falla
falla
- ca falla, n f
- es falla
- en fault
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definició
Fractura entre dos blocs de roca que s'han desplaçat l'un respecte a l'altre segons una direcció paral·lela a la fractura.
En una falla es distingeixen els elements següents: el pla de falla, paral·lelament al qual s'efectua el desplaçament, i la línia de falla o traç del pla de falla sobre la superfície topogràfica. En una falla on el pla de falla no sigui vertical, el cos rocós situat sobre el pla de falla és anomenat bloc superior, mentre que l'altre és anomenat bloc inferior. El vector desplaçament, situat sobre el pla de falla, de dos punts, situats l'un en el bloc superior i l'altre en el bloc inferior, que originàriament eren solidaris, és anomenat salt real.
Els components del salt real paral·lels a la direcció i al cabussament de la falla són el salt segons la direcció i el salt segons el cabussament.
En una falla es distingeixen els elements següents: el pla de falla, paral·lelament al qual s'efectua el desplaçament, i la línia de falla o traç del pla de falla sobre la superfície topogràfica. En una falla on el pla de falla no sigui vertical, el cos rocós situat sobre el pla de falla és anomenat bloc superior, mentre que l'altre és anomenat bloc inferior. El vector desplaçament, situat sobre el pla de falla, de dos punts, situats l'un en el bloc superior i l'altre en el bloc inferior, que originàriament eren solidaris, és anomenat salt real.
Els components del salt real paral·lels a la direcció i al cabussament de la falla són el salt segons la direcció i el salt segons el cabussament.
