bacteri
bacteri
- ca bacteri, n m
- es bacteria, n f
- fr bactérie, n f
- en bacterium, n
Definició
Microorganisme unicel·lular d'estructura procariòtica, que es multiplica per divisió binària i que majoritàriament participa en la regulació dels cicles de matèria i energia del món vivent, si bé també pot ser patogen i provocar malalties a altres organismes animals o vegetals.
Nota
-
La cèl·lula bacteriana està formada per un citoplasma granulós, mancat de vacúols, mitocondris i plastidis i abundant en ribosomes, envoltat per una membrana citoplasmàtica que serveix de suport als enzims respiratoris i als eventuals pigments fotosintetitzadors. Els bacteris no tenen un veritable nucli cel·lular, però disposen de DNA acumulat generalment en una àrea de la cèl·lula.
Poden presentar una forma esfèrica (cocs) o cilíndrica (bacils). Els cocs que formen parelles són anomenats diplococs; els que formen cadenes, estreptococs; els que formen munts com raïms, estafilococs, i els que es presenten en formes tetraèdriques o cúbiques, sarcines. Els bacils, si són molt curts, són anomenats coccobacils; si són afilats pels extrems, fusiformes; si tenen filaments llargs, filamentosos; si són corbats, vibrions, i si prenen forma de tirabuixó, espirils.
En un medi adequat, es multipliquen exponencialment. Cada bacteri dona lloc a un clon pur de cèl·lules iguals, però freqüentment sorgeixen mutacions que en modifiquen la virulència o la resistència als antibiòtics. Per a multiplicar-se i realitzar funcions metabòliques, necessiten un medi aquós amb presència d'ions inorgànics i d'oligoelements. Quan les condicions no són favorables, molts adquireixen formes de resistència o espores.
bacterièmia
bacterièmia
- ca bacterièmia, n f
- es bacteriemia, n f
- fr bactériémie, n f
- en bacteremia, n
Definició
Presència de bacteris a la sang.
bacteriosi
bacteriosi
- ca bacteriosi, n f
- ca malaltia bacteriana, n f
- es bacteriosis, n f
- es enfermedad bacteriana, n f
- fr bactériose, n f
- fr maladie bactérienne, n f
- en bacterial disease, n
- en bacteriosis, n
Definició
Malaltia infecciosa causada per bacteris.
bacterioteràpia fecal
bacterioteràpia fecal
- ca bacterioteràpia fecal, n f
- ca infusió probiòtica humana, n f
- ca transfusió fecal, n f
- ca trasplantament fecal, n m
- es bacterioterapia fecal, n f
- fr bactériothérapie fécale, n f
- en fecal bacteriotherapy, n
Definició
Tractament mèdic per a pacients amb determinats problemes digestius que implica la restauració de l'homeòstasi del còlon mitjançant la reintroducció de flora bacteriana normal a partir de femta obtinguda d'un donant sa.
blennorràgia
blennorràgia
- ca blennorràgia, n f
- ca catarro uretral, n m sin. compl.
- ca catarro veneri, n m sin. compl.
- es blenorragia, n f
- fr blennorrhée, n f
- en blennorrhagia, n
Definició
Malaltia infecciosa provocada pel bacteri Neisseria gonorrhoeae, generalment transmesa per contacte sexual i localitzada a l'aparell genital.
Nota
-
La blennorràgia es manifesta en l'home, després d'un període d'incubació de 2 a 10 dies, amb una uretritis amb secreció primer serosa i després mucopurulenta; la micció és dolorosa. El procés es pot estendre a la pròstata, a les vesícules seminals i a l'epidídim.
En la dona, la blennorràgia és molt menys aparatosa que en l'home i molt sovint passa totalment desapercebuda. Els punts més freqüentment afectats són la uretra i el coll uterí. La uretritis, després d'una incubació igual a la de l'home, es manifesta per disúria i per una secreció purulenta escassa, i gairebé sempre es complica amb símptomes d'irritació del coll vesical (pol·laciúria, tenesme). La localització al coll uterí, la més típica, dona lloc a una cervicitis que, pel fet de passar desapercebuda, constitueix un important focus de disseminació de la malaltia. El procés es pot estendre fins a la trompa de Fal·lopi i pot provocar-ne l'obliteració i, com a conseqüència, esterilitat. D'altres possibles localitzacions en les dones són la vulvar, l'anorectal, i fins la conjuntival i l'articular.
Hi ha formes atenuades de blennorràgia, produïdes per gèrmens atacats mitjançant una antibioteràpia insuficient o inoportuna. Impròpiament, s'ha utilitzat el terme gonorrea per a referir-se a la gonoblennorrea, la forma crònica de la uretritis gonocòccica.
bronquitis
bronquitis
- ca bronquitis, n f
- es bronquitis, n f
- fr bronchite, n f
- en bronchitis, n
Definició
Inflamació de la mucosa bronquial, amb tos, expectoració, sense febre i sovint amb símptomes d'afectació del tracte respiratori superior.
brot epidèmic
brot epidèmic
- ca brot epidèmic, n m
- es brote epidémico, n m
- fr poussée épidémique, n f
- en epidemic outbreak, n
Definició
Increment significatiu en un període de temps curt i determinat del nombre de persones d'una població afectades per una malaltia, produïda per un únic agent etiològic o una soca microbiana.
brucel·losi
brucel·losi
- ca brucel·losi, n f
- ca febre de Malta, n f sin. compl.
- es brucelosis, n f
- fr brucellose, n f
- en brucellosis, n
Definició
Malaltia infecciosa zoonòtica causada per bacteris del gènere Brucella que afecta els animals de granja, com ara les vaques, les cabres i els porcs, i que causa en les persones una simptomatologia diversa caracteritzada per quadres febrils inespecífics que poden derivar en complicacions.
Nota
- Hi ha diverses espècies del gènere Brucella, específiques, però no exclusives de l'hoste, com B. mellitensis (bestiar cabrú), B. abortus (bestiar boví i inclusivament cabrú, oví, equí i porcí), B. suis (bestiar porcí), B. ovis (bestiar oví) o B. canis (gossos). Les tres primeres espècies són les principals causants de malaltia en l'espècie humana, mentre que B. canis l'afecta excepcionalment i B. ovis no l'afecta.
buba
buba
- ca pian, n m
- ca buba, n f sin. compl.
- ca frambèsia, n f sin. compl.
- ca polipapil·loma, n m sin. compl.
- ca rúpia, n f sin. compl.
- es buba, n f
- es bubas, n f pl
- es frambesia, n f
- es frambesia tropical, n f
- es pian, n m
- fr framboise, n f
- fr pian, n m
- en pian
- en yaws
Definició
Treponematosi no venèria produïda perTreponema pertenue, transmesa per contacte directe, endèmica de diversos països tropicals, que afecta principalment els infants i s'encomana per contacte directe de la pell amb lesions exsudatives.
Nota
-
El pian és propi de regions tropicals d'Amèrica central, Àfrica equatorial, Índia, Sri Lanka, Malàisia, el nord d'Austràlia, les Filipines i el sud del Pacífic.
El pian es caracteritza per tres etapes clíniques, similars a les de la sífilis. La fase inicial consisteix en l'aparició, després d'un període d'incubació de 3-6 setmanes, d'un protopianoma, associat gairebé sempre amb adenopaties regionals i que es guareix espontàniament deixant una cicatriu atròfica. La fase secundària es produeix al cap de 3-12 mesos de l'inici de la infecció i es caracteritza per una erupció de pianomes, semblants al protopianoma, però habitualment més petits, distribuïts simètricament per la cara, prop dels orificis naturals, i les extremitats. Abans o després del desenvolupament dels pianomes pot aparèixer una queratodèrmia plantar molt dolorosa, al principi seca i secundàriament exsudativa i vegetant, que provoca una forma de carcinoma molt peculiar en els infants afectats. La fase terciària, no sempre present, es caracteritza per l'aparició de lesions molt diverses: piànides, gomes subcutànies ulcerades, queratodèrmia palmoplantar, lesions osteoarticulars (osteïtis i periostitis gomoses dels ossos llargs), rinofaringitis gangosa i gundú (mutilacions centrofacials), i nodes juxtaarticulars (genolls, colzes, turmells i canells). No hi ha alteracions del sistema nerviós central, a diferència del que passa a la sífilis.
El tractament habitual es basa en l'administració d'una sola injecció intramuscular de penicil·lina, o en un tractament de penicil·lina, pastilles d'eritromicina o tetraciclina. Aquest tractament és molt efectiu, però difícil d'administrar, ja que les poblacions afectades acostumen a residir en llocs remots o de difícil accés a la medicina. A més, la conservació de la penicil·lina i el seu tractament en injectables complica molt els aspectes logístics de la lluita contra la malaltia. El 2012, Oriol Mitjà, metge infectòleg del centre mèdic de Lihir a Papua Nova Guinea, va descobrir i demostrar l'eficàcia de l'administració d'una dosi oral única d'azitromicina per a eliminar la malaltia a la setmana de la seva administració.
La denominació pian prové del francès pian; frambèsia prové del francès framboise 'gerd', i rúpia prové del grec rhýpos 'brutícia''.
Les denominacions botó d'Amboina, granuloma tropical, malaltia de Breda, papil·loma tropical, timiasi i timiosi, que s'empraven antigament com a sinònims de pian, actualment es consideren obsoletes.