Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  espectrometria d'emissió atòmica, n f
  • ca  AES, n f sigla
  • es  espectrometría de emisión atómica, n f
  • es  AES, n f sigla
  • en  atomic emission spectrometry, n
  • en  AES, n sigla

Química analítica

Definició
Espectrometria d'emissió que es basa en la radiació electromagnètica emesa per una mostra sòlida, líquida o gasosa que prèviament ha estat excitada mitjançant una quantitat d'energia elèctrica o tèrmica suficient per a l'atomització de la mostra.

Nota

  • L'atomització produïda en l'espectrometria d'emissió atòmica fa que l'espectre d'emissió sigui característic dels àtoms presents en la mostra.

    En teoria, l'espectrometria d'emissió atòmica es pot utilitzar per a qualsevol element, sempre que es disposi d'una font de radiació prou energètica, encara que, a la pràctica, es limita a uns setanta elements, ja que les línies espectrals d'emissió d'alguns elements es troben a la regió de l'ultraviolat de buit, la qual no és fàcilment accessible amb la instrumentació ordinària.

    L'origen dels espectres d'emissió atòmica resideix en l'estructura atòmica. Les línies espectrals de l'espectre d'emissió atòmica d'un element corresponen a transicions electròniques entre els diferents nivells d'energia dels seus àtoms. La complexitat dels espectres d'emissió atòmica depèn del nombre d'electrons de valència, de manera que l'hidrogen i els metalls alcalins presenten els espectres més senzills, mentre que els dels metalls de transició són molt complexos.

    La instrumentació utilitzada en espectrometria d'emissió atòmica és l'espectròmetre d'emissió, dotat de font de radiació, monocromador i detector. La font de radiació proporciona l'energia necessària per a portar la mostra fins a un estat excitat. Aquesta energia procedeix d'una descàrrega elèctrica entre dos elèctrodes, un dels quals conté la mostra. Els dispositius que s'utilitzen són l'arc de corrent continu, que utilitza un corrent continu d'entre 10 i 50 V amb intensitats d'entre 1 i 35 A; l'arc de corrent altern, que utilitza un corrent altern d'entre 2.000 i 5.000 V amb intensitats d'entre 1 i 5 A; la guspira intermitent, que pot arribar a intensitats màximes de 2.000 A, encara que el corrent mitjà és només de pocs amperes, i la microsonda làser, que utilitza el làser per a vaporitzar la mostra en l'espai que hi ha entre dos elèctrodes de grafit, els quals s'utilitzen com a font d'excitació de guspira. La detecció es porta a terme amb detectors fotoelèctrics, com els fotomultiplicadors.

    Alguns exemples d'aplicació de l'espectrometria d'emissió atòmica són l'anàlisi de metalls i aliatges metàl·lics (es poden determinar més de trenta elements presents en una mostra d'alumini metàl·lic); l'anàlisi de metalls en olis lubrificants usats en avions, locomotores o camions per a indicar les condicions del motor (la presència d'alumini indica un deteriorament de les bombes d'oli, pistons i capçals dels cilindres i el el coure delata el desgast de les peces de bronze) i la determinació d'elements traça en l'atmosfera terrestre.

    La sigla AES correspon a la denominació anglesa atomic emission spectrometry ('espectrometria d'emissió atòmica').
  • ca  espectroscòpia d'electrons Auger, n f
  • ca  AES, n f sigla
  • es  espectroscopia de electrones Auger, n f
  • es  espectroscopía de electrones Auger, n f
  • es  AES, n f sigla
  • en  Auger electron spectroscopy, n
  • en  AES, n sigla

Química física

Definició
Espectroscòpia basada en l'efecte Auger.

Nota

  • Com que es basa en l'efecte Auger, els espectres obtinguts per espectroscòpia d'electrons Auger són una empremta de la mostra de material que s'analitza.

    L'espectroscòpia d'electrons Auger s'utilitza àmpliament en l'estudi de superfícies. Té una de les seves aplicacions més importants en la indústria de la microelectrònica.

    La sigla AES correspon a la denominació anglesa Auger electron spectroscopy ('espectroscòpia d'electrons Auger').
  • ca  afinitat de reacció, n f
  • ca  afinitat química, n f
  • ca  afinitat, n f sin. compl.
  • es  afinidad, n f
  • es  afinidad de reacción, n f
  • es  afinidad química, n f
  • en  affinity, n
  • en  affinity of reaction, n
  • en  chemical affinity, n
  • sbl  A

Química física

Definició
Afinitat química generalitzada quan els camps externs no fan treball i, per tant, no contribueixen a la variació de l'energia de Gibbs de la reacció considerada.

Nota

  • L'afinitat de reacció és una variable intensiva que expressa la variació de l'energia de Gibbs (G) d'una reacció respecte de l'extensió de la reacció (ξr) i és la força impulsora d'una reacció. Ve donada per $A = -\left(\frac{\partial G}{\partial \xi}\right)_{T,p} = -\sum_i \nu_i\mu_i$, en què νi és el coeficient estequiomètric de cada substància que intervé en la reacció, amb signe menys per als reactius i amb signe més per als productes, i μi n'és el potencial químic.

    Els camps externs que afecten a l'afinitat química generalitzada i que en el cas de l'afinitat de reacció no han de fer treball poden ser elèctric, gravitacional, centrífug, etc.

    Segons el segon principi de la termodinàmica, la reacció es produeix de manera espontània de reactius a productes si en el moment de fer la mescla reactant el valor de l'afinitat de reacció és positiu (Ar > 0), i de productes a reactius si és negatiu (Ar < 0). La reacció tindrà lloc fins que el valor de l'afinitat de reacció s'anul·li i assoleixi l'estat d'equilibri químic, en el qual romandrà mentre no canviïn les condicions de composició, temperatura i pressió.

    Per a veure cap on es desplaça la reacció, es compara el valor del quocient de reacció, Q, que hi ha a cada moment de la reacció amb el valor de la constant d'equilibri termodinàmica, Kº. La reacció es produeix en el sentit indicat sempre que la constant d'equilibri termodinàmica sigui major que el quocient de reacció (Kº > Q). Cal evitar l'ús de la variació de l'energia de Gibbs de la reacció, en comptes de l'afinitat de reacció, ja que no es tracta d'una variació entre un estat inicial i un estat final on reaccionen tots els reactius a productes, sinó que es tracta de la previsió de l'evolució espontània d'una mescla reactant cap al seu estat d'equilibri químic a la pressió i temperatura considerades.

    En el símbol de l'afinitat de reacció, A, cal especificar sempre la reacció considerada amb un subíndex. Per exemple, per a una reacció de formació, el símbol hauria de ser Af. El subíndex r té un valor genèric per a qualsevol reacció (Ar).
  • ca  afinitat de reacció, n f
  • ca  afinitat química, n f
  • ca  afinitat, n f sin. compl.
  • es  afinidad, n f
  • es  afinidad de reacción, n f
  • es  afinidad química, n f
  • en  affinity, n
  • en  affinity of reaction, n
  • en  chemical affinity, n
  • sbl  A

Química física

Definició
Afinitat química generalitzada quan els camps externs no fan treball i, per tant, no contribueixen a la variació de l'energia de Gibbs de la reacció considerada.

Nota

  • L'afinitat de reacció és una variable intensiva que expressa la variació de l'energia de Gibbs (G) d'una reacció respecte de l'extensió de la reacció (ξr) i és la força impulsora d'una reacció. Ve donada per $A = -\left(\frac{\partial G}{\partial \xi}\right)_{T,p} = -\sum_i \nu_i\mu_i$, en què νi és el coeficient estequiomètric de cada substància que intervé en la reacció, amb signe menys per als reactius i amb signe més per als productes, i μi n'és el potencial químic.

    Els camps externs que afecten a l'afinitat química generalitzada i que en el cas de l'afinitat de reacció no han de fer treball poden ser elèctric, gravitacional, centrífug, etc.

    Segons el segon principi de la termodinàmica, la reacció es produeix de manera espontània de reactius a productes si en el moment de fer la mescla reactant el valor de l'afinitat de reacció és positiu (Ar > 0), i de productes a reactius si és negatiu (Ar < 0). La reacció tindrà lloc fins que el valor de l'afinitat de reacció s'anul·li i assoleixi l'estat d'equilibri químic, en el qual romandrà mentre no canviïn les condicions de composició, temperatura i pressió.

    Per a veure cap on es desplaça la reacció, es compara el valor del quocient de reacció, Q, que hi ha a cada moment de la reacció amb el valor de la constant d'equilibri termodinàmica, Kº. La reacció es produeix en el sentit indicat sempre que la constant d'equilibri termodinàmica sigui major que el quocient de reacció (Kº > Q). Cal evitar l'ús de la variació de l'energia de Gibbs de la reacció, en comptes de l'afinitat de reacció, ja que no es tracta d'una variació entre un estat inicial i un estat final on reaccionen tots els reactius a productes, sinó que es tracta de la previsió de l'evolució espontània d'una mescla reactant cap al seu estat d'equilibri químic a la pressió i temperatura considerades.

    En el símbol de l'afinitat de reacció, A, cal especificar sempre la reacció considerada amb un subíndex. Per exemple, per a una reacció de formació, el símbol hauria de ser Af. El subíndex r té un valor genèric per a qualsevol reacció (Ar).
  • ca  afinitat electroquímica, n f
  • es  afinidad electroquímica, n f
  • en  electrochemical affinity, n
  • sbl  Ã

Química física

Definició
Afinitat química generalitzada quan el lligam extern ve donat per un camp elèctric.

Nota

  • L'afinitat electroquímica és una variable intensiva que mesura la variació de l'energia de Gibbs d'una reacció electroquímica (entre espècies químiques iòniques que poden estar en fases diferents) respecte l'extensió de la reacció. Ve donada per $\tilde{A}_r = -\sum\nu_i\tilde{\mu}_i$, en què νi són els coeficients estequiomètrics de les diferents substàncies que intervenen en la reacció (amb signe menys per als reactius i amb signe més per als productes) i $\tilde{\mu}_i$ són els potencials electroquímics de les substàncies reactants.

    Aquesta expressió elèctrica es pot desglossar en dos termes, un de tipus químic i un de tipus elèctric, segons la descomposició usual del potencial electroquímic: Ãr = -∑ νi (μi + zi F y) = -∑ νi μi -F ∑ νi zi y), en què μi és el potencial químic, zi és la càrrega iònica, F és la constant de Faraday i y és el potencial elèctric de la fase en què es troba present el component i-èsim. El primer terme correspon a l'afinitat de reacció. El segon terme de l'expressió elèctrica s'anul·la quan cap de les substàncies és iònica o quan tots els ions que entren en la reacció es troben en la mateixa fase, ja que estan al mateix potencial elèctric i s'ha de complir la condició d'electroneutralitat (∑ zi νi = 0).

    Segons el segon principi de la termodinàmica, la reacció es produeix de manera espontània de reactius a productes si en el moment de fer la mescla reactant el valor de l'afinitat electroquímica és positiu (Ãr > 0), i de productes a reactius si és negatiu (Ãr < 0). La reacció tindrà lloc fins que el valor de l'afinitat electroquímica s'anul·li i assoleixi l'estat d'equilibri electroquímic.

    Els casos més importants d'afinitat electroquímica són els associats als processos de bescanvi iònic entre membranes cel·lulars, a les reaccions metabòliques en què intervenen espècies iòniques en ambdós costats d'una membrana cel·lular i a les reaccions redox que tenen lloc entre elèctrodes.

    Quan es tracti d'una reacció redox, sempre es pot produir entre dos elèctrodes connectats per un circuit elèctric extern (pila reversible) mitjançant un potenciòmetre, de manera que el valor de la força electromotriu (E) està relacionada amb l'afinitat electroquímica de la reacció redox segons Ãr = -∆rGº -RT lnQ -nFE, en què el primer terme és l'energia de Gibbs de reacció estàndard, el segon terme està relacionat amb el quocient de reacció (Q) i el tercer terme està relacionat amb la força electromotriu de la pila i el nombre d'electrons bescanviats durant el procés redox (n).

    Quan el valor de l'afinitat electroquímica s'anul·li, s'haurà arribat a l'equilibri electroquímic. Aquest estat és el que s'estableix, per exemple, en el cas d'una pila reversible, quan en el sistema no passa corrent, llavors, la força electromotriu de la pila ve donada per l'equació de Nernst.

    En el símbol de l'afinitat electroquímica, Ã, cal especificar sempre la reacció amb un subíndex. Per exemple, per a una reacció de formació, el símbol hauria de ser Ãf. El subíndex r té un valor genèric per a qualsevol reacció (Ãr).
  • ca  afinitat de reacció, n f
  • ca  afinitat química, n f
  • ca  afinitat, n f sin. compl.
  • es  afinidad, n f
  • es  afinidad de reacción, n f
  • es  afinidad química, n f
  • en  affinity, n
  • en  affinity of reaction, n
  • en  chemical affinity, n
  • sbl  A

Química física

Definició
Afinitat química generalitzada quan els camps externs no fan treball i, per tant, no contribueixen a la variació de l'energia de Gibbs de la reacció considerada.

Nota

  • L'afinitat de reacció és una variable intensiva que expressa la variació de l'energia de Gibbs (G) d'una reacció respecte de l'extensió de la reacció (ξr) i és la força impulsora d'una reacció. Ve donada per $A = -\left(\frac{\partial G}{\partial \xi}\right)_{T,p} = -\sum_i \nu_i\mu_i$, en què νi és el coeficient estequiomètric de cada substància que intervé en la reacció, amb signe menys per als reactius i amb signe més per als productes, i μi n'és el potencial químic.

    Els camps externs que afecten a l'afinitat química generalitzada i que en el cas de l'afinitat de reacció no han de fer treball poden ser elèctric, gravitacional, centrífug, etc.

    Segons el segon principi de la termodinàmica, la reacció es produeix de manera espontània de reactius a productes si en el moment de fer la mescla reactant el valor de l'afinitat de reacció és positiu (Ar > 0), i de productes a reactius si és negatiu (Ar < 0). La reacció tindrà lloc fins que el valor de l'afinitat de reacció s'anul·li i assoleixi l'estat d'equilibri químic, en el qual romandrà mentre no canviïn les condicions de composició, temperatura i pressió.

    Per a veure cap on es desplaça la reacció, es compara el valor del quocient de reacció, Q, que hi ha a cada moment de la reacció amb el valor de la constant d'equilibri termodinàmica, Kº. La reacció es produeix en el sentit indicat sempre que la constant d'equilibri termodinàmica sigui major que el quocient de reacció (Kº > Q). Cal evitar l'ús de la variació de l'energia de Gibbs de la reacció, en comptes de l'afinitat de reacció, ja que no es tracta d'una variació entre un estat inicial i un estat final on reaccionen tots els reactius a productes, sinó que es tracta de la previsió de l'evolució espontània d'una mescla reactant cap al seu estat d'equilibri químic a la pressió i temperatura considerades.

    En el símbol de l'afinitat de reacció, A, cal especificar sempre la reacció considerada amb un subíndex. Per exemple, per a una reacció de formació, el símbol hauria de ser Af. El subíndex r té un valor genèric per a qualsevol reacció (Ar).
  • ca  afinitat química generalitzada, n f
  • es  afinidad química generalizada, n f
  • en  generalised chemical affinity, n
  • en  generalized chemical affinity, n
  • sbl  Ãr

Química física

Definició
Variable intensiva que expressa la variació de l'energia de Gibbs d'una reacció en presència de lligams externs respecte l'extensió de la reacció.

Nota

  • L'afinitat química generalitzada ve donada per $\tilde{A}_r = -\sum\nu_i\tilde{\mu}_i$, en què νi són els coeficients estequiomètrics de les diferents substàncies que intervenen en la reacció (amb signe menys per als reactius i amb signe més per als productes) i $\tilde{\mu}_i$ són els potencials químics generalitzats de les substàncies reactants.

    Segons el segon principi de la termodinàmica, la reacció es produeix de manera espontània de reactius a productes si en el moment de fer la mescla reactant el valor de l'afinitat química generalitzada és positiu (Ãr > 0), i de productes a reactius si és negatiu (Ãr < 0). La reacció tindrà lloc fins que el valor de l'afinitat química generalitzada s'anul·li i assoleixi l'estat d'equilibri.

    Quan el lligam extern ve donat per un camp elèctric, s'utilitza el terme afinitat electroquímica, la qual vindrà donada en termes dels potencials electroquímics. Si el sistema està dins d'un camp gravitacional, s'utilitza afinitat química gravitacional, la qual vindrà donada pels potencials químics gravitacionals; en aquest cas, el lligam extern és el potencial gravitacional, que, per a sistemes prop de la superfície terrestre, és l'acceleració de la gravetat. Per a sistemes dins d'una centrifugadora, es fa servir afinitat química centrífuga, la qual vindrà donada pels potencials químics centrífugs, essent el lligam extern la velocitat angular de rotació.

    Quan les substàncies reactants es troben totes en el mateix potencial associat al camp extern (elèctric, gravitacional, centrífug, etc.), aquest camp no fa treball i, per tant, no contribueix a la variació de l'energia de Gibbs de la reacció. En aquest cas, l'afinitat química generalitzada es redueix a l'afinitat de reacció.

    En el símbol de l'afinitat química generalitzada, Ã, cal especificar sempre la reacció amb un subíndex. Per exemple, per a una reacció de formació, Ãf. Un subíndex més genèric que serveix per a qualsevol reacció és r, Ãr.
  • ca  agent complexant, n m
  • es  agente complejante, n m
  • en  complexing agent, n

Química analítica

Definició
Lligand que forma complexos molt estables en solució, utilitzat generalment com a agent valorant en les complexometries.

Nota

  • Els agents complexants més emprats són els àcids aminopolicarboxílics, entre els quals l'àcid etilendiaminotetraacètic és el més important.
  • ca  agent de floculació, n m
  • es  agente de floculación, n m
  • es  floculante, n m
  • en  flocculating agent, n
  • en  flocculation agent, n

Química física

Definició
Substància que s'afegeix a una dispersió col·loidal en què prèviament ha tingut lloc una coagulació per a facilitar l'aglomeració i la sedimentació de les partícules disperses.
  • ca  agent escumejant, n m
  • es  agente espumante, n m
  • en  foaming agent, n

Química física

Definició
Substància que estabilitza una escuma per adsorció al voltant d'una fase dispersa.

Nota

  • Com més elàstica és la pel·lícula estabilitzada per l'agent escumejant en la interfície líquid-gas, més estable és l'escuma.

    Els agents escumejants poden ser sabons, proteïnes, polímers o colorants, entre d'altres.