Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de telecomunicacions

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  circuit híbrid, n m
  • es  circuito híbrido
  • en  hybrid circuit

Tecnologia electrònica

Definició
Circuit integrat caracteritzat pel fet de contenir un o més ^circuits monolítics^ connectats a altres elements de circuit disposat sobre un substrat aïllant. Els elements passius són fabricats i interconnectats per processos de pel·lícula prima (de 0,1 a 0,5 micròmetres) o de pel·lícula gruixuda (d'uns 25 micròmetres).
  • ca  circuit imprès, n m
  • ca  PCB, n m sigla
  • es  circuito impreso
  • es  PCB sigla
  • en  printed circuit
  • en  printed circuit board
  • en  PCB sigla

Tecnologia electrònica

Definició
Circuit muntat en una placa aïllant que serveix de suport als components electrònics i en la qual hi ha dipositades una o més capes fines de material conductor que, després de ser gravades, originen pistes que interconnecten els components.

Nota

  • La sigla PCB correspon a la denominació anglesa printed circuit board.
  • ca  circuit integrat, n m
  • es  circuito integrado
  • en  integrated circuit

Tecnologia electrònica

Definició
Circuit format per una combinació d'elements connectats inseparablement sobre o dintre d'un substrat continu. Segons la tècnica de fabricació, poden ser monolítics o híbrids. En els circuits integrats monolítics el circuit complet és contingut dins d'una sola peça de semiconductor. Els circuits integrats híbrids poden contenir un o més circuits monolítics connectats a altres elements de circuit disposats sobre un substrat aïllant; en aquest segon cas, els elements passius són fabricats i interconnectats per processos de pel·lícula prima (de 0,1 a 0,5 micròmetres) o de pel·lícula gruixuda (d'uns 25 micròmetres). Els avantatges principals d'utilitzar els circuits integrats respecte dels ^circuits discrets^ són la reducció de volum, la reducció de consum energètic, la major fiabilitat i robustesa dels dissenys i, en el cas de circuits integrats estàndard, la reducció del temps de desenvolupament de les aplicacions.
  • ca  circuit integrat d'aplicació específica, n m
  • ca  ASIC, n m sigla
  • es  circuito integrado de aplicación específica
  • es  ASIC sigla
  • en  application specific integrated circuit
  • en  custom circuit
  • en  ASIC sigla

Tecnologia electrònica

Definició
Circuit integrat expressament concebut per a una aplicació específica, a partir del disseny de tots els seus components o bé acoblant cèl·lules predefinides.

Nota

  • La sigla ASIC correspon a la denominació anglesa application specific integrated circuit.
  • ca  circuit integrat estàndard, n m
  • es  circuito integrado estándar
  • en  standard integrated circuit

Tecnologia electrònica

Definició
Circuit integrat dissenyat i comercialitzat per un o més fabricants amb l'objectiu de realitzar una determinada funció electrònica utilitzada en el disseny d'aplicacions.
  • ca  circuit limitador, n m
  • ca  circuit retallador, n m sin. compl.
  • es  circuito limitador
  • es  circuito recortador
  • en  clipper circuit
  • en  limiter circuit

Tecnologia electrònica

Definició
Circuit format per elements no lineals que restringeix l'excursió elèctrica d'una variable elèctrica, tensió o corrent, de manera que no excedeixi un cert valor especificat.
  • ca  circuit lògic, n m
  • es  circuito lógico
  • en  logic circuit

Tecnologia electrònica

Definició
Circuit electrònic que realitza una determinada ^funció lògica^ combinacional o seqüencial.
  • ca  circuit monolític, n m
  • es  circuito monolítico
  • en  monolithic circuit

Tecnologia electrònica

Definició
Circuit integrat caracteritzat pel fet de contenir el circuit complet en una sola peça de semiconductor.
  • ca  circuit obert, n m
  • es  circuito abierto
  • en  open circuit

Tecnologia electrònica

Definició
Condició en què es troben dos punts d'un circuit elèctric entre els quals no pot circular corrent. En un circuit obert el corrent i el camp magnètic són nuls i el coeficient de reflexió val +1.
  • ca  circuit ressonant, n m
  • es  circuito resonante
  • en  ressonant circuit

Tecnologia electrònica

Definició
Circuit passiu format per almenys una bobina i un condensador, capaç d'entrar en ^ressonància^ a una freqüència determinada que depèn dels valors de la inductància de la bobina i la capacitat del condensador, i del tipus circuit.