emigració
emigració
- ca emigració, n f
- es emigración
- fr émigration
- en emigration
Definició
Migració en què es pren com a referència el lloc de procedència del migrant.
Nota
- La denominació emigració, per extensió, també fa referència al conjunt d'emigrants.
emigrant
emigrant
- ca emigrant, n m, f
- es emigrante
- fr émigrant | émigrante
- en emigrant
Definició
Persona que deixa un territori per a establir-se en un altre.
Nota
- En el context de la Unió Europea, es considera emigrant la persona que ha deixat de tenir la residència habitual en un estat membre durant un període mínim de dotze mesos.
estatus d'emigrant
estatus d'emigrant
- ca estatus d'emigrant, n m
- es estatus de emigrante
- fr statut d'émigrant
- en emigrant status
Definició
Condició jurídica d'un migrant segons la legislació migratòria del país emissor.
estatus d'immigrant
estatus d'immigrant
- ca estatus d'immigrant, n m
- es estatus de inmigrante
- fr statut d'immigration
- en immigration status
Definició
Condició jurídica d'un migrant segons la legislació migratòria del país receptor.
estatus de refugiat
estatus de refugiat
- ca estatus de refugiat, n m
- es estatus de refugiado
- es estatuto de refugiado
- fr statut de réfugié
- en refugee status
- en status of refugee
Definició
Condició de refugiat que un estat reconeix a una persona d'un altre país o a un apàtrida perquè pugui beneficiar-se de protecció internacional.
estranger | estrangera
estranger | estrangera
- ca estranger | estrangera, n m, f
- ca no-nacional, n m, f sin. compl.
- es extranjero | extranjera
- es no nacional
- fr étranger | étrangère
- en alien
- en foreign national
- en foreigner
- en non-citizen
- en non-national
Definició
Persona que no té la nacionalitat d'un estat determinat.
Nota
- En el context de la Unió Europea, es considera estrangera una persona que no té la nacionalitat d'un estat membre.
estrangeria
estrangeria
- ca estrangeria, n f
- es extranjería
- fr extranéité
- en alienage
Definició
Condició jurídica d'un estranger que resideix en un país i que no n'ha obtingut la nacionalitat.
èxode
èxode
- ca èxode, n m
- es éxodo
- fr exode
- en exodus
Definició
Emigració en massa.
èxode intel·lectual
èxode intel·lectual
- ca fuga de cervells, n f
- ca drenatge de cervells, n m sin. compl.
- ca èxode intel·lectual, n m sin. compl.
- es emigración de cerebros
- es éxodo intelectual
- es fuga de cerebros
- fr exode des cerveaux
- fr exode intellectuel
- fr fuite des cerveaux
- en brain drain
Definició
Emigració de persones altament qualificades a països que els ofereixen més oportunitats laborals, més prestigi i respecte professionals o unes condicions de treball i una qualitat de vida millors.
Nota
- La fuga de cervells comporta un guany de cervells per al país de destinació i un malbaratament de cervells per al país d'origen.
expulsió
expulsió
- ca expulsió, n f
- es expulsión
- fr expulsion
- en deportation
- en expulsion
- en removal
Definició
Acció d'un estat d'obligar a sortir del seu territori un migrant en situació irregular o un migrant que ha comès un delicte o una falta de seguretat nacional.
Nota
- 1. La decisió d'expulsió té caràcter sancionador.
- 2. L'equivalent anglès deportation fa referència, específicament, a una expulsió ordenada com a pena per haver comès un delicte o una falta de seguretat nacional.