radiòmetre polarimètric
radiòmetre polarimètric
Tecnologia de comunicació
- ca radiòmetre polarimètric, n m
- es radiómetro polarimétrico
- en polarimetric radiometer
Tecnologia de comunicació
Definició
Radiòmetre que, a més de mesurar la potència total en dues polaritzacions, habitualment l'una paral·lela i l'altra perpendicular al terra, horitzontal i vertical respectivament, també mesura el tercer i quart paràmetres de Stokes definits respectivament com dues vegades la part real i imaginària de la correlació encreuada entre les dues polaritzacions del camp electromagnètic.
radiometria
radiometria
Tecnologia de comunicació
- ca radiometria, n f
- es radiometría
- en radiometry
Tecnologia de comunicació
Definició
Mesura de la radiació espontània incoherent produïda per un cos. D'acord amb la llei de Plank, per a un ^cos negre^, l'energia d'aquesta radiació depèn únicament de la seva temperatura física, però per a un altre tipus depèn, a més, de les propietats elèctriques dels materials de què està format i en particular de la seva permitivitat. La radiometria és una branca de la teledetecció passiva perquè permet l'observació sense necessitat d'il·luminar l'objecte. Les seves principals aplicacions són la radioastronomia, quan es mesuren cossos cel·lestes, i l'observació de la Terra. En aquest cas es pot fer des de la superfície, amb l'objectiu de mesurar l'atmosfera, o bé des de plataformes volants, com ara avions o satèl·lits artificials, amb l'objectiu de mesurar la superfície de la Terra, ja sigui aigua, terra ferma o gel. Les bandes de freqüència utilitzades en radiometria van des de la part baixa de les microones fins a l'òptic. Vegeu també ^emissivitat^.
radiomissatgeria
radiomissatgeria
Sistemes i serveis de telecomunicació
- ca radiomissatgeria, n f
- es radiomensajería
- en radio paging
Sistemes i serveis de telecomunicació
Definició
Servei unidireccional de telecomunicacions que permet als seus abonats rebre missatges per ràdio mitjançant un petit receptor de butxaca. El missatge pot consistir en un to audible, identificable pel destinatari, o en un missatge curt que es pot llegir en una petita pantalla alfanumèrica. La petició d'enviament de missatges a un abonat del servei de radiomissatgeria es recull en un centre d'operació, al qual es pot accedir des de la xarxa telefònica. El missatge és transmès, automàticament o amb intervenció d'un operador, per ones radioelèctriques i amb procediments de trucada selectiva, de manera que només el rep el destinatari. L'^Institut Europeu d'Estandardització de les Telecomunicacions^ ha definit el sistema de radiomissatgeria ^ERMES^, el qual disposa d'una infraestructura terrestre de característiques comunes en tots els estats de la UE. La normativa estableix que els estats han d'assignar a aquest servei un mínim de quatre canals dins de la banda que va de 169,4 a 169,8 MHz.
radionavegació
radionavegació
Tecnologia de comunicació
- ca radionavegació, n f
- es radionavegación
- en radionavigation
Tecnologia de comunicació
Definició
Determinació de la posició d'un vehicle en moviment per mitjà de les propietats de propagació de les ones de ràdio i amb l'objectiu de contribuir a la navegació del vehicle. Alguns sistemes permeten l'obtenció simultània de la posició i de la velocitat del vehicle. En general, poden utilitzar satèl·lits o altres mitjans, com ara els sistemes ^ILS^, ^MLS^, ^VOR^ i ^TACAN^, utilitzats en la navegació aèria. També el radar pot ser emprat com a sistema de radionavegació.
radionavegació per satèl·lit
radionavegació per satèl·lit
Tecnologia de comunicació
- ca radionavegació per satèl·lit, n f
- es radionavegación por satélite
- en satellite radionavigation
Tecnologia de comunicació
Definició
Radionavegació en què s'utilitza un ^sistema de navegació global per satèl·lit^, com ara el ^GPS^, el ^GLONASS^ o el ^Galileo^. És un sistema implantat freqüentment en cotxes i en altres vehicles que permet, quan s'utilitza juntament amb un mapa digitalitzat, guiar l'usuari amb molta precisió a la seva destinació.
radioona
radioona
Tecnologia de comunicació
- ca radioona, n f
- ca ona de ràdio, n f sin. compl.
- ca ona hertziana, n f sin. compl.
- es radioonda
- en radiowave
Tecnologia de comunicació
Definició
Ona de ^radiofreqüència^.
radiopaquet
radiopaquet
Sistemes i serveis de telecomunicació
- ca radiopaquet, n m
- es radio paquete
- en packet radio
Sistemes i serveis de telecomunicació
Definició
Modalitat de comunicació digital que permet transmetre dades a ràfegues, lliure d'errors i d'alta velocitat, utilitzada per radioafeccionats.
radioreceptor
radioreceptor
Sistemes i serveis de telecomunicació
- ca radioreceptor, n m
- es radioreceptor
- en radioreceptor
Sistemes i serveis de telecomunicació
Definició
Aparell receptor de radiotelefonia o de radiodifusió.
radiotècnia
radiotècnia
Tecnologia de comunicació
- ca radiotècnia, n f
- es radiotecnia
- en radiotechnics
Tecnologia de comunicació
Definició
Tècnica de transmissió a distància d'informació, com ara so, imatge, senyals, dades, etc., per mitjà d'^ones radioelèctriques^.
radiotècnic | radiotècnica
radiotècnic | radiotècnica
Tecnologia de comunicació
- ca radiotècnic | radiotècnica, n m, f
- es radiotécnico
- en radio technician
Tecnologia de comunicació
Definició
Persona versada en ^radiotècnia^.
