Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de relacions internacionals

Presentació
comissió d'investigació comissió d'investigació

Dret internacional públic > Aplicació

  • ca  comissió d'investigació, n f
  • es  comisión de investigación
  • fr  commission d'enquête
  • it  commissione d'inchiesta
  • en  commission of inquiry
  • en  committee of inquiry
  • ar  لجنة التحقيق

Dret internacional públic > Aplicació

Definició
Comissió que té per objecte aclarir els fets que han originat una controvèrsia internacional.
comissió de conciliació comissió de conciliació

Dret internacional públic > Aplicació

  • ca  comissió de conciliació, n f
  • es  comisión de conciliación
  • fr  commission de conciliation
  • it  commissione di conciliazione
  • en  conciliation commission
  • ar  لجنة التوفيق

Dret internacional públic > Aplicació

Definició
Comissió que té per objecte aclarir els fets que han originat una controvèrsia internacional, fixar els punts de dret i proposar-hi una solució de caràcter no obligatori.
comissió de la veritat comissió de la veritat

Àmbits de cooperació i conflicte > Drets humans

  • ca  comissió de la veritat i la reconciliació, n f
  • ca  comissió de la veritat, n f sin. compl.
  • es  comisión de la verdad
  • es  comisión de la verdad y la reconciliación
  • fr  commission de vérité
  • fr  commission de vérité et de réconciliation
  • it  commissione per la verità
  • it  commissione per la verità e la riconciliazione
  • en  truth and reconciliation commission
  • en  truth commission
  • ar  لجنة تقصي الحقائق

Àmbits de cooperació i conflicte > Drets humans

Definició
Comissió oficial, de caràcter temporal, creada per a investigar les vulneracions de drets humans que han tingut lloc en el passat en un estat, durant un període de temps específic, amb l'objectiu de proporcionar una reparació a totes les víctimes i de contribuir a la reconciliació dels grups enfrontats.

Nota

  • Les comissions de la veritat i la reconciliació no tenen el poder sancionador dels òrgans judicials, sinó que emeten un informe que recull explicacions de les causes i les conseqüències dels esdeveniments que investiguen per a poder facilitar la reconciliació.
comissió de la veritat i la reconciliació comissió de la veritat i la reconciliació

Àmbits de cooperació i conflicte > Drets humans

  • ca  comissió de la veritat i la reconciliació, n f
  • ca  comissió de la veritat, n f sin. compl.
  • es  comisión de la verdad
  • es  comisión de la verdad y la reconciliación
  • fr  commission de vérité
  • fr  commission de vérité et de réconciliation
  • it  commissione per la verità
  • it  commissione per la verità e la riconciliazione
  • en  truth and reconciliation commission
  • en  truth commission
  • ar  لجنة تقصي الحقائق

Àmbits de cooperació i conflicte > Drets humans

Definició
Comissió oficial, de caràcter temporal, creada per a investigar les vulneracions de drets humans que han tingut lloc en el passat en un estat, durant un període de temps específic, amb l'objectiu de proporcionar una reparació a totes les víctimes i de contribuir a la reconciliació dels grups enfrontats.

Nota

  • Les comissions de la veritat i la reconciliació no tenen el poder sancionador dels òrgans judicials, sinó que emeten un informe que recull explicacions de les causes i les conseqüències dels esdeveniments que investiguen per a poder facilitar la reconciliació.
comissió rogatòria comissió rogatòria

Àmbits de cooperació i conflicte > Dret internacional penal

  • ca  comissió rogatòria, n f
  • es  comisión rogatoria
  • fr  commission rogatoire
  • it  commissione rogatoria
  • en  letter of request
  • en  letter rogatory
  • ar  تفويض التماسي

Àmbits de cooperació i conflicte > Dret internacional penal

Definició
Sol·licitud que una autoritat judicial d'un estat fa a una autoritat competent d'un altre estat perquè dugui a terme un acte d'instrucció o una diligència dins la seva jurisdicció.

Nota

  • La comissió rogatòria és una forma de cooperació judicial internacional.
comitas gentium [la] comitas gentium [la]

Dret internacional públic > Fonts

  • ca  cortesia internacional, n f
  • ca  comitas gentium [la], n f sin. compl.
  • es  comitas gentium
  • es  cortesía internacional
  • fr  comitas gentium
  • fr  courtoisie internationale
  • it  comitas gentium
  • it  cortesia internazionale
  • en  comitas gentium
  • en  comity
  • en  comity of nations
  • en  international comity
  • en  international courtesy
  • ar  مجاملة دولية

Dret internacional públic > Fonts

Definició
Usos socials internacionals, practicats pels subjectes de dret internacional, especialment pels estats, determinats per consideracions de conveniència o de correcció recíproca a les normes de convivència, els quals no es consideren jurídicament obligatoris.

Nota

  • 1. La no aplicació de la cortesia internacional no comporta responsabilitat internacional per al subjecte de dret internacional.
  • 2. La locució llatina comitas gentium significa, literalment, 'benvolença entre els pobles'.
comitologia comitologia

Dret de la Unió Europea > Aplicació

  • ca  comitologia, n f
  • ca  procediment de comitè, n m sin. compl.
  • es  comitología
  • es  procedimiento de comité
  • fr  comitologie
  • fr  procédure de comité
  • it  comitatologia
  • it  procedura di comitato
  • en  comitology
  • en  committee procedure

Dret de la Unió Europea > Aplicació

Definició
Procediment per mitjà del qual la Comissió Europea executa i aplica el dret de la Unió Europea, amb l'assistència de comitès compostos per representants dels diferents estats membres de la Unió.
competència competència

Actors internacionals > Estats > Elements i competències

  • ca  competència, n f
  • es  competencia
  • fr  compétence
  • it  competenza giurisdizionale
  • en  competence
  • en  jurisdiction
  • ar  ولاية قضائية
  • ar  اختصاص

Actors internacionals > Estats > Elements i competències

Definició
Poder jurídic conferit o reconegut pel dret internacional a un subjecte de dret internacional per a conèixer d'un afer, prendre una decisió, dur a terme una acció determinada o per a no actuar.
competència compartida competència compartida

Dret de la Unió Europea

  • ca  competència compartida, n f
  • es  competencia compartida
  • fr  compétence partagée
  • it  competenza condivisa
  • en  joint competence
  • en  shared competence
  • ar  صلاحيات مشتركة
  • ar  اختصاصات مشتكرة

Dret de la Unió Europea

Definició
Competència de la Unió Europea en virtut de la qual tant la Unió com els seus estats membres tenen potestat per a legislar i adoptar actes obligatoris jurídicament.

Nota

  • 1. La competència compartida s'exerceix en àmbits com la cohesió econòmica, social i territorial, el mercat interior, la seguretat i la justícia, la cooperació al desenvolupament, l'agricultura i la pesca, el medi, l'energia o el transport.
  • 2. Els estats membres exerceixen les competències compartides d'acord amb el principi de prevalença.
competència complementària competència complementària

Dret de la Unió Europea

  • ca  competència complementària, n f
  • es  competencia complementaria
  • fr  compétence d'appui
  • it  competenza di sostegno
  • en  supporting competence
  • ar  اختصاص مكمل
  • ar  صلاحية مكملة

Dret de la Unió Europea

Definició
Competència de la Unió Europea en virtut de la qual la Unió fomenta i completa les accions dels estats membres, les coordina o hi dona suport.

Nota

  • La competència complementària s'exerceix en uns àmbits concrets, que són la protecció i la millora de la salut de les persones; la indústria; la cultura; el turisme; l'educació, la joventut, l'esport i la formació professional; la protecció civil, i la cooperació administrativa.