Back to top
  • ca  nacionalitat, n f
  • es  nacionalidad
  • fr  nationalité
  • en  citizenship
  • en  nationality

Definició
Condició jurídica d'una persona determinada per la seva subjecció a un estat i a la seva jurisdicció, amb el conjunt de deures i drets que això comporta.

Nota

  • L'atribució de la nacionalitat en el moment de néixer obeeix el ius sanguinis o el ius soli, segons la legislació de cada estat. La nacionalitat d'un estat també es pot obtenir amb posterioritat al naixement per mitjà de la naturalització.
nacionalitat múltiple nacionalitat múltiple

  • ca  nacionalitat múltiple, n f
  • es  nacionalidad múltiple
  • fr  nationalité multiple
  • en  multiple nationality

Definició
Condició jurídica d'una persona que té la nacionalitat de dos o més estats.
  • ca  naturalització, n f
  • es  naturalización
  • fr  naturalisation
  • en  naturalisation

Definició
Adquisició de la nacionalitat d'un estat amb posterioritat al naixement per mitjà d'una declaració de voluntat de l'adquirent i una autorització de l'autoritat estatal.
  • ca  estranger | estrangera, n m, f
  • ca  no-nacional, n m, f sin. compl.
  • es  extranjero | extranjera
  • es  no nacional
  • fr  étranger | étrangère
  • en  alien
  • en  foreign national
  • en  foreigner
  • en  non-citizen
  • en  non-national

Definició
Persona que no té la nacionalitat d'un estat determinat.

Nota

  • En el context de la Unió Europea, es considera estrangera una persona que no té la nacionalitat d'un estat membre.