punxonament
punxonament
Metal·lúrgia
- ca punxonament, n m
- es punzonado
- en punching
Metal·lúrgia
Definició
Operació d'afaiçonament dels materials que consisteix a aplicar un punxó tallant sobre una làmina per foradar-la mitjançant aquest esforç cisallant.
purga
purga
Enginyeria química
- ca purga, n f
- es purga
- en purge
Enginyeria química
Definició
Corrent d'eliminació de matèria d'un sistema.
purificació
purificació
Enginyeria química
- ca purificació, n f
- es purificación
- en purification
Enginyeria química
Definició
1. Operació de separació que té com a finalitat l'eliminació de contaminants indesitjables d'una substància. 2. Segona etapa dels processos hidrometal·lúrgics, la qual té com a finalitat la separació d'impureses que poden perjudicar l'operació final de precipitació del metall. El grau de purificació i concentració varia considerablement segons el metall.
purificador de gasos de torre reblerta
purificador de gasos de torre reblerta
Medi ambient
- ca rentador de gasos vertical amb rebliment, n m
- ca purificador de gasos de torre reblerta, n m sin. compl.
- es lavador de gases con lecho relleno
- es lavador de gases de torre rellena
- en packed scrubber
Medi ambient
Definició
^Rentador de gasos^ que conté un material de rebliment a l'interior i que generalment és de forma cilíndrica, utilitzat per eliminar contaminats gasosos per absorció o partícules d'un corrent de gas mitjançant el contacte directe entre el corrent de gas i un corrent de líquid. El material de rebliment facilita que el gas a tractar i el líquid entrin en contacte; el gas entra per la part inferior de la columna, mentre que el líquid entra per la part superior i hi circula en contracorrent. Gas i líquid són sotmesos a un contacte íntim en la zona del rebliment on es produirà el pas del contaminant gasós a la fase líquida o bé la retenció de les partícules en la fase gasosa.
purins
purins
Medi ambient
- ca purins, n m pl
- ca fems líquids, n m pl sin. compl.
- ca sucs, n m pl sin. compl.
- es deyecciones líquidas
- es estiércol líquido
- es purín
- en dung water
- en liquid manure
Medi ambient
Definició
Residu líquid compost principalment per l'orina d'animals estabulats, més o menys diluïda en aigua i barrejada amb excrements. Generalment, els purins s'associen al residu generat en les granges de porcs, que, si no és tractat adequadament, produeix greus problemes de contaminació en el medi en què és abocat. Els purins es caracteritzen per tenir una elevada demanda química d'oxigen i elevats continguts de nitrogen i de potassi.
putzolana
putzolana
Química industrial
- ca putzolana, n f
- es puzolana
- en pozzolan
- en pozzolana
Química industrial
Definició
Roca silícia molt porosa, formada per la consolidació de cendres i pols volcàniques. Un cop mòlta i barrejada amb calç, es fa servir per a fabricar un ciment hidràulic, ja descobert pels romans, que va substituir l'algamassa en millorar-ne la resistència. S'afegeix també a certs ciments. Certes escòries silícies dels alts forns tenen el mateix ús que les putzolanes naturals.
putzolànic -a
putzolànic -a
Medi ambient
- ca putzolànic -a, adj
- es puzolánico
- en pozzolanic
Medi ambient
Definició
Relatiu o pertanyent a la ^putzolana^. Un procés putzolànic és una tècnica d'^estabilització de residus^ i sòls contaminats que consisteix en la mescla del material a estabilitzar amb calç, aigua i putzolana per donar lloc a un aluminosilicat amorf similar al ciment. Són materials putzolànics les cendres volants, les escòries d'incineració i la pols dels forns de ciment, tots considerats residus de diferents processos industrials. Tal com passa amb els processos de cimentació, els processos putzolànics s'utilitzen en l'estabilització de residus inorgànics, especialment aquells que contenen metalls pesants. Les característiques del residu estabilitzat mitjançant aquesta tècnica són també similars a les dels materials obtinguts de la cimentació pel que fa a duresa, resistència i possible aparició de lixiviats. El principal avantatge d'aquests processos és la utilització de materials residuals, fet que en redueix el cost.
PVC
PVC
Química industrial
- ca poli(clorur de vinil), n m
- ca clorur de polivinil, n m sin. compl.
- ca PVC, n m sigla
- es poli(cloruro de vinilo)
- es polivinilo de cloruro
- es PVC sigla
- en poly(vinyl chloride)
- en polyvinyl chloride
- en PVC sigla
- for [−CHCl−CH2−]n
Química industrial
Definició
Resina sintètica obtinguda per la polimerització del ^clorur de vinil^. Actualment és una de les resines sintètiques més utilitzades. Té una estructura lineal regular. El poli(clorur de vinil) obtingut industrialment té un pes molecular mitjà de 30 000-80 000, és pràcticament atàctic i presenta un petit grau de ramificació. És rígid, d'elevada densitat i baix punt d'estovament, presenta una permitivitat relativa elevada i actua com a retardant de flama. És soluble en èters, cetones i dissolvents clorats. És resistent als àcids, àlcalis i solucions aquoses salines, però és atacat pels agents oxidants. Té interès en la fabricació de tubs, materials per a la construcció, ampolles i estris diversos, i presenta com a únics inconvenients en aquestes aplicacions la seva inestabilitat tèrmica i un elevat coeficient de dilatació. En forma plastificada, en la qual gaudeix de flexibilitat, troba aplicació en la fabricació de paviments domèstics i de papers per a paret, en la impermeabilització de teixits, com a aïllant elèctric i en la preparació de pel·lícules, làmines i escumes.
