Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de relacions internacionals

Presentació
base militar base militar

Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals

  • ca  base, n f
  • ca  base militar, n f
  • es  base
  • es  base militar
  • fr  base
  • fr  base militaire
  • it  base
  • it  base militare
  • en  base
  • en  military base
  • ar  قاعدة
  • ar  قاعدة عسكرية

Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals

Definició
Conjunt d'instal·lacions on s'estableixen les forces armades, tant en temps de pau com en temps de guerra, s'emmagatzema l'equipament militar, es duen a terme accions de cooperació militar, es coordinen operacions militars o s'entrenen els soldats.

Nota

  • Les bases es poden trobar en el territori propi d'un estat o en un territori situat a l'estranger.
bé protegit bé protegit

Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals

  • ca  bé protegit, n m
  • es  bien protegido
  • fr  bien protégé
  • it  bene protetto
  • en  protected persons and objects
  • en  protected property
  • ar  ممتلكات محمية

Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals

Definició
Bé que en virtut del dret internacional públic, en especial del dret internacional humanitari, no pot ser atacat durant un conflicte armat pel fet que no constitueix un objectiu militar.

Nota

  • 1. Són béns protegits els béns civils, els béns culturals, els béns essencials per a la supervivència de la població civil i l'entorn natural.
  • 2. L'atac d'un bé protegit constitueix un crim de guerra en virtut del dret internacional humanitari.
bé públic global bé públic global

Àmbits de cooperació i conflicte

  • ca  bé públic global, n m
  • ca  bé públic mundial, n m
  • es  bien público global
  • es  bien público internacional
  • es  bien público mundial
  • es  BPM sigla
  • fr  bien collectif mondial
  • fr  bien commun universel
  • fr  bien public mondial
  • fr  BPM sigla
  • it  bene pubblico globale
  • it  bene pubblico mondiale
  • en  global public good
  • en  GPG sigla
  • ar  منافع عامة عالمية

Àmbits de cooperació i conflicte

Definició
Bé públic que genera beneficis universals o gairebé universals, sense limitació de fronteres ni l'exclusió de grups de persones o de generacions.

Nota

  • 1. Des dels anys vuitanta del segle XX, es considera que els béns públics globals formen part de l'agenda internacional, atès que per a produir-los cal un esforç conjunt de tots els actors internacionals.
  • 2. Són exemples de béns públics globals l'ajut humanitari, el coneixement, el desenvolupament, els drets humans, l'estabilitat dels mercats financers, la pau, la seguretat internacional o determinats aspectes del medi ambient.
  • 3. L'economista nord-americà Joseph Stiglitz va ser pioner de l'estudi teòric del concepte de bé públic global.
bé públic mundial bé públic mundial

Àmbits de cooperació i conflicte

  • ca  bé públic global, n m
  • ca  bé públic mundial, n m
  • es  bien público global
  • es  bien público internacional
  • es  bien público mundial
  • es  BPM sigla
  • fr  bien collectif mondial
  • fr  bien commun universel
  • fr  bien public mondial
  • fr  BPM sigla
  • it  bene pubblico globale
  • it  bene pubblico mondiale
  • en  global public good
  • en  GPG sigla
  • ar  منافع عامة عالمية

Àmbits de cooperació i conflicte

Definició
Bé públic que genera beneficis universals o gairebé universals, sense limitació de fronteres ni l'exclusió de grups de persones o de generacions.

Nota

  • 1. Des dels anys vuitanta del segle XX, es considera que els béns públics globals formen part de l'agenda internacional, atès que per a produir-los cal un esforç conjunt de tots els actors internacionals.
  • 2. Són exemples de béns públics globals l'ajut humanitari, el coneixement, el desenvolupament, els drets humans, l'estabilitat dels mercats financers, la pau, la seguretat internacional o determinats aspectes del medi ambient.
  • 3. L'economista nord-americà Joseph Stiglitz va ser pioner de l'estudi teòric del concepte de bé públic global.
behaviorisme behaviorisme

Aproximacions teòriques i doctrines

  • ca  conductisme, n m
  • ca  behaviorisme, n m sin. compl.
  • es  behaviorismo
  • fr  béhaviorisme
  • it  behaviorismo
  • en  behaviorism
  • en  behaviouralism
  • en  behaviourism
  • ar  سلوكية

Aproximacions teòriques i doctrines

Definició
Enfocament teòric segons el qual l'estudi científic dels fenòmens socials i polítics, tant individuals com col·lectius, s'ha de basar en mètodes quantitatius, observables i formals.

Nota

  • Després de la Segona Guerra Mundial el conductisme va prendre una gran importància en les ciències socials i, per tant, en la ciència política i en les relacions internacionals. En aquest camp, va impulsar progressivament el creixement de la teoria de sistemes, la teoria dels jocs, l'estadística i altres mètodes formals.
bel·ligerància bel·ligerància

Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals

  • ca  bel·ligerància, n f
  • es  beligerancia
  • fr  belligérance
  • it  belligeranza
  • en  belligerency
  • ar  وضع حربي

Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals

Definició
Condició d'un grup insurgent o d'un estat que considera que es troba en estat de conflicte armat, en la qual s'aplica el dret internacional humanitari.
bel·ligerant bel·ligerant

Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals

  • ca  bel·ligerant, adj
  • es  beligerante
  • fr  belligérant -ante
  • it  belligerante
  • en  belligerent
  • ar  محارب

Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals

Definició
Dit de cadascuna de les parts que intervenen en un conflicte armat.
bel·ligerant bel·ligerant

Actors internacionals > Actors no governamentals

  • ca  bel·ligerant, n m
  • es  beligerante
  • fr  belligérant
  • it  belligerante
  • en  belligerent
  • ar  محارب

Actors internacionals > Actors no governamentals

Definició
Actor no governamental consistent en un grup armat organitzat, amb control efectiu en una part del territori d'un estat, que es rebel·la contra el govern estatal.

Nota

  • Els bel·ligerants poden ser subjectes de dret internacional amb caràcter limitat, ja que únicament tenen subjectivitat internacional davant els estats que els reconeixen la bel·ligerància.
benefici associat benefici associat

Àmbits de cooperació i conflicte > Medi ambient

  • ca  cobenefici, n m
  • ca  benefici associat, n m sin. compl.
  • es  beneficio colateral
  • es  beneficio combinado
  • es  cobeneficio
  • fr  avantage connexe
  • fr  bénéfice accessoire
  • it  beneficio collaterale
  • en  co-benefit
  • ar  منفع مشترك

Àmbits de cooperació i conflicte > Medi ambient

Definició
Efecte d'una mesura de protecció ambiental concreta, especialment de prevenció de la contaminació i el canvi climàtic, que al mateix temps és favorable per al desenvolupament sostenible i contribueix a resoldre altres problemes ambientals.
bescanvi d'instruments bescanvi d'instruments

Dret internacional públic > Fonts

  • ca  bescanvi d'instruments, n m
  • ca  bescanvi de cartes, n m sin. compl.
  • ca  bescanvi de notes, n m sin. compl.
  • es  canje de cartas
  • es  canje de instrumentos
  • es  canje de notas
  • fr  échange de lettres
  • fr  échange de notes
  • fr  échange des ratifications
  • it  scambio di lettere
  • it  scambio di note
  • it  scambio di strumenti
  • en  exchange of instruments
  • en  exchange of letters
  • en  exchange of notes
  • ar  تبادل المذكرات

Dret internacional públic > Fonts

Definició
Acte internacional pel qual un estat o un altre subjecte de dret internacional fa constar el seu consentiment a estar obligat per un tractat internacional, generalment bilateral, que consisteix en un intercanvi de documents entre les parts.

Nota

  • El bescanvi d'instruments és una forma de manifestació del consentiment respecte a un tractat internacional, juntament amb l'acceptació, l'adhesió, la ratificació i la signatura.