Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

DL Mediació (v20180406)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  dany material, n m
  • ca  dany patrimonial, n m sin. compl.
  • es  daño material, n m
  • es  daño patrimonial, n m sin. compl.
  • en  property damage, n

Procés de mediació > Àmbits d'aplicació > Mediació penal

Definició
Dany que afecta els béns o el patrimoni d'una persona o una institució.
  • ca  dany moral, n m
  • es  daño moral, n m
  • en  moral damage, n

Procés de mediació > Àmbits d'aplicació > Mediació penal

Definició
Dany causat per l'angoixa o pel patiment que provoca en una persona haver estat víctima d'un dany patrimonial o personal i que els diners no poden compensar en cap cas.
  • ca  dany material, n m
  • ca  dany patrimonial, n m sin. compl.
  • es  daño material, n m
  • es  daño patrimonial, n m sin. compl.
  • en  property damage, n

Procés de mediació > Àmbits d'aplicació > Mediació penal

Definició
Dany que afecta els béns o el patrimoni d'una persona o una institució.
  • ca  de guanyar-guanyar, adj
  • es  de ganar-ganar, adj
  • fr  gagnant-gagnant, adj
  • en  win-win, adj

Conflicte > Gestió del conflicte

Definició
Dit d'una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori per a totes les parts implicades.

Nota

  • De vegades també s'utilitza la forma guanyar-guanyar com a substantiu, amb gènere masculí, per a designar una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori per a totes les parts implicades.
  • ca  de guanyar-perdre, adj
  • es  de ganar-perder, adj
  • es  ganar-perder, adj
  • fr  gagnant-perdant, adj
  • en  win-lose, adj

Conflicte > Gestió del conflicte

Definició
Dit d'una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori només per a una de les parts implicades.

Nota

  • Referida a un acord, la forma de guanyar-perdre (i els equivalents corresponents en la resta de llengües) pot considerar-se sinònima de la forma de perdre-guanyar. Referida, en canvi, a una estratègia de negociació, la forma de guanyar-perdre s'aplica a l'actitud de qui intenta imposar els propis arguments sense tenir en compte els de l'altra part, amb l'objectiu de sortir-ne beneficiat, mentre que la forma de perdre-guanyar s'aplica a l'actitud de qui s'acomoda als desitjos de l'altra part a fi d'evitar l'enfrontament.
  • De vegades també s'utilitza la forma guanyar-perdre com a substantiu, amb gènere masculí, per a designar una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori només per a una de les parts implicades.
  • ca  de perdre-guanyar, adj
  • es  de perder-ganar, adj
  • es  perder-ganar, adj
  • fr  perdant-gagnant, adj
  • en  lose-win, adj

Conflicte > Gestió del conflicte

Definició
Dit d'una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta negatiu o insatisfactori per a una de les parts implicades.

Nota

  • Referida a un acord, la forma de perdre-guanyar (i els equivalents corresponents en la resta de llengües) pot considerar-se sinònima de la forma de guanyar-perdre. Referida, en canvi, a una estratègia de negociació, la forma de perdre-guanyar indica una actitud d'acomodar-se als desitjos de l'altra part a fi d'evitar l'enfrontament, mentre que la forma de guanyar-perdre indica una actitud d'intentar imposar els propis arguments sense tenir en compte els de l'altra part, amb l'objectiu de sortir-ne beneficiat.
  • De vegades també s'utilitza la forma perdre-guanyar com a substantiu, amb gènere masculí, per a fer referència a una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta negatiu o insatisfactori per a una de les parts implicades.
  • ca  de perdre-perdre, adj
  • es  de perder-perder, adj
  • fr  perdent-perdant, adj
  • en  lose-lose, adj

Conflicte > Gestió del conflicte

Definició
Dit d'una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta negatiu o insatisfactori per a totes les parts implicades.

Nota

  • De vegades també s'utilitza la forma perdre-perdre com a substantiu, amb gènere masculí, per a designar una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta negatiu o insatisfactori per a totes les parts implicades.
  • ca  síndic de greuges ׀ síndica de greuges, n m, f
  • ca  defensor ׀ defensora, n m, f sin. compl.
  • es  defensor ׀ defensora, n m, f
  • es  síndico ׀ síndica, n m, f
  • en  ombudsman ׀ ombudswoman, n m, f

Sistemes de gestió i resolució de conflictes > Altres

Definició
Persona designada per una entitat, una empresa o una institució per a vetllar pel respecte dels interessos, els drets i les llibertats d'un col·lectiu amb qui aquesta mateixa entitat, empresa o institució té relació o al qual proveeix serveis.

Nota

  • 1. El síndic de greuges no soluciona problemes concrets, sinó que emet recomanacions i proposa polítiques que permetin rectificar el problema perquè no es torni a produir.
    2. Són exemples de síndic de greuges, d'una banda, el síndic de greuges de Catalunya, el síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, el síndic de greuges de les Illes Balears, el justícia d'Aragó i el raonador del ciutadà a Andorra, que defensen els ciutadans d'aquestes comunitats davant d'una possible mala praxi de l'administració pública corresponent, i, d'altra banda, el defensor del client, que defensa els interessos del client, com a col·lectiu, davant de qui el nomena.
  • ca  defensor del client ׀ defensora del client, n m, f
  • es  defensor del cliente ׀ defensora del cliente, n m, f
  • en  ombudsman ׀ ombudswoman, n m, f

Procés de mediació > Els agents

Definició
Persona o entitat de reconegut prestigi en l'àmbit jurídic, econòmic o financer, que atén i resol les queixes i reclamacions que presentin els clients contra els serveis d'una organització.

Nota

  • El defensor del client té la missió d'actuar amb total independència i autonomia respecte de l'entitat per la qual presta els seus serveis i ha d'establir uns terminis concrets per a resoldre les reclamacions.
  • ca  demanda d'última hora, n f
  • es  técnica de la pluma al aire, n f
  • en  last minute demand, n
  • en  salami technique, n

Procés de mediació > Tècniques i estratègies, Procés de mediació > Comunicació

Definició
Acció d'una part de reclamar alguna cosa en l'últim moment d'una negociació, de manera que sorprèn l'altra part que es pensava que ja s'havien definit els termes d'un acord que no vol trencar.

Nota

  • La demanda d'última hora és una tàctica.