efecte fins a un 65% de sòlids. En aquest punt s'afegeix sulfat de sodi, que dóna nom al procés. La barreja s'alimenta en un forn a 1.200ºC de temperatura i en condicions reductores, en defecte d'aire. S'obtenen una barreja de sals foses, el carbonat de sodi i el sulfur de sodi. Es refreden i es dissolen, i s'obté el ^licor verd^. A continuació se li afegeix calç, amb la qual cosa precipita el carbonat de calci, que es calcina i regenera la calç, i s'obté la solució d'hidròxid de sodi per caustificació i es recircula al començament del procés. Les reaccions orgàniques de degradació de la lignina i de la cel•lulosa són molt complexes. El procés té petites pèrdues de matèries al llarg del cicle i requereix instal•lacions de mida considerable per a assegurar-ne la rendibilitat.
procés Alfol
procés Alfol
Química industrial
- ca procés Alfol, n m
- es proceso Alfol
- en Alfol process
Química industrial
Definició
Procés industrial d'obtenció d'^alcohols grassos^ de nombre parell d'àtoms de carboni a partir d'etilè. El procés és catalític i fa servir els catalitzadors Ziegler basats en alumini i desenvolupats el 1950. El procés consta de quatre etapes. La primera prepara el catalitzador entre el trietilalumini (Al(C<sub>2</sub>H<sub>5</sub>)<sub>3</sub>) i l'alumini en pols, hidrogena la barreja a 140ºC de temperatura i entre 50 i 200 bar de pressió, i obté així l'hidrur de dietilalumini, que reacciona amb l'etilè a 100ºC i 25 bar i dóna més trietilalumini. En la segona etapa el trietilalumini reacciona amb etilè, en una reacció fortament exotèrmica, a 120ºC i de 100 a 140 bar. Es produeix un allargament de la cadena fins a uns 10 grups. Els productes s'oxiden amb l'aire sec i donen els ^alcoholats^, que en la quarta etapa del procés se saponifiquen amb aigua o àcid i donen l'alcohol de cadena llarga i hidròxid d'alumini. Els alcohols obtinguts, denominats també <i>alcohols Ziegler</i>, són absolutament lineals i, per tant, molt aptes per a la fabricació de detergents sulfatats biodegradables. Les reaccions són <EXPRESSIÓ 45>.
procés Andrussow
procés Andrussow
Química industrial
- ca procés Andrussow, n m
- es proceso Andrussow
- en Andrussow process
Química industrial
Definició
Procés industrial de síntesi de l'^àcid cianhídric^ basat en la reacció <EXPRESSIÓ 47>. La reacció té lloc a 1.000ºC i utilitza fil de platí com a catalitzador, en reactors semblants als del ^procés Ostwald^. L'alta temperatura s'aconsegueix mitjançant la combustió simultània de l'hidrogen obtingut en la reacció de síntesi. El procés Andrussow és actualment obsolet.
procés anòdic
procés anòdic
Electroquímica
- ca procés anòdic, n m
- es proceso anódico
- en anodic process
Electroquímica
Definició
Procés electròdic en què l'espècie electroactiva és oxidada a l'ànode d'una cel·la electroquímica.
procés catalític
procés catalític
Electroquímica
- ca procés catalític, n m
- es proceso catalítico
- en catalytic process
Electroquímica
Definició
Procés electròdic en què el producte format en la transferència de càrrega de l'espècie electroactiva reacciona químicament amb una substància de la dissolució electrolítica per a regenerar l'espècie electroactiva inicial. El seu mecanisme de reacció electròdica és, doncs, un mecanisme EC. Un exemple n'és la reducció de l'espècie electroactiva Ox a la forma Red amb un bescanvi de n electrons (normalment d'un sol electró) en l'etapa electroquímica E, Ox + n e Red, la qual va seguida de l'etapa química C on Red reacciona amb la substància A regenerant Ox segons Red + A Ox. Sota aquestes condicions, es mesura un corrent catalític en funció del sobrepotencial. S'assoleix el corrent límit a un valor prou elevat del sobrepotencial catòdic en què l'etapa electroquímica inicial és tan ràpida que és capaç de reduir tota l'espècie Ox propera a l'elèctrode (en el pla exterior de Helmholtz), la qual prové tant del si de la dissolució per difusió com de l'etapa química de regeneració posterior, ja molt més lenta que l'etapa electroquímica.
procés catòdic
procés catòdic
Electroquímica
- ca procés catòdic, n m
- es proceso catódico
- en cathodic process
Electroquímica
Definició
Procés electròdic en què l'espècie electroactiva és reduïda al càtode d'una cel·la electroquímica.
procés cíclic
procés cíclic
Química física
- ca procés cíclic, n m
- es proceso cíclico
- en cyclic process
Química física
Definició
Procés termodinàmic que sofreix un sistema que realitza un ^cicle termodinàmic^.
procés Claude
procés Claude
Química industrial
- ca cicle Claude, n m
- ca cicle de Claude, n m
- ca procés Claude, n m
- es ciclo Claude
- es proceso Claude
- en Claude cycle
- en Claude process
Química industrial
Definició
Procés de liqüefacció d'un gas que expansiona el gas comprimit i fred en una màquina tèrmica i aprofita parcialment l'energia consumida en la compressió. El cicle Claus és similar al cicle Linde, ja que el gas es comprimeix i es refreda amb aigua o salmorra, i posteriorment amb un cicle frigorífic convencional d'amoníac. Bescanvia també calor amb el gas no liquat que s'està recirculant. Un cop comprimit i fred, s'expansiona en una turbina en què l'^entropia^ es manté aproximadament constant. D'aquesta manera es recupera parcialment l'energia de la compressió. La baixa temperatura a què s'arriba liqua parcialment el gas. La fracció no liquada retorna al començament del cicle i bescanvia calor amb el gas d'entrada ja fred, i s'aprofita així millor l'energia. El cicle Claude és energèticament millor que el cicle Linde, però mecànicament és més complex. Ambdós processos s'usen per a la liqüefacció de l'aire abans de la seva destil•lació per a obtenir-ne oxigen, nitrogen i gasos nobles, principalment l'argó. Aquest procés va ser dissenyat pel francès Claude el 1906.
procés Claus
procés Claus
Química industrial
- ca cicle Claus, n m
- ca procés Claus, n m
- es proceso Claus
- en Claus process
Química industrial
Definició
Procés d'obtenció de sofre per la reacció entre el diòxid de sofre i el sulfur d'hidrogen. Aquestes reaccions són <EXPRESSIÓ 4>. La primera reacció és la de combustió del sulfur d'hidrogen, i la segona és la de formació de sofre per oxidació i reducció, respectivament, dels dos compostos. El procés és continu i té lloc en fase gas, en un cremador dissenyat especialment per a aquest propòsit. Hi poden haver també moltes reaccions secundàries. Els gasos de sortida es refreden i condensa el sofre en forma líquida. El cicle Claus, amb variants del primitiu procés del segle XIX, és actualment molt usat en les refineries de petroli, en les quals els processos de depuració de les fraccions lleugeres, com la ^hidrodesulfuració^ o l'^hidrocraqueig^, subministren grans quantitats de sulfur d'hidrogen. Aquest gas corrosiu i contaminant és separat d'altres gasos mitjançant la seva absorció en ^unitats d'amines^. La posterior desorció mitjançant l'escalfament de l'amina proporciona el sulfur d'hidrogen. El cicle Claus és actualment la principal font mundial de sofre, la qual proporciona l'àcid sulfúric mitjançant el procés de contacte.
