Back to top
  • ca  emigració, n f
  • es  emigración
  • fr  émigration
  • en  emigration

Definició
Migració en què es pren com a referència el lloc de procedència del migrant.

Nota

  • La denominació emigració, per extensió, també fa referència al conjunt d'emigrants.
  • ca  emigrant, n m, f
  • es  emigrante
  • fr  émigrant | émigrante
  • en  emigrant

Definició
Persona que deixa un territori per a establir-se en un altre.

Nota

  • En el context de la Unió Europea, es considera emigrant la persona que ha deixat de tenir la residència habitual en un estat membre durant un període mínim de dotze mesos.
estatus d'emigrant estatus d'emigrant

  • ca  estatus d'emigrant, n m
  • es  estatus de emigrante
  • fr  statut d'émigrant
  • en  emigrant status

Definició
Condició jurídica d'un migrant segons la legislació migratòria del país emissor.
estatus d'immigrant estatus d'immigrant

  • ca  estatus d'immigrant, n m
  • es  estatus de inmigrante
  • fr  statut d'immigration
  • en  immigration status

Definició
Condició jurídica d'un migrant segons la legislació migratòria del país receptor.
estatus de refugiat estatus de refugiat

  • ca  estatus de refugiat, n m
  • es  estatus de refugiado
  • es  estatuto de refugiado
  • fr  statut de réfugié
  • en  refugee status
  • en  status of refugee

Definició
Condició de refugiat que un estat reconeix a una persona d'un altre país o a un apàtrida perquè pugui beneficiar-se de protecció internacional.
estranger | estrangera estranger | estrangera

  • ca  estranger | estrangera, n m, f
  • ca  no-nacional, n m, f sin. compl.
  • es  extranjero | extranjera
  • es  no nacional
  • fr  étranger | étrangère
  • en  alien
  • en  foreign national
  • en  foreigner
  • en  non-citizen
  • en  non-national

Definició
Persona que no té la nacionalitat d'un estat determinat.

Nota

  • En el context de la Unió Europea, es considera estrangera una persona que no té la nacionalitat d'un estat membre.
  • ca  estrangeria, n f
  • es  extranjería
  • fr  extranéité
  • en  alienage

Definició
Condició jurídica d'un estranger que resideix en un país i que no n'ha obtingut la nacionalitat.
  • ca  èxode, n m
  • es  éxodo
  • fr  exode
  • en  exodus

Definició
Emigració en massa.
èxode intel·lectual èxode intel·lectual

  • ca  fuga de cervells, n f
  • ca  drenatge de cervells, n m sin. compl.
  • ca  èxode intel·lectual, n m sin. compl.
  • es  emigración de cerebros
  • es  éxodo intelectual
  • es  fuga de cerebros
  • fr  exode des cerveaux
  • fr  exode intellectuel
  • fr  fuite des cerveaux
  • en  brain drain

Definició
Emigració de persones altament qualificades a països que els ofereixen més oportunitats laborals, més prestigi i respecte professionals o unes condicions de treball i una qualitat de vida millors.

Nota

  • La fuga de cervells comporta un guany de cervells per al país de destinació i un malbaratament de cervells per al país d'origen.
  • ca  expulsió, n f
  • es  expulsión
  • fr  expulsion
  • en  deportation
  • en  expulsion
  • en  removal

Definició
Acció d'un estat d'obligar a sortir del seu territori un migrant en situació irregular o un migrant que ha comès un delicte o una falta de seguretat nacional.

Nota

  • 1. La decisió d'expulsió té caràcter sancionador.
  • 2. L'equivalent anglès deportation fa referència, específicament, a una expulsió ordenada com a pena per haver comès un delicte o una falta de seguretat nacional.