Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  -í, sfx
  • es  -ino, sfx
  • en  -yne, sfx

Química orgànica

Definició
Forma sufixada que es fa servir per a indicar la presència d'un enllaç triple carboni-carboni en un hidrocarbur insaturat.

Nota

  • Si hi ha més d'un enllaç triple carboni-carboni, es fan servir les terminacions -dií, -trií, etc., i s'indica per a cada enllaç triple el número de l'àtom de carboni enllaçat triplement que té la posició més baixa (pent-2-í, CH3CH2C≡CCH3).

    Quan en un compost hi ha enllaços dobles i enllaços triples, s'han d'enumerar de manera que en conjunt tinguin els números més baixos possibles (pent-3-en-1-í, CH3CH=CHC≡CH) (vegeu la imatge). En el cas de més d'una opció, s'atribueix la posició més baixa a l'enllaç doble (pent-1-en-4-í, CH≡CCH2CH=CH2).

    Quan el sufix -í no apareix en última posició en el nom d'un compost, s'hi afegeix una n etimològica (-in-).

    Vegeu també alquí.
  • ca  cromatografia iònica, n f
  • ca  IC, n f sigla
  • es  cromatografia iónica, n f
  • es  IC, n f sigla
  • en  ion chromatography, n
  • en  IC, n sigla

Química analítica

Definició
Cromatografia de bescanvi iònic en què la fase estacionària és constituïda de partícules molt petites, de manera que es requereix l'aplicació de pressió per a fer circular l'eluent.

Nota

  • La cromatografia iònica és una cromatografia de líquids d'alta resolució.

    En cromatografia iònica, generalment s'utilitzen detectors conductimètrics o espectròmetres per a fer les mesures.

    La sigla IC correspon a la denominació anglesa ion chromatography ('cromatografia iònica').
  • ca  conversió interna, n f
  • ca  IC, n f sigla
  • es  conversión interna, n f
  • es  CI, n f sigla
  • es  IC, n f sigla
  • en  internal conversion, n
  • en  IC, n sigla

Química física

Definició
Desactivació no radiant entre estats electrònics moleculars amb la mateixa multiplicitat de spin.

Nota

  • La conversió interna és molt important en fotoquímica i en transicions en general.

    La sigla IC correspon a la denominació anglesa internal conversion ('conversió interna').
Imatge de resultat en el cercaterm
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  -il, sfx
  • es  -ilo, sfx
  • en  -yl, sfx

Química orgànica

Definició
Forma sufixada que es fa servir per a anomenar els substituents univalents derivats d'hidrocarburs per la pèrdua d'un àtom d'hidrogen.

Nota

  • L'àtom de carboni amb la valència lliure rep el número 1 (vegeu la imatge 1).

    Si en un mateix substituent hi ha diferents tipus de valència lliure, se citen en l'ordre -il, -ilidè, -ilidí; com a propan-1-il-3-ilidè (=CHCH2CH2−), butan-1-iliden-4-ilidí (≡CCH2CH2CH=) i propan-1-il-3-ilidí (≡CCH2CH2−).

    La terminació -il es dona al radical i a la ramificació (vegeu la imatge 2).
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  -ilè, sfx
  • es  -ileno, sfx
  • en  -ylene, sfx

Química orgànica

Definició
Forma sufixada que es fa servir per a designar els substituents divalents derivats d'hidrocarburs per la pèrdua de dos àtoms d'hidrogen.

Nota

  • Si es tracta d'alcans lineals, s'anomenen etilè, trimetilè, tetrametilè, etc. Si són derivats d'alquens o alquins, es reemplacen les terminacions -è, -diè, -í, etc. del nom de l'hidrocarbur per -enilè, -dienilè, -inilè, etc., i s'indiquen les posicions dels enllaços dobles i els enllaços triples (vegeu la imatge).
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  -ilidè, sfx
  • es  -ilideno, sfx
  • en  -ylidene, sfx

Química orgànica

Definició
Forma sufixada que es fa servir per a anomenar els substituents divalents derivats d'hidrocarburs per la pèrdua de dos àtoms d'hidrogen situats sobre un mateix àtom de carboni que participarà en un enllaç doble.

Nota

  • Per exemple, etilidè (CH3CH:), propan-2-ilidè ((CH3)2C:) i but-2-en-1,4-diilidè (:CHCH=CHCH:) (vegeu la imatge).

    Vegeu també -il i -ilidè.
Imatge de resultat en el cercaterm
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  -ilidí, sfx
  • es  -ilidino, sfx
  • en  -ylidyne, sfx

Química orgànica

Definició
Forma sufixada que es fa servir per a anomenar els substituents trivalents derivats d'hidrocarburs per la pèrdua de tres àtoms d'hidrogen situats sobre un mateix àtom de carboni que participarà en un enllaç triple.

Nota

  • Aquest àtom de carboni sempre estarà situat a l'extrem de la cadena (vegeu la imatge 1). Per exemple, etilidí (CH3C≡), propanilidí (CH3CH2C≡) i butandiilidí (≡CCH2CH2C≡).

    Si en un mateix substituent hi ha diferents tipus de valència lliure, se citen en l'ordre -il, -ilidè, -ilidí (vegeu la imatge 2).
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  imida, n f
  • es  imida, n f
  • en  imide, n

Química orgànica

Definició
Cadascun dels compostos orgànics que contenen un grup imido.

Nota

  • Les imides són derivats diacílics de l'amoni o d'amines primàries.

    Les més importants són les imides cícliques, com la succinimida i la ftalimida (vegeu la imatge). La ftalimida es fa servir per a obtenir amines primàries a partir d'halurs d'alquil sense que es formin amines secundàries o terciàries com a subproductes, a través de la síntesi de Gabriel. Per la seva banda, la succinimida es pot transformar en N-bromosuccinimida i es fa servir com a reactiu per a introduir àtoms de brom en posicions al·líliques.

    Les imides que tenen un substituent a l'àtom de nitrogen són imides N-substituïdes (vegeu la imatge).

    L'hidrogen del grup imida és dèbilment àcid, aproximadament com el d'un fenol.
  • ca  grup imido, n m
  • ca  imido, n m sin. compl.
  • es  grupo imido, n m
  • en  imido group, n
  • for  -CONHCO-

Química orgànica

Definició
Grup funcional derivat formalment de l'amoníac que presenta dos grups carbonil units al nitrogen.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  imido-, pfx
  • es  imido-, pfx
  • en  imido-, pfx

Química orgànica

Definició
Forma prefixada que es fa servir per a designar un grup imido quan no és el grup funcional principal d'un compost.

Nota

  • Per exemple, àcid 3-ftalimidobenzoic (vegeu la imatge).