Diccionari de química (històric complet)

ca teoria de l'enllaç químic de Lewis, n f
ca teoria de Lewis, n f
ca teoria de Lewis de l'enllaç químic, n f
es teoría de Lewis del enlace químico
en Lewis' theory
en Lewis' theory of chemical bonding
en Lewis' theory of the chemical bond

Química teòrica

Definició

Teoria que explica la formació de l'enllaç covalent en base a la compartició d'electrons entre àtoms per poder estar cadascun d'ells envoltat de 8 electrons, segons la regla de l'octet, i adquirir una configuració electrònica similar a la del gas noble més proper. Utilitza uns esquemes molts simples per representar l'estructura electrònica que en resulta. Formulada per G. N. Lewis el 1916, es tracta d'una teoria que no pot descriure la natura de l'enllaç, la geometria molecular ni els canvis d'energia durant la formació d'enllaços. Vegeu també ^fórmula de Lewis^.

ca teoria de l'enllaç químic de Lewis, n f
ca teoria de Lewis, n f
ca teoria de Lewis de l'enllaç químic, n f
es teoría de Lewis del enlace químico
en Lewis' theory
en Lewis' theory of chemical bonding
en Lewis' theory of the chemical bond

Química teòrica

Definició

Teoria que explica la formació de l'enllaç covalent en base a la compartició d'electrons entre àtoms per poder estar cadascun d'ells envoltat de 8 electrons, segons la regla de l'octet, i adquirir una configuració electrònica similar a la del gas noble més proper. Utilitza uns esquemes molts simples per representar l'estructura electrònica que en resulta. Formulada per G. N. Lewis el 1916, es tracta d'una teoria que no pot descriure la natura de l'enllaç, la geometria molecular ni els canvis d'energia durant la formació d'enllaços. Vegeu també ^fórmula de Lewis^.

ca teoria del calòric, n f
es teoría del calórico
en caloric theory

Química física

Definició

Teoria que explicava el fenòmens calorífics i la combustió a partir del ^calòric^. Segons la teoria del calòric, les partícules de calòric es repel•leixen entre elles però són atretes per la matèria. La teoria del calòric es va establir durant el segle XVIII en substitució de la ^teoria del flogist^. A mitjans del segle XIX es va rebutjar definitivament aquesta teoria arran dels experiments de J. P. Joule, que conduïren al primer principi de la termodinàmica i que demostraven que tant el treball com la calor són formes de bescanviar energia i que aquesta es conserva. S. Carnot, en la demostració del ^teorema de Carnot^ el 1824, va fer servir la teoria del calòric. Actualment es pot entendre la seva demostració si se substitueix el terme calòric pel d'entropia, la qual no va ser introduïda fins a mitjans del segle XIX.

ca teoria del camp cristal·lí, n f
es teoría del campo cristalino
en crystal field theory

Química teòrica

Definició

Teoria de l'enllaç químic que explica el desdoblament dels nivells electrònics degenerats de l'àtom central d'un complex en funció del camp elèctric creat pels lligands que l'envolten, els quals són tractats com a càrregues elèctriques puntuals, dipols o quadrupols. La multipilicitat i la forma del desdoblament vénen determinats per la simetria del camp cristal·lí; mentre que la magnitud del desdoblament, que caracteritza les propietats del lligand, depèn de la intensitat d'aquest camp elèctric. El desdoblament es fa més complicat com més electrons d té l'àtom central, ja que les repulsions interelectròniques esdevenen més importants. Es distingeixen dos casos límit de camp cristal·lí: el camp intens i el camp feble. En el camp cristal·lí intens la repulsió interelectrònica és molt menor que la influència del camp elèctric dels lligands. En aquest cas s'avalua en primer lloc la influència del camp cristal·lí per a introduir després la repulsió entre els electrons com una pertorbació. En el camp cristal·lí feble la repulsió entre electrons és més important que el camp extern. Per això, en primer lloc s'estudia el desdoblament dels nivells electrònics de l'àtom central tenint en compte la repulsió interelectrònica i després la influència del camp cristal·lí s'introdueix com una pertorbació correctora. En molts complexos es dóna una situació intermèdia entre els dos casos extrems i els dos efectes (camp cristal·lí i repulsió interlectrònica) s'han de tractar simultàniament. Si bé la teoria del camp cristal·lí és útil per explicar algunes propietats dels complexos, falla en la descripció d'altres propietats importants. Aquesta teoria ha estat millorada per la teoria del camp de lligands la qual incorpora el concepte d'orbital molecular. Vegeu també ^teoria dels orbitals moleculars^.

ca teoria del camp de lligands, n f
es teoría del campo ligando
en ligand field theory

Química teòrica

Definició

Descripció de l'estructura dels complexos dels metalls de transició que correlaciona les seves propietats estructurals, espectroscòpiques i magnètiques amb el paràmetre de desdoblament del camp de lligands, ∆. És una versió sofisticada de la teoria del camp cristal·lí que incorpora el concepte d'orbital molecular. Cada orbital molecular del complex és construït a partir dels orbitals d de l'àtom central i de combinacions lineals d'orbitals atòmics dels lligands adaptades a la simetria. El paràmetre és la separació energètica entre els orbitals moleculars que ocupen els electrons d del metall. La magnitud d'aquesta separació és la que determina la manera com aquests electrons es distribueixen en els orbitals i, en última instància, les propietats que presenta el complex.

ca teoria de l'estat de transició, n f
ca teoria del complex activat, n f sin. compl.
es teoría del complejo activado
es teoria del estado de transición
en activated complex theory
en transition-state theory

Química física

Definició

Teoria que permet estimar els valors de les constants de velocitat de reaccions químiques a partir del coneixement de la superfície de potencial únicament en i al voltant de l'^estat de transició^. Segons aquest model, l'expressió per a la constant és <EXPRESSIÓ 23>, on kB és la constant de Boltzmann, T és la temperatura termodinàmica, <EXPRESSIÓ 24>, on h és la constant de Planck, Q<no igual>, QA i QB són les funcions de partició de la supermolècula a l'estat de transició i de les molècules dels reactius A i B, respectivament, mentre que E0 és la diferència d'energia potencial electrònica entre els reactius i l'estat de transició. Per la seva simplicitat es tracta d'un model usat freqüentment per a obtenir constants de velocitat, ja sigui per a suplir la manca d'informació experimental o bé com a primeres estimacions en estudis més detallats.

ca teoria del flogist, n f
es teoría del flogisto
en phlogiston theory

Química física

Definició

Teoria que estableix que un procés de combustió fa perdre ^flogist^. Aquesta teoria va ser desenvolupada a finals del segle XVII pel químic alemany G. E. Stahl. Durant la segona meitat del segle XVIII es va veure que això no era així, ja que algunes substàncies augmentaven el pes en cremar-se. Va ser Lavosier qui, el 1783, va fer obsoleta aquesta teoria, en demostrar que els processos de combustió sempre estan relacionats amb una reacció amb l'oxigen.

ca teoria del funcional de la densitat, n f
ca DFT, n f sigla
es teoría del funcional de la densidad
es DFT sigla
en density functional theory
en DFT sigla

Química teòrica

Definició

Conjunt de procediments per descriure l'estructura electrònica d'una molècula basats en la utilització de la funció de densitat monoelectrònica de la mateixa. Aquesta teoria es fonamenta en els teoremes enunciats per P. Hohenberg i W. Hohn l'any 1964 segons els quals el hamiltonià d'un sistema polielectrònic està determinat per la densitat electrònica del seu estat fonamental; i l'energia d'aquest estat compleix una condició de mínim respecte de densitats monoelectròniques de prova, similar a la del teorema variacional respecte de funcions d'ona de prova. La teoria del funcional de la densitat constitueix un procediment alternatiu als procediments basats en el mètode de Hartree-Fock i té l'avantatge que, en general, requereix un menor esforç computacional. Vegeu també ^densitat electrònica^.

ca teoria dels orbitals moleculars, n f
es teoría de los orbitales moleculares
en molecular orbital theory

Química teòrica

Definició

Procediment general de la química quàntica per estudiar l'estructura electrònica de les molècules segons el qual els electrons no poden ser considerats pertanyents a enllaços particulars sinó amb llibertat de moure's per tota la molècula. La teoria dels orbitals moleculars parteix de l'aproximació orbital, un model que considera que els electrons es mouen independentment entre si en el camp elèctric creat pels nuclis, per incorporar-hi de manera progressiva la repulsió interelectrònica. Utilitza el concepte d'orbital molecular per descriure de manera aproximada el comportament de cada electró i per construir la funció d'ona electrònica de la molècula. Inclou mètodes com el mètode de Hartree-Fock i el mètode d'interacció de configuracions. Aquesta teoria, encara que posterior, ha estat molt més desenvolupada que la teoria de l'enllaç de valència, fa una descripció quantitativament i qualitativament força acurada de les propietats i la reactivitat de les molècules, i aporta el llenguatge més àmpliament usat en les discussions actuals de l'enllaç.

ca teoria DLVO, n f
es teoría DLVO
en DLVO theory

Química física

Definició

Teoria que explica la coagulació de les partícules col•loidals hidròfobes basant-se en la simple addició de les corbes d'energia potencial de repulsió i atracció entre dues partícules col•loidals, en funció de la seva distància de separació. Segons la magnitud relativa de l'energia potencial de repulsió, VR, i d'atracció, VA, la corba de l'energia potencial total, VT, mostra diferents característiques; a distàncies de separació curtes apareix un mínim profund que determina la distància de màxima aproximació i que és on es produeix la coagulació, a distàncies intermèdies predomina la repulsió i el sistema és estable i a majors distàncies el terme repulsiu cau més ràpidament que l'atractiu i es pot observar un segon mínim poc profund que correspon a la ^floculació^ de les partícules. Com que el mínim és poc profund, la floculació sol ser reversible i es pot tornar a estabilitzar el sistema col•loidal. La sigla DLVO procedeix dels cognoms dels formuladors de la teoria: Deryagin, Landau, Verwey i Overbeek.

Nota

graf_QF3. OAA: ok

Diccionari de química (històric complet)

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota