pressió externa
pressió externa
Química física
- ca pressió externa, n f
- es presión externa
- en external pressure
Química física
Definició
Pressió que el medi exerceix sobre un sistema.
pressió gasosa
pressió gasosa
Termes generals
- ca pressió gasosa, n f
- es presión gaseosa
- en gas pressure
Termes generals
Definició
Pressió que exerceix un gas sobre la unitat de superfície del recipient que l'envolta. Si un recipient que conté un gas augmenta de volum, aquest gas ocupa immediatament el nou espai, un fet que només pot succeir si existeix una força, exercida pel gas, contra les parets.
pressió hidrostàtica
pressió hidrostàtica
Química física
- ca pressió hidrostàtica, n f
- es presión hidrostática
- en hydrostatic pressure
Química física
Definició
Pressió en un punt d'un fluid en repòs deguda al pes del fluid en aquest punt.
pressió interna
pressió interna
Química física
- ca pressió interna, n f
- es presión interna
- en internal pressure
Química física
Definició
Pressió resultant de les forces internes d'un fluid sobre les molècules pròximes a la seva superfície. Quan la pressió interna és la mateixa en totes les parts del sistema i és igual en cada moment a la ^pressió externa^, el sistema està en ^equilibri mecànic^. En aquest cas el bescanvi d'energia en forma de treball és reversible.
pressió osmòtica
pressió osmòtica
Química física
- ca pressió osmòtica, n f
- es presión osmótica
- en osmotic pressure
Química física
Definició
Diferència de ^pressió hidrostàtica^ que s'ha d'aplicar a una solució perquè el potencial químic del dissolvent sigui igual al del dissolvent pur en les mateixes condicions de temperatura i pressió externa. La pressió osmòtica és una ^propietat col•ligativa^ i, per tant, és una funció de la concentració de soluts de la solució i sobretot de les seves interaccions i naturalesa. Per això, la mesura de la pressió osmòtica d'una solució és una mesura per determinar l'activitat del dissolvent. Suposant que el dissolvent es comporta com a fluid incompressible, la mesura de la pressió osmòtica de la solució està relacionada amb el ^coeficient d'activitat^ del dissolvent segons EXPRESSIÓ 153, on <i>x</i><(l) sobre 1> és la fracció molar del dissolvent en la solució, <i>V</i><* sobre 1> és el volum molar del dissolvent pur, <i>R</i> és la constant universal del gasos i <i>T</i> és la temperatura de treball. Per a solucions molt diluïdes es pot suposar comportament de ^solució diluïda ideal^, la qual cosa dóna una expressió aproximada de EXPRESSIÓ 154, on <i>c</i><sub>i</sub> indica la concentració molar de cadascuna de les espècies diferents que hi ha en solució. Aquesta expressió va ser introduïda a finals del segle XIX per J. H. Van't Hoff per trobar la pressió osmòtica en funció de la concentració de tots els soluts d'una solució. Quan es tracta d'electròlits, però, s'han de considerar els ions per separat. S'ha d'anar en compte en aplicar aquesta expressió per a treure dades quantitatives, ja que per a solucions no iòniques dóna valors bastants acurats fins a concentracions de 0,1 m, en què la pressió osmòtica és de l'ordre de les 2,5 atm, i l'error comès és menor del 5 %. Per a solucions iòniques, el límit de validesa és molt més petit, cosa que en la pràctica no la fa útil. En aquest cas s'empra la correcció introduïda a partir del ^coeficient isotònic^. Aquest factor, que en primera aproximació es pot estimar com el nombre d'ions en solució, s'estima mitjançant una correcció deduïda a partir de la llei de Debye-Hückel, EXPRESSIÓ 155, on <i><ni grega minúscula></i> indica el nombre d'ions en solució, <i>c</i><sub>2</sub>/<i>c</i>º dóna el valor de la concentració molar de l'electròlit, <i>z</i><sub>+</sub> i <i>z</i><sub><signe menys></sub> són les càrregues iòniques dels cations i anions, respectivament, i <i>A</i> és una constant que, per a solucions aquoses a 25 ºC, val 0,510.
pressió parcial
pressió parcial
Química física
- ca pressió parcial, n f
- es presión parcial
- en partial pressure
Química física
Definició
Pressió atribuïda al component <i>i</i>-èsim d'una mescla de gasos, que ve donada per <i>p</i><sub>i</sub> = <i>x</i><sub>i</sub><i>p</i>, on <i>x</i><sub>i</sub> és la fracció molar i <i>p</i> és la pressió total exercida per la mescla gasosa. Es correspon a la pressió que exerciria el gas <i>i</i>-èsim si ocupés tot el volum del sistema a la mateixa temperatura en una mescla de gasos ideals. Vegeu també ^llei de Dalton de les pressions parcials^.
pressió reduïda
pressió reduïda
Termes generals
- ca pressió reduïda, n f
- es presión reducida
- en reduced pressure
Termes generals
Definició
Relació entre la pressió a què es troba un gas i la seva ^pressió crítica^.
pressió superficial
pressió superficial
Química física
- ca pressió superficial, n f
- es presión superficial
- en surface pressure
- sbl π
Química física
Definició
Força amb què una ^pel•lícula superficial^ actua sobre una línia superficial de longitud unitat. Si γ0 és la tensió interfacial del dissolvent pur, la presència de la pel•lícula provoca una caiguda de la tensió interfacial fins a un valor γ. La pressió superficial és la diferència entre ambdues tensions interfacials, π = γ0 − γ, i es mesura amb una ^balança superficial^. Les seves unitats SI són N m−1.
pretractament
pretractament
Química analítica
- ca pretractament, n m
- ca preparació de la mostra, n f sin. compl.
- ca tractament preliminar, n m sin. compl.
- es preparación de la muestra
- es pretratamiento
- es tratamiento preliminar
- en preliminary treatment
- en pretreatment
- en sample preparation
Química analítica
Definició
Etapa de l'anàlisi química en què es prepara la mostra a analitzar; és molt laboriosa, la que més temps ocupa i en la qual hi ha una major probabilitat a introduir errors. En aquesta etapa s'han de considerar cinc factors importants. Primerament s'ha de realitzar sense perdre cap anàlit. S'han de transformar els anàlits a la millor forma química per poder aplicar el mètode analític escollit, per exemple el cas d'una mostra sòlida que cal dissoldre perquè es requereix una solució per a fer l'anàlisi. També s'han d'eliminar les interferències que hi ha a la matriu; com que la majoria de les determinacions analítiques tenen interferències en un major o menor grau, cal escollir aquell mètode analític que presenti menys interferències i per tant sigui més específic. S'ha de realitzar sense afegir cap nova interferència i s'ha d'escollir el pretractament de manera que no hi hagi reactius que provoquin interferències. Finalment, s'ha de diluir o concentrar l'anàlit per a obtenir l'interval de concentració òptim per poder aplicar la tècnica d'anàlisi escollida. D'altra banda, cal tenir en compte un factor més; el cost que implica emprar determinats dissolvents, tant pel preu com per l'eliminació de residus.
prevenció de riscos laborals
prevenció de riscos laborals
Enginyeria química
- ca prevenció de riscos laborals, n f
- es prevención de riesgos laborales
- en occupational risk prevention
- en risk prevention in the workplace
Enginyeria química
Definició
Conjunt d'accions o mesures adoptades o previstes en totes les fases de l'activitat d'una organització a fi d'evitar o reduir els riscos derivats del treball. La prevenció de riscos laborals té com a funcions bàsiques interdependents les següents: <i>a</i>) Planificació (política, objectius, programes, fixació de terminis, establiment de mètodes, previsions); <i>b</i>) Organització (estructures, funcions, responsabilitat i autoritat); <i>c</i>) Implantació (mecanismes i accions de direcció, decisions, motivació, comunicació, entrenament); <i>d</i>) Control i millora (estàndards, mesures, avaluació, correcció i millora). Aquest sistema es basa en el model cíclic de qualitat i respon a les necessitats de qualsevol sistema de gestió: s'autoavalua, autorevisa i condueix a la millora continuada. Una bona gestió implica l'aprofitament òptim dels recursos disponibles i això exigeix un lloc de treball segur que protegeixi els treballadors, millori la seva motivació i contribueixi, en conseqüència, a millorar el rendiment econòmic i la productivitat de l'empresa.
