Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  anàlisi qualitativa, n f
  • es  análisis cualitativo, n m
  • en  qualitative analysis, n

Química analítica

Definició
Anàlisi química que determina la natura dels components d'una substància en una mostra.
  • ca  anàlisi quantitativa, n f
  • es  análisis cuantitativo, n m
  • en  quantitative analysis, n

Química analítica

Definició
Anàlisi química que determina les proporcions dels components d'una substància en una mostra.
  • ca  anàlisi quantitativa clàssica, n f
  • es  análisis cuantitativo clásico, n m
  • en  classical quantitative analysis, n

Química analítica

Definició
Anàlisi quantitativa que utilitza mètodes d'^anàlisi volumètrica^ o d'^anàlisi gravimètrica^.

Nota

  • Tot i que els mètodes d'anàlisi quantitativa clàssica encara són àmpliament emprats, cada vegada més són substituïts pels mètodes d'^anàlisi instrumental^.
  • ca  anàlisi química, n f
  • ca  anàlisi, n f sin. compl.
  • es  análisis, n m
  • es  análisis químico, n m
  • en  analysis, n
  • en  chemical analysis, n

Química analítica

Definició
Determinació de la composició, la identitat, la puresa, la constitució i l'estructura de la matèria.

Nota

  • L'anàlisi química és el fonament de la química analítica.

    Hi ha dos tipus principals d'anàlisi química: l'anàlisi quantitativa, que mesura la proporció exacta d'una substància en una mostra, i l'anàlisi qualitativa, que estableix la presència o absència d'una substància en una mostra per sobre d'un determinat nivell.

    Vegeu també mètode analític i tècnica analítica.
  • ca  valoració, n f
  • ca  anàlisi titulomètrica, n f sin. compl.
  • ca  titulació, n f sin. compl.
  • ca  titulometria, n f sin. compl.
  • es  titulación, n f
  • es  valoración, n f
  • en  titration, n
  • en  titrimetric analysis, n
  • en  titrimetry, n

Química analítica

Definició
Tècnica analítica per la qual es determina la quantitat d'un anàlit mitjançant una reacció directa o indirecta amb un agent valorant afegit en increments de quantitat coneguda.

Nota

  • La quantitat d'agent valorant utilitzat en una valoració es pot mesurar a partir de la massa, amb un instrument de pesada, o a partir del volum consumit, si s'utilitza una solució de concentració coneguda. En el segon cas, la valoració s'anomena volumetria.

    Qualsevol reacció en una valoració ha de complir uns requisits. Ha de ser estequiomètrica, és a dir, els productes de la reacció han de ser coneguts i romandre inalterables sense reaccions secundàries. Ha de tenir una constant d'equilibri elevada. Ha de ser ràpida, per tant, si cal, es treballa en calent o es fa servir un catalitzador per a augmentar la velocitat de reacció. I, finalment, el punt final s'ha de poder detectar de manera simple, mitjançant un indicador o bé instrumentalment (amb un potenciòmetre, un espectrofotòmetre, un conductímetre, un amperímetre, etc.).

    Segons el tipus de reacció emprada, es distingeix entre valoració acidobàsica, basada en reaccions de transferència de protons (en medi aquós i no aquós); valoració d'oxidació reducció, basada en reaccions d'oxidació reducció; valoració de precipitació, basada en la formació d'un precipitat, i complexometria, basada en la formació d'un complex.

    També es pot distingir entre valoració directa, quan la reacció s'esdevé entre l'anàlit i l'agent valorant; valoració indirecta, quan es fa reaccionar estequiomètricament l'anàlit amb una altra espècie que es valora amb l'agent valorant, i valoració per retrocés, quan es valora l'excés d'agent valorant addicionat que no ha reaccionat amb l'anàlit.
  • ca  volumetria, n f
  • ca  anàlisi volumètrica, n f sin. compl.
  • es  análisis volumétrico, n m
  • es  volumetría, n f
  • en  volumetric analysis, n

Química analítica

Definició
Valoració en la qual la quantitat d'agent valorant utilitzat es mesura a partir del volum consumit d'una solució de concentració coneguda.
  • ca  anàlit, n m
  • es  analito, n m
  • en  analyte, n

Química analítica

Definició
Substància que és objecte d'una anàlisi química.
  • ca  analitzador, n m
  • es  analizador, n m
  • en  analyser, n
  • en  analyzer, n

Química analítica

Definició
Instrument analític emprat en anàlisi química per a realitzar la determinació d'un o més components d'una mostra.

Nota

  • Un analitzador pot incloure dispositius que permetin la presa i el transport de la mostra, la detecció i el processament del senyal analític i l'obtenció del resultat final.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  anel·lació, n f
  • es  anelación, n f
  • en  annelation, n
  • en  annulation, n

Química orgànica

Definició
Procés de formació d'un anell o un compost cíclic a partir d'una cadena hidrocarbonada oberta.

Nota

  • Reaccions ben diverses poden conduir a l'anel·lació, però són més afavorides si es formen anells més estables i menys tensionats, com són els de 5 o 6 membres.

    És una anel·lació la reacció de Diels-Alder (vegeu la imatge).
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  angle de contacte, n m
  • es  ángulo de contacto, n m
  • en  contact angle, n
  • en  wetting angle, n
  • sbl  θ

Química física

Definició
Angle entre una interfície sòlid-líquid i la tangent a una gota de líquid que es dibuixa en el punt de contacte amb la interfície sòlid-gas.

Nota

  • L'angle de contacte determina la forma d'una gota de líquid en contacte amb una superfície sòlida. Si l'angle de contacte és inferior a 90º, es diu que el líquid mulla el sòlid; si és 0, es diu que el mulla perfectament, i, si és superior a 90º, es pot afirmar que no el mulla (vegeu la imatge).