biga
biga
- ca biga, n f
- es viga
- en beam
Enginyeria de la construcció
Definició
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i alta i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
La dimensió vertical s'anomena ^cantell^. Els materials emprats en la construcció de bigues són la fusta, l'acer o altres materials metàl·lics, com ara l'alumini, el formigó armat o pretesat i els materials plàstics. Les bigues d'acer poden ser simples i compostes, generalment de secció en doble T. Les bigues simples són peces laminades en calent, i les compostes poden ser d'ànima plena o calades (biga de gelosia). Les primeres tenen els cordons superior i inferior formats per dos perfils angulars units a l'ànima, que és d'una sola peça, mentre que en les calades consisteix en una sèrie de passamans encreuats formant una malla. Els diferents elements de la biga composta són soldats o units amb cargols (antigament, amb reblons). En les bigues de formigó armat, el formigó resisteix bé les tensions de compressió, però no les de tracció, i les barres d'acer de l'armadura absorbeixen aquestes tensions i una part de les de compressió i les de tensió tallants. En les bigues de formigó pretensat, s'han substituït les armadures per cables d'acer sotmesos a una tracció prèvia que ha permès d'economitzar formigó, ja que està totalment comprimit, i es fan treballar els acers a tensions més elevades. Les bigues prefabricades, generalment biguetes per a sostres o bé bigues per a taulers de pont, són produïdes en sèrie i normalitzades, contràriament a altres bigues, com ara les jàsseres, que són diferents segons la construcció.
Recentment, les armadures d'acer (barres o cables) es poden substituir per armadures de materials compostos, com ara fibra de vidre, de carboni, etc., amb la qual cosa augmenta la resistència mecànica i als agents corrosius de les armadures d'acer. D'altra banda, aquests materials compostos poden formar completament la biga, amb formes semblants a les bigues metàl·liques. També són molt emprades les bigues mixtes, en les quals la zona sotmesa a tracció està formada per un perfil metàl·lic, i la zona comprimida, per formigó. En el cas de les bigues mixtes, l'element metàl·lic no està immergit dins la massa de formigó, sinó que hi està enganxat mitjançant uns ^connectors^. Les bigues, segons llurs característiques i llur disposició, poden ser classificades en: biga simplement recolzada, si només és sostinguda pels dos extrems; biga encastada, si els extrems són fixats a l'estructura; biga contínua, quan és d'una sola peça sostinguda en més de dos punts de suport; biga articulada o biga Gerber, quan presenta articulacions. També pot ser de cantell constant o variable. Finalment, rep diferents noms segons la posició en l'obra: bigueta, quan serveix per a formar sostre; biga mestra o jàssera, quan serveix de suport a altres bigues; llinda, quan tanca una obertura d'una paret (una porta o una finestra); mènsula o biga en volada, quan només descansa en un extrem; biga carenera, biga serrera o biga comunera, quan és al capdamunt d'una encavallada formant la carena o aresta d'unió dels dos vessants d'una teulada; biga paredera, quan és adossada al llarg d'una paret i hi recolzen els caps dels taulons d'una coberta, i biga tremujal o tremujal, quan és inclinada i va des de la carenera o des d'una paret mestra central fins a un dels cornalons d'una teulada de quatre vessants.
En el càlcul de bigues cal distingir primer el càlcul dels moments i dels esforços, conegudes la càrrega i la seva distribució en cadascuna de les seccions i les condicions de recolzament, i en segon lloc, la determinació, a partir dels càlculs anteriors i de les característiques de la resistència del material, de les seves dimensions, de la forma idònia de les seves seccions, dels possibles reforços, de la distribució d'armadures quan són de formigó, etc.
En el càlcul de les dimensions dels elements de la biga un cop calculats els esforços, cal diferenciar entre el cas de les bigues constituïdes per un sol material homogeni, com ara fusta o acer, i les bigues formades per més d'un material, com ara formigó armat o pretensat o bigues mixtes.
La dimensió vertical s'anomena ^cantell^. Els materials emprats en la construcció de bigues són la fusta, l'acer o altres materials metàl·lics, com ara l'alumini, el formigó armat o pretesat i els materials plàstics. Les bigues d'acer poden ser simples i compostes, generalment de secció en doble T. Les bigues simples són peces laminades en calent, i les compostes poden ser d'ànima plena o calades (biga de gelosia). Les primeres tenen els cordons superior i inferior formats per dos perfils angulars units a l'ànima, que és d'una sola peça, mentre que en les calades consisteix en una sèrie de passamans encreuats formant una malla. Els diferents elements de la biga composta són soldats o units amb cargols (antigament, amb reblons). En les bigues de formigó armat, el formigó resisteix bé les tensions de compressió, però no les de tracció, i les barres d'acer de l'armadura absorbeixen aquestes tensions i una part de les de compressió i les de tensió tallants. En les bigues de formigó pretensat, s'han substituït les armadures per cables d'acer sotmesos a una tracció prèvia que ha permès d'economitzar formigó, ja que està totalment comprimit, i es fan treballar els acers a tensions més elevades. Les bigues prefabricades, generalment biguetes per a sostres o bé bigues per a taulers de pont, són produïdes en sèrie i normalitzades, contràriament a altres bigues, com ara les jàsseres, que són diferents segons la construcció.
Recentment, les armadures d'acer (barres o cables) es poden substituir per armadures de materials compostos, com ara fibra de vidre, de carboni, etc., amb la qual cosa augmenta la resistència mecànica i als agents corrosius de les armadures d'acer. D'altra banda, aquests materials compostos poden formar completament la biga, amb formes semblants a les bigues metàl·liques. També són molt emprades les bigues mixtes, en les quals la zona sotmesa a tracció està formada per un perfil metàl·lic, i la zona comprimida, per formigó. En el cas de les bigues mixtes, l'element metàl·lic no està immergit dins la massa de formigó, sinó que hi està enganxat mitjançant uns ^connectors^. Les bigues, segons llurs característiques i llur disposició, poden ser classificades en: biga simplement recolzada, si només és sostinguda pels dos extrems; biga encastada, si els extrems són fixats a l'estructura; biga contínua, quan és d'una sola peça sostinguda en més de dos punts de suport; biga articulada o biga Gerber, quan presenta articulacions. També pot ser de cantell constant o variable. Finalment, rep diferents noms segons la posició en l'obra: bigueta, quan serveix per a formar sostre; biga mestra o jàssera, quan serveix de suport a altres bigues; llinda, quan tanca una obertura d'una paret (una porta o una finestra); mènsula o biga en volada, quan només descansa en un extrem; biga carenera, biga serrera o biga comunera, quan és al capdamunt d'una encavallada formant la carena o aresta d'unió dels dos vessants d'una teulada; biga paredera, quan és adossada al llarg d'una paret i hi recolzen els caps dels taulons d'una coberta, i biga tremujal o tremujal, quan és inclinada i va des de la carenera o des d'una paret mestra central fins a un dels cornalons d'una teulada de quatre vessants.
En el càlcul de bigues cal distingir primer el càlcul dels moments i dels esforços, conegudes la càrrega i la seva distribució en cadascuna de les seccions i les condicions de recolzament, i en segon lloc, la determinació, a partir dels càlculs anteriors i de les característiques de la resistència del material, de les seves dimensions, de la forma idònia de les seves seccions, dels possibles reforços, de la distribució d'armadures quan són de formigó, etc.
En el càlcul de les dimensions dels elements de la biga un cop calculats els esforços, cal diferenciar entre el cas de les bigues constituïdes per un sol material homogeni, com ara fusta o acer, i les bigues formades per més d'un material, com ara formigó armat o pretensat o bigues mixtes.
