Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de les malalties infeccioses

Presentació
  • ca  helmint, n m
  • ca  cuc, n m sin. compl.
  • ca  verm, n m sin. compl.
  • es  gusano, n m
  • es  helminto, n m
  • es  verme, n m
  • fr  helminthe, n m
  • fr  ver, n m
  • en  helminth, n
  • en  worm, n

Definició
Paràsit pluricel·lular no microscòpic, invertebrat, amb el cos tou, cilíndric, llarg i prim, generalment contràctil i sovint segmentat, que pot pertànyer a molt diversos grups taxonòmics.

Nota

  • La denominació helmint prové del grec helmins -inthos 'cuc'.
  • ca  petèquia, n f
  • ca  hematospília, n f sin. compl.
  • es  petequia, n f
  • fr  pétéchie, n f
  • en  petechia, n

Definició
Extravasació sanguínia puntiforme, de menys de 3 mm de diàmetre, de color vermell brillant inicialment i de color vermellós fosc després, que apareix a la pell o a les mucoses, i que no desapareix per la pressió del dit.

Nota

  • La denominació hematospília està formada a partir de hemato- i del grec spílos 'taca'.
  • ca  hemocultiu, n m
  • es  hemocultivo, n m
  • fr  hémoculture, n m
  • en  blood culture, n
  • en  hemoculture, n

Definició
Procediment diagnòstic que consisteix a sembrar una petita quantitat de sang del malalt en un medi de cultiu adequat i observar l'aparició de colònies bacterianes, que seran identificades directament o per resembra, hemocultura.
  • ca  hepatitis, n f
  • es  hepatitis, n f
  • fr  hépatite, n f
  • en  hepatitis, n

Definició
Inflamació del fetge, gairebé sempre produïda per virus específics, tot i que també pot ser produïda per altres infeccions, per substàncies tòxiques o per malalties autoimmunitàries.

Nota

  • L'hepatitis pot produir-se per ingestió de substàncies tòxiques com ara l'alcohol, les drogues, els fàrmacs o les toxines de fongs verinosos.

    Les lesions que provoca la malaltia, sigui quin sigui l'agent causal, són les mateixes: degeneració i necrosi cel·lular, infiltració dels espais porta per limfòcits i macròfags i fenòmens de regeneració cel·lular amb hepatòcits binucleats i en mitosi.
  • ca  hepatitis vírica, n f
  • es  hepatitis vírica, n f
  • fr  hépatite virale, n f
  • en  viral hepatitis, n

Definició
Hepatitis produïda pels virus de l'hepatitis A, B, C, no A no B i, possiblement, E.
  • ca  equinococcosi, n f
  • ca  hidatidosi, n f sin. compl.
  • es  equinococosis, n f
  • es  hidatidosis, n f
  • fr  échinococcose, n f
  • fr  hydatidose, n f
  • en  echinococcosis, n
  • en  hydatidosis, n

Definició
Parasitosi que afecta els éssers humans, causada pel desenvolupament d'Echinococcus granulosus, que produeix lesions quístiques de creixement lent i asimptomàtiques fins que es produeix el trencament del quist, moment en el qual apareixen els símptomes, relacionats amb el lloc on s'ha desenvolupat aquest quist.

Nota

  • La forma de transmissió de l'equinococcosi és la ingestió dels ous o les larves del paràsit, que són absorbits a l'intestí i amb la sang venosa arriben al fetge o al pulmó, on comença la formació i el creixement del quist hidatídic. Les localitzacions més freqüents dels quistos són els pulmons, el fetge o la melsa.
  • ca  hifa, n f
  • es  hifa, n f
  • fr  hyphe, n f
  • en  hypha, n

Definició
Filament més o menys ramificat i microscòpic que, en gran nombre, constitueix el miceli de la majoria dels fongs.

Nota

  • La denominació hifa prové del grec hyphé 'teixit, xarxa, teranyina'.
  • ca  higiene, n f
  • ca  profilàctica, n f sin. compl.
  • es  higiene, n f
  • es  profiláctica, n f
  • fr  hygiène, n f
  • en  hygiene, n
  • en  public health, n

Definició
Ciència que estudia les condicions i els factors personals o ambientals que influeixen en la salut física i mental, amb la voluntat de prevenir l'aparició i la difusió de malalties, i prescriu les normes que se'n dedueixen per a conservar millors condicions de vida tant individuals com poblacionals.

Nota

  • La denominació higiene prové del grec hygieinós 'sa'.
  • ca  higiene de mans, n f
  • ca  rentada de mans, n f sin. compl.
  • ca  rentat de mans, n m sin. compl.
  • es  higiene de manos, n f
  • es  lavado de manos, n m
  • fr  hygiène des mains, n f
  • en  hand hygiene, n

Definició
Conjunt de normes, tècniques i hàbits de per evitar les infeccions, atès que està demostrat que les mans són la via principal de transmissió dels microorganismes.

Nota

  • En el cas dels professionals sanitaris, la higiene de mans s'hauria de fer sempre les mans abans i després de tocar un pacient, abans de realitzar una tècnica que requereixi asèpsia, després del risc d'exposició a fluids corporals d'un pacient i després de tenir contacte amb l'entorn del pacient.
  • ca  hipotèrmia, n f
  • es  hipotermia, n f
  • fr  hypotérmie, n f
  • en  hypothermia, n

Definició
Disminució de la temperatura del cos, globalment o d'una part, per sota de la temperatura normal.