Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  temps de retenció ajustat, n m
  • es  tiempo de retención ajustado
  • en  adjusted retention time
  • sbl  t<' sobre R>

Química analítica

Definició
Diferència entre el temps de retenció i el temps de demora: t<' sobre R> = tR − tO.
  • ca  temps de demora, n m
  • ca  temps de retenció d'un compost no retingut, n m
  • es  tiempo básico
  • es  tiempo de retención de un compuesto no retenido
  • en  hold-up time
  • en  retention time of an unretained compound
  • sbl  tM
  • sbl  tO

Química analítica

Definició
Temps que tarda la fase mòbil o un compost que no interacciona amb la fase estacionària a recórrer una columna cromatogràfica.
  • ca  temps de semireacció, n m
  • ca  temps de vida mitjana, n m
  • es  tiempo de semireacción
  • es  tiempo de vida media
  • en  half life
  • sbl  τ1/2
  • sbl  t1/2

Química física

Definició
Temps que ha de transcórrer perquè, donada una reacció química del tipus a A <fletxa dreta> B, la concentració inicial del reactiu es redueixi a la meitat. L'expressió matemàtica que adopta varia en funció de l'^ordre de reacció^. Si és una ^reacció de primer ordre^, és t1/2 = (ln 2) / (ak), on k és la constant de velocitat de la reacció, mentre que per al cas general d'una reacció d'ordre n, és <EXPRESSIÓ 21>, on [A]<sub>0</sub> és la concentració inicial de reactiu A. Per al cas de reaccions en què intervenen diversos reactius en quantitats no estequiomètriques, cadascun dels reactius té associat el seu temps de semireacció corresponent i el concepte de temps de semireacció global de la reacció deixa de tenir sentit.
  • ca  temps de transició, n m
  • es  tiempo de transición
  • en  transition time

Electroquímica

Definició
Temps necessari perquè la concentració d'una espècie electroactiva d'una reacció de transferència de càrrega sota control per difusió en cronopotenciometria de corrent constant, es faci nul·la a la superfície de l'elèctrode. Es calcula per l'equació de Sand.
  • ca  temps de vida, n m
  • es  tiempo de vida
  • en  lifetime
  • sbl  τ

Química física

Definició
Interval de temps necessari per a poder detectar un canvi significatiu en l'estat en què es troba un sistema.
  • ca  temps de semireacció, n m
  • ca  temps de vida mitjana, n m
  • es  tiempo de semireacción
  • es  tiempo de vida media
  • en  half life
  • sbl  τ1/2
  • sbl  t1/2

Química física

Definició
Temps que ha de transcórrer perquè, donada una reacció química del tipus a A <fletxa dreta> B, la concentració inicial del reactiu es redueixi a la meitat. L'expressió matemàtica que adopta varia en funció de l'^ordre de reacció^. Si és una ^reacció de primer ordre^, és t1/2 = (ln 2) / (ak), on k és la constant de velocitat de la reacció, mentre que per al cas general d'una reacció d'ordre n, és <EXPRESSIÓ 21>, on [A]<sub>0</sub> és la concentració inicial de reactiu A. Per al cas de reaccions en què intervenen diversos reactius en quantitats no estequiomètriques, cadascun dels reactius té associat el seu temps de semireacció corresponent i el concepte de temps de semireacció global de la reacció deixa de tenir sentit.
  • ca  temps espacial, n m
  • es  tiempo espacial
  • en  space time

Enginyeria química

Definició
Temps necessari per tractar un volum d'aliment igual al volum del tanc. Es calcula com el volum del tanc dividit pel cabal volumètric del corrent amb què s'alimenta el tanc. Si el cabal volumètric (és a dir, el volum per unitat de temps) de l'alimentació és igual al cabal volumètric que surt del tanc, el temps espacial és igual al temps de residència mitjà.
  • ca  temps mort, n m
  • ca  retard, n m sin. compl.
  • es  retraso
  • es  tiempo muerto
  • en  dead time
  • en  delay

Enginyeria química

Definició
Interval de temps transcorregut entre l'entrada d'un senyal a un sistema i la resposta del sistema.
  • ca  tenacitat, n f
  • es  tenacidad
  • en  toughness

Metal·lúrgia

Definició
Resistència dels materials a la ruptura.
  • ca  tensió interfacial, n f
  • es  tensión interfacial
  • en  interfacial tension
  • sbl  γ

Química física

Definició
Coeficient de proporcionalitat entre el treball necessari per incrementar l'àrea d'una interfase i l'increment provocat. Ve donat per d<i>w</i> = γ d<i>S</i>, en què d<i>w</i> és el treball realitzat per a incrementar la superfície de la interfase en un d<i>S</i>. Les seves unitats SI son el N m−1. La tensió interfacial és una conseqüència de l'existència de forces d'atracció no compensades a la interfase. Suposant, per exemple, una interfase líquid-gas com la de la figura, les molècules de la interfase no tenen les forces d'atracció compensades com les de les dues fases i, per tant, incrementar l'àrea de la interfase significa fer un treball per a portar més molècules a una situació energèticament desfavorable. L'existència de la tensió interfacial és el motiu pel qual les gotes són esfèriques, ja que per a un determinat volum tenen la mínima superfície. La tensió interfacial sempre disminueix quan es produeix algun fenomen d'adsorció a la interfase. Vegeu també ^tensió superficial^.

Nota

  • graf_QF3. OAA: ok