Back to top

Diccionari de relacions internacionals

Presentació
legítima defensa legítima defensa

Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals

  • ca  legítima defensa, n f
  • es  legítima defensa
  • fr  légitime défense
  • en  self-defence

Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals

Definició
Ús de la força immediat i espontani, emparat pel ius ad bellum, a què recorre un estat com a resposta a un atac armat il·legítim en curs i no provocat, d'acord amb el principi de proporcionalitat i el principi de necessitat.

Nota

  • 1. La legítima defensa pot ser individual, quan l'exerceix un estat que ha estat víctima d'un atac armat, o col·lectiva, quan un estat presta ajuda militar a un altre estat en virtut d'una aliança militar per a defensar-se d'un atac armat.
  • 2. La legítima defensa, individual o col·lectiva, es pot exercir fins que el Consell de Seguretat de les Nacions Unides hagi pres les mesures necessàries per a mantenir la pau i la seguretat internacional.
liberalisme liberalisme

Aproximacions teòriques i doctrines

  • ca  liberalisme, n m
  • ca  liberalisme clàssic, n m sin. compl.
  • es  liberalismo
  • es  liberalismo clásico
  • fr  libéralisme
  • fr  libéralisme classique
  • en  classical liberalism
  • en  liberalism

Aproximacions teòriques i doctrines

Definició
Paradigma de les relacions internacionals segons el qual la capacitat de la raó humana i, per extensió, de les societats, és essencial per a crear un món de pau i harmonia, el qual sosté que el sistema internacional progressa cap a la pau i la cooperació gràcies a l'expansió de la societat d'estats amb regles i normes compartides, l'aparició d'institucions internacionals especialitzades, la interdependència econòmica, el lliure comerç, els vincles transnacionals entre individus i grups d'interès i la proliferació de règims republicans.

Nota

  • 1. El liberalisme va ser la base del sorgiment de les relacions internacionals com a disciplina, el qual es va inspirar en els catorze punts que va formular el president dels Estats Units Thomas W. Wilson al final de la Primera Guerra Mundial.
  • 2. Els paradigmes principals de les relacions internacionals són el constructivisme, l'estructuralisme, el liberalisme i el realisme.
liberalisme clàssic liberalisme clàssic

Aproximacions teòriques i doctrines

  • ca  liberalisme, n m
  • ca  liberalisme clàssic, n m sin. compl.
  • es  liberalismo
  • es  liberalismo clásico
  • fr  libéralisme
  • fr  libéralisme classique
  • en  classical liberalism
  • en  liberalism

Aproximacions teòriques i doctrines

Definició
Paradigma de les relacions internacionals segons el qual la capacitat de la raó humana i, per extensió, de les societats, és essencial per a crear un món de pau i harmonia, el qual sosté que el sistema internacional progressa cap a la pau i la cooperació gràcies a l'expansió de la societat d'estats amb regles i normes compartides, l'aparició d'institucions internacionals especialitzades, la interdependència econòmica, el lliure comerç, els vincles transnacionals entre individus i grups d'interès i la proliferació de règims republicans.

Nota

  • 1. El liberalisme va ser la base del sorgiment de les relacions internacionals com a disciplina, el qual es va inspirar en els catorze punts que va formular el president dels Estats Units Thomas W. Wilson al final de la Primera Guerra Mundial.
  • 2. Els paradigmes principals de les relacions internacionals són el constructivisme, l'estructuralisme, el liberalisme i el realisme.
liberalització comercial liberalització comercial

Àmbits de cooperació i conflicte > Comerç internacional

  • ca  liberalització comercial, n f
  • ca  liberalització del comerç, n f
  • es  liberalización comercial
  • es  liberalización del comercio
  • fr  libéralisation
  • fr  libéralisation des échanges
  • fr  libéralisation du commerce
  • en  liberalisation
  • en  liberalisation of trade
  • en  trade liberalisation

Àmbits de cooperació i conflicte > Comerç internacional

Definició
Restricció de les barreres comercials que limiten els intercanvis entre dos o més estats amb l'objectiu d'afavorir les relacions comercials entre aquests estats.

Nota

  • La liberalització comercial pot consistir en una supressió o en una reducció de les barreres comercials.
liberalització del comerç liberalització del comerç

Àmbits de cooperació i conflicte > Comerç internacional

  • ca  liberalització comercial, n f
  • ca  liberalització del comerç, n f
  • es  liberalización comercial
  • es  liberalización del comercio
  • fr  libéralisation
  • fr  libéralisation des échanges
  • fr  libéralisation du commerce
  • en  liberalisation
  • en  liberalisation of trade
  • en  trade liberalisation

Àmbits de cooperació i conflicte > Comerç internacional

Definició
Restricció de les barreres comercials que limiten els intercanvis entre dos o més estats amb l'objectiu d'afavorir les relacions comercials entre aquests estats.

Nota

  • La liberalització comercial pot consistir en una supressió o en una reducció de les barreres comercials.
liberalització del moviment de capitals liberalització del moviment de capitals

Àmbits de cooperació i conflicte > Cooperació monetària i financera i inversions estrangeres

  • ca  liberalització del moviment de capitals, n f
  • es  liberalización del movimiento de capitales
  • fr  libéralisation des mouvements de capitaux
  • en  liberalisation of capital movements

Àmbits de cooperació i conflicte > Cooperació monetària i financera i inversions estrangeres

Definició
Reducció de les barreres que limiten les transferències internacionals de capitals, que afavoreix la globalització financera.
limitació d'armaments limitació d'armaments

Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals

  • ca  control d'armaments, n m
  • ca  control armamentístic, n m sin. compl.
  • ca  control d'armes, n m sin. compl.
  • ca  limitació d'armaments, n f sin. compl.
  • es  control armamentístico
  • es  control de armamentos
  • es  control de armas
  • es  limitación de armamentos
  • fr  contrôle des armements
  • fr  limitation des armements
  • en  arms control
  • en  arms limitation

Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals

Definició
Limitació del desenvolupament, la producció, l'ús i l'adquisició d'armes, especialment d'armes de destrucció massiva, per part d'un estat per mitjà habitualment d'un tractat internacional amb l'objectiu de prevenir conflictes armats i posar fre a la cursa d'armaments.

Nota

  • El control d'armaments no implica el desarmament.
línia de base línia de base

Actors internacionals > Estats > Elements i competències

  • ca  línia de base, n f
  • es  línea de base
  • fr  ligne de base
  • en  baseline

Actors internacionals > Estats > Elements i competències

Definició
Línia de referència per a mesurar els límits dels espais marítims sota jurisdicció o sobirania d'un estat.

Nota

  • D'acord amb la Convenció de les Nacions Unides sobre dret del mar de 1982, hi ha dos tipus de línies de base: la línia de base normal i la línia de base recta.
línia de base arxipelàgica línia de base arxipelàgica

Actors internacionals > Estats > Elements i competències

  • ca  línia de base arxipelàgica, n f
  • es  línea de base archipelágica
  • fr  ligne de base archipélagique
  • en  archipelagic baseline

Actors internacionals > Estats > Elements i competències

Definició
Línia de base recta que uneix els punts extrems de les illes i illots més allunyats d'un arxipèlag, sense desviar-se apreciablement de la seva configuració general, i que delimita la sobirania d'un estat arxipelàgic.
línia de base normal línia de base normal

Actors internacionals > Estats > Elements i competències

  • ca  línia de base normal, n f
  • es  línea de base normal
  • fr  ligne de base normale
  • en  normal baseline

Actors internacionals > Estats > Elements i competències

Definició
Línia de base que segueix el traçat de la línia de baixamar d'acord amb el que marquen les cartes marítimes reconegudes oficialment per l'estat riberenc.