c. c. c.
c. c. c.
Química física
- ca concentració crítica de coagulació, n f
- ca c. c. c., n f sigla
- es concentración crítica de coagulación, n f
- es c. c. c., n f sigla
- en critical coagulation concentration, n
- en c. c. c., n sigla
Química física
Definició
Concentració mínima d'un electròlit inert que provoca la coagulació d'un col·loide liòfob en una extensió i temps determinats.
Nota
- Els trets generals que fan referència a la concentració crítica de coagulació són proporcionats per la regla de Schulze-Hardy.
c. m. c.
c. m. c.
Química física
- ca concentració micel·lar crítica, n f
- ca c. m. c., n f sigla
- es concentración micelar crítica, n f
- es c.m. c., n f sigla
- en critical micelle concentration, n
- en critical micellisation concentration, n
- en critical micellization concentration, n
- en c. m. c., n sigla
Química física
Definició
Concentració a partir de la qual molècules de baixa massa molar s'associen per a formar una micel·la.
Nota
-
A partir de la concentració micel·lar crítica, un sistema es comporta com un col·loide d'associació.
La concentració micel·lar crítica es pot determinar a partir de la dependència de certes propietats físiques, com ara la conductivitat, la tensió interficial o la pressió osmòtica, amb la concentració, ja que la formació d'una micel·la provoca un canvi brusc en qualsevol d'aquestes propietats (vegeu la imatge).
cadmi
cadmi
Química inorgànica
- ca cadmi, n m
- es cadmio, n m
- en cadmium, n
- sbl Cd
Química inorgànica
Definició
Element del grup 12, del període 5 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 48 i massa atòmica 112,414.
Nota
-
Es coneixen fins a trenta-cinc isòtops del cadmi, dels quals vuit són estables (106Cd, 108Cd, 110Cd, 111Cd, 112Cd, 113Cd, 114Cd i 1160Cd).
El cadmi es presenta com un metall de color blavós argentat, tou, molt dúctil i mal·leable, amb un punt de fusió de 321 ºC i un punt d'ebullició de 765 ºC.
És poc abundant en l'escorça terrestre, on es troba principalment com a impuresa en els minerals de zinc, i s'obté com a subproducte en el tractament d'aquests minerals.
Químicament és similar al zinc, si bé és menys reactiu.
Presenta l'estat d'oxidació +2.
Es fa servir principalment en recobriments anticorrosius i en aliatges, entre els quals destaca el que forma amb el coure, que es caracteritza per un augment considerable de la tenacitat i de la resistència a la fatiga i perquè manté quasi intacta la resistivitat.
cafeïna
cafeïna
Química orgànica
- ca cafeïna, n f
- ca 1,3,7-trimetilxantina, n f sin. compl.
- es 1,3,7-trimetilxantina, n f
- es cafeína, n f
- en 1,3,7-trimethylxanthine, n
- en caffeine, n
- for C8H10N4O2
Química orgànica
Definició
Alcaloide bicíclic trimetilat derivat de la xantina, inodor i de sabor amarg, que cristal·litza en forma de prismes hexagonals que se sublimen a 178 ºC i fonen a 238 ºC.
Nota
-
La cafeïna s'oxida ràpidament i perd aigua a 80 ºC. És soluble en cloroform, lleugerament soluble en aigua i alcohol i molt poc soluble en èter.
Es troba en el cafè, que en conté un 1,5 % del seu pes en sec. També s'obté de les fulles de te, en un 5 %, i en el mate i la cola, dels quals es pot extreure.
L'obtenció sintètica de la cafeïna té lloc per metilació directa de la xantina amb sulfat de dimetil. S'obté industrialment com a subproducte de la preparació dels cafès descafeïnats.
La cafeïna estimula la secreció gàstrica i el sistema nerviós central i actua com a tònic cardíac i com a diürètic. A petites dosis produeix sensació de benestar i de vigor corporal. Augmenta la fluïdesa d'idees i la resistència a la fatiga intel·lectual, i incrementa la irritabilitat i la contractilitat dels músculs voluntaris. Una dosi de 200 micrograms per mil·lilitre inhibeix l'activitat de la polimerasa.
Es fa servir en begudes, en les quals no ha de superar el 0,02 %, i en medicaments.
calci
calci
Química inorgànica
- ca calci, n m
- es calcio, n m
- en calcium, n
- sbl Ca
Química inorgànica
Definició
Element del grup 2, del període 4 i del bloc s de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 20 i massa atòmica 40,078.
Nota
-
Es coneixen fins a vint-i-quatre isòtops del calci, dels quals sis són estables (40Ca, 42Ca, 43Ca, 44Ca, 46Ca i 48Ca).
El calci es presenta com un metall cristal·lí, dúctil, mal·leable, de color blanc d'argent, amb un punt de fusió de 839 ºC i un punt d'ebullició de 1.494 ºC.
És present principalment com a carbonat de calci en roques metamòrfiques, i també en quantitats importants en els feldespats d'origen eruptiu. Moltes aigües subterrànies en porten en dissolució com a hidrogencarbonat de calci. Els seus minerals més importants són l'anhidrita, l'apatita, la dolomita, l'espat fluor, el guix i la fosforita. És el cinquè element més abundant de l'escorça terrestre.
S'obté mitjançant l'electròlisi del clorur de calci fos o mitjançant el tractament tèrmic en buit alt de l'òxid de calci reduït amb alumini.
És un agent reductor fort i reacciona amb els àcids i l'aigua freda amb alliberament d'hidrogen. S'oxida a l'aire i forma una pel·lícula protectora adherent. A temperatures elevades reacciona amb tots els elements electronegatius. A causa de la seva capacitat d'oxidar-se, actua com a reductor davant de nombrosos òxids d'elements no-metàl·lics, com el bor, el carboni, el silici, el nitrogen o el fòsfor.
Presenta l'estat d'oxidació +2.
Es fa servir en la preparació d'aliatges per a metalls antifricció, com a absorbent metàl·lic en tubs de buit i com a ingredient de fertilitzants. També és molt important la seva utilització com a reductor per a l'obtenció de diversos metalls, com urani, tori, zirconi, ceri, vanadi, niobi i tàntal.
calcogen
calcogen
Química inorgànica
- ca calcogen, n m
- es calcógeno, n m
- en chalcogen, n
Química inorgànica
Definició
Cadascun dels elements del grup 16 de la taula periòdica dels elements.
Nota
- Són calcògens l'oxigen, el sofre, el seleni, el tel·luri, el poloni i el livermori.
californi
californi
Química inorgànica
- ca californi, n m
- es californio, n m
- en californium, n
- sbl Cf
Química inorgànica
Definició
Element desè de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 98 i massa atòmica 251.
Nota
-
Es coneixen fins a vint isòtops del californi, tots ells inestables i artificials.
Es té poc coneixement de les seves propietats físiques i químiques.
Els seus usos es limiten a la recerca científica.
calor
calor
Química física
- ca calor, n f
- es calor, n m
- en heat, n
- sbl Q
- sbl q
Química física
Definició
Energia que es bescanvia entre dos sistemes, o entre un sistema i el medi, quan estan en contacte tèrmic, separats per una paret diatèrmana i a diferents temperatures.
Nota
-
En un bescanvi de calor, en absència de camps externs (com pertorbacions causades per la presència de camps gravitacionals, elèctrics, magnètics, etc.) i quan no es realitza treball d'expansió o treball hidroestàtic, s'observen variacions en les propietats macroscòpiques dels dos sistemes considerats a causa de les interaccions existents a través de la paret diatèrmana.
El segon principi de la termodinàmica estableix que el flux d'energia en forma de calor anirà de manera espontània del sistema més calent al sistema més fred fins que s'assoleixi l'equilibri tèrmic. D'acord amb el segon principi de la termodinàmica, la calor no es pot transformar íntegrament en treball.
La calor només és calor durant el procés de transferència i no es pot emmagatzemar com a tal, sinó en forma d'energia interna o d'energia mecànica.
El conveni de signes habitual considera que la calor és positiva quan el sistema la rep i n'augmenta l'energia, i és negativa quan el sistema la cedeix i en disminueix l'energia.
No va ser fins a la meitat del segle XIX que J. P. Joule va determinar l'equivalent mecànic de la calor (4,1840 joules = 4,1840 × 107 ergs = 1 caloria), la qual cosa va permetre concloure que la calor no era cap substància (tal com ho considerava la teoria del calòric) sinó una forma d'energia, i això va portar a l'establiment del primer principi de la termodinàmica.
Amb la introducció de l'entropia com a calor reversible per unitat de temperatura i la seva interpretació microscòpica com a augment del desordre, es pot entendre la calor com una forma de donar energia a un sistema de manera desordenada, que és més efectiva a mesura que disminueix la temperatura, ja que és més fàcil desordenar-lo pel fet que les molècules tendeixen a ocupar els nivells energètics de mínima energia a mesura que disminueix la temperatura.
calor d'adsorció
calor d'adsorció
Química física
- ca calor d'adsorció, n f
- es calor de adsorción, n m
- en heat of adsorption, n
Química física
Definició
Bescanvi de calor associat al procés d'adsorció d'una quantitat fixa d'adsorbat en 1 kg d'adsorbent.
Nota
- La calor d'adsorció se sol expressar per mol d'adsorbat i es pot determinar linealitzant una isòstera d'adsorció o a partir del coeficient d'adsorció.
calor d'excés
calor d'excés
Química física
- ca calor d'excés, n f
- es calor de exceso, n m
- en excess heat, n
Química física
Definició
Calor absorbida per l'univers, la qual prové de la part de l'energia interna que no es pot bescanviar en forma de treball i es dissipa en forma de calor en un procés irreversible que augmenta l'entropia de l'univers.
Nota
- Per a un procés isotèrmic, la calor d'excés ve donada per: qexcés = T∆Sunivers ≥ 0 i correspon a l'energia interna que s'hauria bescanviat en forma de treball si el procés s'hagués fet de manera reversible (quan es compleix la igualtat).
