concordança
concordança
- ca concordança, n f
Definició
Relació significativa entre els morfemes de flexió de les paraules flexives que n'assegura la cohesió en un nivell fonamental per mitjà de la repetició del gènere i el nombre.
Nota
- En el sintagma nominal, els morfemes de flexió concorden amb el nucli del sintagma en gènere i nombre; en l'oració i la clàusula, el subjecte i el verb concorden en nombre.
